Blogia
.

PER UNA CATALUNYA CATALANA . ENTREVISTA A JOSEP ANGLADA (PXC)

PER UNA CATALUNYA CATALANA . ENTREVISTA A JOSEP ANGLADA (PXC)

 

 Entrevista publicada en la revista Identitat Nº13

(novembre-desembre 2008)

 

Mentre les necessitats de nostres majors segueixin desateses, els joves no puguin accedir a un habitatge i la delinqüència estrangera continuï batent xifres rècord no podem fer-nos càrrec dels problemes dels ciutadans d’altres països.

ID: El nom de Josep Anglada és cada vegada més freqüent en mitjans de comunicació catalans. Quin és el motiu?,
Anglada: Sembla ser que els mitjans de comunicació ja s’han reposat de l’ensurt després de l’èxit electoral de la PxC en les municipals de 2007, i ens veuen com aun actor més dins de la política municipal. PxC es presenta com una alternativa als partits polítics tradicionals. Cristal·litzem millor les angoixes i les esperances de la gent, tenim una concepció moderna i àgil de la política, i un missatge més directe i més sincer als votants. La gent està cansada d’uns partits que han perdut la noció de la realitat.

ID:¿Qué li impulsa a mantenir-se actiu en política mantenint unes posicions tan compromeses com la seves?
Anglada: La meva principal motivació són els ciutadans. A Vic, la meva ciutat, ells saben que estic al seu servei les 24 hores del dia, perquè el seu benestar és el meu compromís. És molt gratificant passejar pels carrers i rebre la calor de la gent i els seus missatges de suport per la feina ben feta. Aquesta recompensa és impagable.

ID:La formació que vostè lidera, PxC assenyala a la immigració massiva com el principal problema de 
Catalunya. La PxC diu en alt el que molts catalans pensen?
Anglada: El tabú de la immigració és un dels temes que ens hem atrevit a abordar sense taps. Volem que la gent perdi la por de dir obertament què li incomoda i poder recollir aquestes inquietuds per posar-les a sobre de la taula i sotmetre-les a debat.

ID:En les últimes eleccions el seu partit va aconseguir 17 regidors, 
quadriplicant els obtinguts el 2003. Quines xifres esperen per a les municipals de 2011?
Anglada:Estem treballant  de cara a les pròximes eleccions municipals. Un dels grans reptes és aconseguir representació a grans ciutats com 
Badalona, municipis castigats per la conflictivitat originada per la inadaptació dels immigrants. Sotmetre  a tres anys vista és encara prematur. Les eleccions autonòmiques que es celebraràn el 2010 jugaran un paper fonamental i poden ser determinants de de cara a l’any següent, sobretot per l’eco mediàtic que esperem generar.

ID:¿PxC es presentarà en les pròximes eleccions autonòmiques?
Anglada: Així és. La decisió la farem oficial en el IV Congrés que celebrarem el pròxim 23 de novembre. Estem treballant dur en la consolidació de la nostra presència en l’àmbit municipal, i paral·lelament creem que es donen les condicions per assumir el repte de les autonòmiques.

ID:¿Son conscients que l’arribada al
Parlament d’una veu identitària suposaria la major novetat política a Catalunya des de la transició?
Anglada: Sí, la irrupció de PxC seria una novetat en el conjunt de Catalunya i també de l’Estat, perquè a diferència d’altres països com França o Alemanya, països receptors de fluixos migratoris extracomunitaris des dels anys 60, els governs espanyols no han incentivat la immigració fins als 90. Ara és quan els ciutadans han percebut el perill de la immigració descontrolada.

