LES PATÉTIQUES POLÍTIQUES DEL PARTIDO POPULAR A CASA NOSTRA

Ho deia clarament els últims dies Jordi Serra, cap de l’ajuntament de Badalona pel PSC i un dels majors defensors de les postures pro-immigració en aquesta localitat: el PP local es posiciona de cara a les pròximes eleccions autonòmiques en contra de la immigració per a aconseguir els vots de molts catalans que sap s’estan plantejant votar a una opció identitaria com PxC en lloc de donar el seu suport a un partit com el PP que ha participat com la resta dels altres grans partits a propiciar la situació d’inseguretat, crisi i perdua de la identitat de Catalunya.

La campanya contra la presència d’immigrants romanesos a Badalona realitzada durant la passada setmana i que s’uneix a altres discretes declaracions de líders locals del PP català ha trobat no obstant això diverses reaccions contràries- i més coherents amb la línia del seu propi partit- per part de la presidenta autonòmica del Partit Popular a Catalunya, i la d’altres dirigents nacionals de la formació que immediatament van demanar disculpes per la "imprudència" del seu delegat a Catalunya les declaracions del qual van ser qualificades de "estremadament desafortunades" anant més lluny com en el cas del vicepresident del govern d’una altra de les comunitats més castigades per la immigració, el dirigent del PP canari José Manuel Soria qui va demanar la dimissió del lider local del PP a Badalona. Reaccions lògiques per part d’una formació l’actuació política de la qual és una dels majors responsables de l’arribada descontrolada de grans contingents d’immigrants a Catalunya, com també a la resta de l’Estat espanyol i les conseqüències del qual pateixen avui els ciutadans del nostre país. Reaccions que formen part d’una línia ideològica mai negada per un partit que en aquests com en altres aspectes no és diferent als altres partits de l’espectre parlamentari català. Les declaracions i actuacions polítiques del Partido Popular en matèria d’immigració sempre han estat les mateixes que tenen els altres partits parlamentaris i en aquest sentit podríem il·lustrar amb el clarificador exemple de la presidenta del govern de Madrid i representant de la línia "dura" del partit, Esperanza Aguirre qui en el passat trobada amb immigrants del PP de la localitat castellana de Coslada, definia, envoltada de simpatitzants romanesos, equatorians, cubans i xinesos, a aquests com "nous espanyols", oferint la cobertura del Partido Popular contra una suposada retallada de drets dels mateixos que pugui portar a terme el govern Zapatero, curiosament un dels més permissius en matèria d’immigració en la història d’Espanya, declarant "volem més immigrants!" i demanant , és clar, el vot dels mateixos per a les pròximes eleccions a l’Assemblea de Madrid. Suposem que molts madrilenys prendràn nota d’aquestes declaracions

