PLATAFORMA PER CATALUNYA, UNA OPCIÓ DIFERENT

 PLATAFORMA PER CATALUNYA UNA OPCIÓ DIFERENT?

Article de Eduard Arroyo al Semanal Digital
 

Amb motiu de les pròximes eleccions catalanes hi ha una formació que totes les altres volguessin veure a la ruïna: Plataforma per Catalunya.

Les formacions de dreta, perquè els roba vots conservadors i desplaça l'assumpte de la nacionalitat cap als  temuts tints identitaris. Les formacions d'esquerra, perquè els treu els vots de gent desfavorida que ells fracassen reiteradament en atendre. De fet, l'esquerra viu d'una retòrica de defensa de les classes "treballadores" a les què normalment després no presta cap ajuda. Per això, si alguna cosa temen les esquerres, és a algú que fa el que elles diuen que fan però de veritat. En el cas del PSOE -i ja a nivell nacional- no és que sigui el partit dels rics sinó que s'ha convertit en el partit dels " hiperrics", malgrat el seu "O" d'obrer, sobretot arran de la reforma del mercat de treball última.

A aquestes qüestions es suma que Plataforma per Catalunya ha fet bandera del políticament explosiu assumpte de la immigració. Els lectors d'aquesta columna sabran de sobres com la immigració és una situació imposada des de dalt, pel complex polític-mediàtic-financer, que busca la construcció d'una societat multicultural en la qual hi hagi una mà d'obra en excés i que pressioni a la baixa, com a manera de minar l'Estat del Benestar i les barreres identitàries i nacionals al mercat global. Per aquesta raó, l'absurd i irracional discurs de la "xenofòbia" és esgrimit per tots els partits de l'arc parlamentari i els seus correlats mediàtics, a dreta i esquerra, adduint casos totalment descontextualitzats i minoritaris de violència contra immigrants.

En un sentit molt més restringit que el de la lluita genèrica contra la immigració, Plataforma per Catalunya ha fet bandera del perill concret de la immigració islàmica, tal com ens arriba a través de la premsa i d'algunes publicacions del propi partit, a tots aquells que no estem ni tan sols indirectament implicats en la seva estratègia. Una perspectiva tan limitada presenta alguns problemes, els principals dels quals és que aquesta bandera pot ser esgrimida per un altre partit amb més possibilitats d'èxit. Ja hem vist a Europa com, davant de dos partits de diferent massa social que aborden el mateix problema, els electors prefereixen votar el que perceben amb més possibilitats. De fet, la classe política catalana més afí a la Plataforma, que com en la resta del món no vol outsiders, ja ha començat a escalfar motors amb l'assumpte del burka, prohibint-ho en algunes localitats catalanes amb la intenció més que probable de menjar l'espai electoral al partit de Josep Anglada.

Vist l'actual panorama, es podria fer un parell de consideracions d'interès, no sol per a Plataforma per Catalunya, sinó per a tots aquells que desitgen prestar un autèntic servei, a l'altura de les circumstàncies que vivim.

D'una banda, moure's en el pur pragmatisme està condemnat al fracàs. Els animals polítics estan destinats a ser una fugaç flor d'un dia. Avui més que mai no és necessari que un verdader polític conegui la ideologia dominant i el terreny en el qual es mou. Altrament corre el risc, en el pitjor dels casos, d'emprendre una terrible lluita per l'èxit en la qual, després d'assolir-lo, no es sàpiga el que fer amb ell. La història està omplerta d'exemples sobre això. En paraules de Moeller van der Bruck en situacions molt pitjors que les d'ara, una guerra pot perdre's, però no pot perdre's una revolució.

D'altra banda, la Plataforma no ha de deixar-se seduir pels cants de sirena del populisme liberal, que s'omple la boca amb la "corrupció de la classe política", la "ineficàcia" de l'Estat, les pujades d'imposts i similars, mentre deixa incòlume la carcassa ideològica sobre la qual es construeix la present crisi global. Cal recordar que l'Alemanya de Merkel o el Regne Unit de Cameron no estan en una crisi menor que l'Espanya de Zapatero quant a la destrucció de la comunitat i a la decrepitut física i espiritual dels seus pobles respectius; tan sol estan en un estadi diferent de decadència. Són senzillament modulacions diferents dels mateixos fenòmens.

Què fer amb semblant tessitura? A les agrupacions polítiques que no caben dins de l'actual establishment dirigent només els queda que transitar per vies que no poden transitar els partits a l'ús. És possible que això els guanyi els odis de tot l'espectre polític en el seu conjunt, però si un outsider polític té èxit, això ocorrerà de totes maneres. No s'ha de perdre de vista que la ideologia dominant està plantejada en termes mundials i que, com la gent la sofreix per igual a tot arreu, el conèixer per què passen les coses i saber explicar-les al sofert poble confereix un gran prestigi social que és políticament explotable, independentment que després calgui assumir de vegades banderes merament contingents, depenent de la circumstància política del moment. Dels polítics que veritablement vulguin prestar un servei al seu poble es demanen avui moltes més coses que en una altra època qualsevol.

És necessari conèixer les lluites ideològiques del nostre temps i no perdre de vista que coses com la subversió de l'economia posada al servei d'elits econòmiques pels mateixos que avui demanen "retallar el dèficit" i "flexibilitzar el mercat de treball", l'hivern demogràfic, la persecució ideològica de la família, l'odi al passat i la seva suplantació, la pèrdua del sentit transcendent de la vida i la comprensió de l'home i els seus problemes en clau economicista i material constitueixen algunes de les bases més destacades de l'entramat ideològic d'avui. Això fa que els temes que potencialment pot emprendre la Plataforma es multipliquin de forma notable fins al punt d'agafar a contrapeu tots els seus enemics polítics i d'introduir en el debat polític temes i qüestions que els altres ni tan sols no sospiten, per la mateixa raó per la qual qualsevol organisme no repara enmig en el que viu.

Però per a això cal conèixer-ne que època es mou . Ara és més important que mai comprendre el sentit de la cèlebre Carta VII de Platón i "reconèixer, en honor a la verdadera filosofia, que d'ella depèn l'obtenir una visió perfecta i total del que és just tant al terreny polític com en el privat, i que no cessés en els seus mals el gènere humà fins i tot que els que són rectes i veritablement filòsofs ocupin els càrrecs públics, o bé els que exerceixen el poder en els Estats arribin, per especial favor diví, a ser filòsofs en l'autèntic sentit de la paraula".

El polític actual està obligat a donar-ne de si més que qualsevol altre si no vol versi relegat a una anècdota i si busca convertir el seu èxit en una verdadera fita històrica i fins i tot potser en un punt d'inflexió per a tota una època. Per aquest motiu és precís canviar completament la polarització del discurs social i aconseguir que els models que tensionan les aspiracions dels nostres compatriotes canvien completament cap a una nova moral de màxims. Resulta vital que s'admiri més al sant que al tècnic, a l'heroi que a l'home d'èxit, a l'asceta que al buròcrata, al místic que al burgès, així com que vagi sorgint una classe política conscienciada plenament d'aquestes necessitats.

En un àmbit més concret, molts veuríem amb bons ulls que a la plana de Vic, a la terra on va néixer Jaume Balmes i descansen les restes del bisbe Torras i Bages, despunti l'aurora d'una verdadera reconquesta de les ànimes perquè reneixi per sempre l'esperit del que depèn nostre futur i el dels nostres fills.

 

Eduardo Arroyo

 

WWW.ELSEMANALDIGITAL.COM, 18/06/2010