Blogia
.

ANGLADA (PXC): AMB 600000 ATURATS A CATALUNYA NO HI HA CAP IMMIGRANT QUE INTEGRAR. PARLEM DE RAPATRIACIÓ D'IMMIGRANTS

ANGLADA (PXC): AMB 600000 ATURATS A CATALUNYA NO HI HA CAP IMMIGRANT QUE INTEGRAR. PARLEM DE RAPATRIACIÓ D'IMMIGRANTS

-Primer els de casa, va a seguir sent la nostra idea-força principal, que xoca amb la idea-força de la resta de formacions polítiques pels quals primer són sempre els de fora.

-per a nosaltres amb 600.000 aturats a Catalunya no hi ha cap immigrant que integrar, per això parlem de repatriació d'immigrants,  cosa radicalment diferent.

-la immigració i la deslocalització industrial són dues conseqüències d'un mateix fenomen: la globalització. Assenyalem a la banca i l'economia especulativa com a grans culpables d'una crisi que no han de pagar les classes més populars i desfavorides i assenyalem com els nostres governants actuen d'esquena al poble i en benefici del gran capitalisme internacional

-els partits anomenats d'esquerra han abandonat la defensa dels interessos dels treballadors catalans, per ser marionetes dels poders fàctics internacionals i només tenir ulls per als drets dels immigrants, mai pels dels autòctons.

 

En una entrevista a mediterraneoaldia.com, el president de PxC, Josep Anglada, ha assegurat que “en aquesta eleccions estem en disposició de multiplicar per 4, 5 o 6 el nombre de regidors, la qual cosa suposaria un definitiu salt qualitatiu.

Plataforma per Catalunya va llançar un primer avís en les últimes eleccions al Parlament. 75.000 catalans van donar el seu vot al partit de Josep Anglada. La classe política tradicional ha vist com Anglada se'ls ha colat a casa.

Mediterraneoaldia.com entrevista a Josep Anglada, sens dubte el polític més important de l'escena identitària a Catalunya.

 

 

1.- L'indubtable èxit de PxC en les eleccions al Parlament marquen un abans i un després en l'escenari electoral català Són conscients el partits hegemònics del creixement de PxC?

Ho són. El resultat obtingut per PxC en les passades eleccions autonòmiques de novembre, dibuixa un nou escenari en la política catalana, una part de l'electorat s'ha atrevit a dir prou davant els abusos de la immigració, davant la ineptitud de la casta política i davant la deterioració política i institucional, els partits hegemònics tenen molta por al fet que el nostre missatge calés en la societat catalana, per això els mitjans de comunicació van fer caure sobre nosaltres el seu “mur de silenci”. Gens d'això va funcionar, més de 75.000 catalans van donar el seu vot a les candidatures de PxC, després d'aquesta data, els partits hegemònics saben que PxC s'ha instal·lat definitivament en el panorama polític del país.

Ara gens podrà evitar que una força identitària com la nostra creixi i es consolidi en els propers anys per entrar amb força en el Parlament català en 2014.

2.- Trobaran reflex els seus resultats de les eleccions autonòmiques en les municipals que se celebraran en escassos 3 mesos?

Per a això estem treballant. Sabem que el vot a PxC no va ser  cosa casual, circumstancial o passatgera, sinó el reflex d'un profund cansament de la societat catalana, que no pot seguir admetent el vergonyós tracte discriminatori al que és sotmesa per la nostra decadent classe política, sempre disposada a donar més i més drets, més i més subvencions, més i més prestacions als immigrants, i calcigar els drets socials de la nostra gent.

Els catalans no van a seguir tolerant això, en les municipals de maig, el que estic dient es reflectirà clarament en els resultats que obtindrà la PxC.

3.- Que xifres manegen vostès com a ‘bones’ en el nombre de regidors a aconseguir? Més de 100?

En 2007 aconseguim 17 regidors, estem en disposició de multiplicar per 4, 5 o 6 aquesta xifra, el que suposaria un definitiu salt qualitatiu. La xifra concreta de regidors pot variar depenent de molts factors, tot el que sigui superar els 50 regidors serà un resultat important, ara estem barrejant una xifra que aniria de 60 a 80 regidors, però som conscients que podem arribar al centenar de regidors, fet que posaria tremendament nerviosa a la classe política “oficial”

4.- Ens pot avançar alguna idea força per a aquesta campanya a les municipals?

Primer els de casa, va a seguir sent la nostra idea-força principal, que xoca amb la idea-força de la resta de formacions polítiques pels quals primer són sempre els de fora.

Farem campanyes contra els aspectes de la immigració que més afecten a nivell municipal: construcció de noves mesquites, comerços xinesos que no respecten els horaris, inseguretat provocada per les anomenades bandes llatines. Però posarem l'accent en dos punts: les ajudes municipals han de ser només per a les famílies catalanes, i alhora serem implacables en la denúncia dels casos de corrupció municipal, que, per desgràcia, esquitxen als polítics catalans en totes les seves sigles.

5.- El PP de Badalona ha radicalitzat el seu missatge. Es deu a la presència de PxC?

Sense el menor dubte. El PP va ser el partit que va obrir les portes a la immigració massiva sota el govern d'Aznar i el responsable de la primera regularització d'immigrants. Allí on governa, a la Comunitat Valenciana i a Madrid, la seva política és de “portes obertes”, tolerància màxima i subvencions constants per a la immigració. Per què canvia el seu missatge a Badalona? Simplement per por de PxC, és una hipòcrita estratègia electoral de curt recorregut. Quan acabi la campanya el PP de Badalona, i de qualsevol altra localitat, farà el que li ordenin des de la seu de Gènova.
De totes maneres, encara radicalitzant-ho, la diferència entre el missatge del PP de
Badalona i el de PxC és clara. García Albiol encara parla d'integració d'immigrants, per a nosaltres amb 600.000 aturats a Catalunya no hi ha cap immigrant que integrar, per això parlem de repatriació d'immigrants,  cosa radicalment diferent.

6.- Anuncien vostès un gir a l'esquerra Quines dades avalen aquest canvi de rumb? El seu èxit en les autonòmiques en el ‘cinturó roig ‘ de Barcelona?

Permeti'm que li matisi, el que hem anunciat és un “gir social”, és a dir anem a donar una gran importància als elements que ja estan a la nostra declaració programàtica, explicarem que la immigració i la deslocalització industrial són dues conseqüències d'un mateix fenomen: la globalització. Assenyalarem a la banca i l'economia especulativa com a grans culpables d'una crisi que no han de pagar les classes més populars i desfavorides i assenyalarem com els nostres governants actuen d'esquena al poble i en benefici del gran capitalisme internacional, això que ara es diuen “els mercats”.

També anem a denunciar com els partits anomenats d'esquerra han abandonat la defensa dels interessos dels treballadors catalans, per ser marionetes dels poders fàctics internacionals i només tenir ulls per als drets dels immigrants, mai pels dels autòctons. Sens dubte totes aquestes circumstàncies van a provocar un transvasament de vot de les zones tradicionals d'esquerra cap a PxC, fet que s'ha va constatar en el “cinturó vermell” de Barcelona en les passades autonòmiques, és només el principi. En el nord d'Itàlia el postcomunisme està desapareixent, tots els obrers voten als nostres amics de la Llega Nord, a França els antics “cinturons vermells” avui són el viver del vots pel Front National, el mateix passa a Àustria i a Flandes, i el mateix va a passar a Catalunya. PxC es va a convertir en el primer partit dels treballadors catalans.

 

Id-Press

tret de mediterraneoaldia.com

traducció: Gànguil

0 comentarios