El que ens sembla més patètic és l’ambigüitat del mateix partit a les nostres terres. Posicionar-se suposadament contra la immigració en una demarcació on existeix un alt descontentament social mentre es forma part d’un partit que amb les seves polítiques col·labora i propicia la greu situació a la qual han arribat els catalans en els últims anys, i alhora critica però no calla aquestes declaracions, suposa almenys un acte d’hipocresia, una falta de respecte i un engany. Criticar la immigració sense un mínim de discurs que abordi les conseqüències d’aquesta problemàtica ni analitzi les seves causes és a més una irresponsabilitat política. I finalment fer-lo quan per primera vegada existeix una opció política identitaria que espresa el sentir dels ciutadans que pateixen aquesta situació, i en un dels llocs on més es pateix, havent callat durant tots els anys en els quals aquest problema s’ha desenvolupat, és una incoherència i un insult a la intel·ligència dels catalans, que estem segurs, no van a perdonar. El Partido Popular, com CIU, ERC, IU i tots els altres, són els responsables d’un problema tan greu com són les conseqüències d’una immigració descontrolada com la qual pateix aquest país. Però hi ha una mica en el que també s’equivoquen. No es tracta solament d’un problema de seguretat i marginació social. Els partits polítics del sistema, entre els quals vam incloure al PP, propicien polítiques favorables a la immigració i estableixen com opinió políticament correcta la defensa d’una mal cridada integració destinada a crear una societat mestissa desarrelada i sense referents, i agreugen la situació d’internacionalització del treball i de l’economia, situació que posa en perill l’estabilitat social i la identitat del nostre poble com únic referent vàlid amb el qual plantar cara a aquestes situacions, i tot allò en una situació de crisi econòmica i social sense precedents . Aquestes polítiques destruïxen el que som pretenent esborrar més de mil anys d’història per a crear una societat desarrelada , allunyada de la seva història, cultura i mitjà natural, a la mercè de la inseguretat, ciutadana, laboral, econòmica i també espiritual. Fomenta una situació a més de permanent tensió social prèvia a confrontacions ètniques les conseqüències de les quals encara no coneixem, i els primers brots de les quals estan apareixent. Aquesta ha estat la labor dels polítics del sistema en els últims anys. I enfront d’això molts catalans estan reaccionant. Parlar de la immigració, a favor o en contra, no els va a ajudar ara. El problema ja existeix, i té uns responsables als quals podem assenyalar clarament, ara cal solucionar-lo, i al més aviat possible. La veritable necessitat dels actuals parlamentaris catalans, lluny del que pretenen fer-nos creure, no és treballar per la seva societat i el seu poble, sinó aconseguir vots per a mantenir-se en la seva corrupta situació de poder, dient el que faci falta i costi el que costi. El Partido Popular així ho ha intentat. Nosaltres recomanem al senyor García Albiol, i a tots els quals realment pensin que la immigració incontrolada és una arma dels poders internacionalistas destinada a acabar amb la nostra societat i el nostre futur alhora que un greu problema que és urgent solucionar, que abandonin les seves formacions polítiques i si de debò volen treballar per la defensa dels interessos i de la identitat de la seva gent i del seu país, s’uneixin a la lluita identitaria.. No obstant això, no creiem que això vagi a passar. El que si pensem, és que els catalans, aquesta vegada, no ens anem a deixar enganyar pels de sempre.

 

Per la seva banda el president de la Gemeralitat Valenciana, conegut a més de per suposats casos de corrupció, per la seva política d’ajudes als immigrants de la Comunitat Valenciana, amenaça amb deixar sense emissions de l’emissora Catalunya Ràdio als oïdors de la Comunitat Valenciana. Segons el diari Avui, "la Generalitat Valenciana ha fet arribar a Acció Cultural, l’entitat que gestiona els repetidors, un requeriment administratiu perquè en els propers deu dies tanqui els dotze antenes que emeten la freqüència de Catalunya Ràdio al territori. Si no ho fa, l’executiu de Camps amenaça l’entitat de multar-la, i Acció Cultural ja te sancions acumulades per valor de centenars de milers d’euros per no haver tancat els repetidors de TV3". A pesar que la Televisió Valenciana Canal 9 emet sense cap problema legal ni tècnic a Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona des de l’any 2008, el govern valencià de Camps no solament continua amb les seves traves a l’emissió de la cadena pública TV3 sinó que ara amenaça també amb impedir les emissions de Catalunya Ràdio. Curiosa actitud d’un govern que permet i promociona canals, emissores i mitjans de comunicació aliens a la nostra cultura i dirigits a la immigració extraeuropea. No té cap sentit que puguin ser legalitzats mitjans de comunicació o fins i tot partits polítics per a immigrants no europeus i al mateix temps es posin traves cap a altres cadenes unicamente perquè s’expressen en la nostra llengua. Un exemple més de cap a on van les polítiques del Partido Popular: cultura americanomorfa, polítiques de llibre mercat que comparteixen amb els altres partits, i amb les seus consequències que ara patim, protecció de la immigració extraeuropea i un total oblit per la defensa de la nostra identitat. Per a socialistes, comunistes o pretesos nacionalistes, com per al partido Popular, el nostre Poble i la nostra Identitat no signifiquen gens.