ID:Catalunya és la zona amb major presència islàmica de tot Espanya. CiU va ser la formació que va decidir prevaler la immigració islàmica davant d’altres, quina opinió li mereix aquesta irresponsabilitat política?
Anglada: És un acte del tot irresponsable, en efecte. Els immigrants islàmics són els que més difereixen dels catalans i el conjunt d’espanyols en general, i, per tant els més proclius a originar conflictes. No comparteixen la nostra llengua ni la nostra religió i és inevitable que es produeixin desencontres amb una comunitat que amb prou feines respecta els Drets Humans. A Catalunya ja hi ha prop de cinquanta mesquites que segueixen els dictats del salafismo ultraortodox, la doctrina més radical de l’Islam, i el seu sistema de valors és incompatible amb la democràcia. Ignoren, humilien i cosifiquen a les dones, per això ens neguem a acceptar que totes les cultures són iguals. Acceptar la gradual implantació de la cultura musulmana significa renunciar a les llibertats i drets que ha portat molts anys conquerir a Europa. Els 54 milions de musulmans que actualment viuen a Europa constitueixen el particular cavall de Troya del Islam al món Occidental.

ID:¿Es 
Catalunya terra de minarets,imams radicals i rostres tapats amb vels?
Anglada: Desgraciadament sí. No n’hi ha més que tirar d’hemeroteca per comprovar-ho. A Catalunya és on s’han detingut més islamistes radicals de tot l’Estat. Són dades irrefutables que els altres partits polítics volen que caiguin en l’oblit, però que nosaltres ens encarregarem de mantenir-les vives per exigir responsabilitats. Aquesta és la Catalunya que els nostres polítics han construït, o potser hauria de dir destruït.
Catalunya multicultural, multiètnica. Barcelona tolerant i cosmopolita. Aquestes són les premisses que comparteixen CiU,PSC, ERC i ICV, davant les quals vostès defensen una "Catalunya catalana"…
Nosaltres també apostem per una
Catalunya tolerant, però intolerant amb els intolerants, com que constantment obliguen a les forces de seguretat a realitzar batudes de terroristes islàmics. Catalunya és un vaixell amb aforament limitat; tots no cabem. Si la sotmetem a un excés de passatgers el vaixell acabarà enfonsant-se. No és ètic convidar algú a la teva casa quan no tens res a oferir-li. I això és el que està succeint. Mentre les necessitats de nostres majors segueixin desateses, els joves no puguin accedir a un habitatge i la delinqüència estrangera continuï batent xifres rècord no podem fer-nos càrrec dels problemes dels ciutadans d’altres països.

ID: Són alguns els partits europeus que han aconseguit grans èxits electorals amb programes semblants al seu en política immigratòria. Amb quins se sent més identificat?
Anglada: El nostre partit manté contactes amb el partit padà Lega Nord (Itàlia) i els flamencs del Vlaams Belang (Bèlgica) des de novembre de 2007. En aquestes dates el Bloc Identitaire francès va organitzar una trobada de partits polítics identitaris i allà estrenyem llaços amb aquests dos partits, que estaran representats en el nostre quart Congreso. Especialment amb el Vlaams Belang, a través de la diputada flamenca Hilde de Lobel, hem apropat postures per a la possible creació d’una Plataforma identitària europea amb què ens presentaríem a les eleccions al Parlament Europeu.

ID:El IV Congrés de la Plataforma 
per Catalunya, suposarà un pas endavant en la consolidació del seu partit?
Anglada: Sens dubte. Aquest quart Congrés suposarà un salt qualitatiu molt important per a nosaltres. Per primera vegada comptarem amb la presència de representants de partits polítics europeus, i també farem oficial la nostra candidatura a les eleccions autonòmiques de 2010.

ID:¿Cuál és la seva idea global d’Europa?, defensar la identitat catalana és també defensar la identitat europea?
Anglada: La globalització provoca que es dictin lleis supraestatals que regulin el conjunt del continent, tot això aliè al principi jurídic de subsidiarietat que PxC vol potenciar, i dóna més poder als municipis davant els Estats. L’entrada de Turquia a l’UE, així com la recent firma del nou estatut d’associació avançat amb el Marroc, marquen un punt d’inflexió a partir del qual Europa demostra com governa al marge dels seus valors, identitat i tradicions. No ens sentim identificats ni representats en tot això, i per això promocionem les particularitats de cada regió, estenent la mà als altres pobles del continent, per potenciar les identitats regionals sense oblidar que venim d’una tradició comuna.

 

 

0 comentarios