LES PRIORITATS D'UNA ESQUERRA QUE ES DIU CATALANA I ECOLOGISTA

És evident des de fa força temps que els partits polítics anomenats “verds” formen part d’una estratègia de l’esquerra mundialista per apropiar-se d’uns vots que poc tenen a veure amb la defensa de l’ecologia. Així s’ha demostrat en moltes ocasions. Fer de la defensa mediambiental una ideologia política no té cap sentit, quan hauria de ser part de qualsevol acció política. D’aquesta manera, els “verds” s’han dedicat a captar vots d’ecologistes despistats o desencantats dels partits polítics per posar-los al servei de les estratègies de l’esquerra mundialista. No és cap secret, que precisament quan els Verds alemanys van estar al govern d’esquerres alemany, els avions “aliats” van repostar en els aeroports alemanys per bombardejar Sèrbia. També se sap que són precisament els partits d’esquerra, les seves organitzacions i sindicats els que al final millor mantenen els interessos dels poderosos i sobretot els que més recolzen la despesa social en benefici de polítiques proinmigracionistes i en prejudici de la població autòctona menys afavorida.
Per això, és bastant freqüent que a Espanya, els “verds” formin part de coalicions d’esquerra, i igual que en altres països europeus serveixin de punta de llança de les accions contra els partits identitaris.
A Catalunya, la delegació local de l’antic partit comunista, Esquerra Unida, sòcia del nefast tripartit-responsable, per cert, de la introducció massiva de transgènics a Catalunya-, que es presenta en les eleccions catalanes amb el enrevesat nom d’Iniciativa per Catalunya Els Verds- Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA), i que ja va demanar fa uns mesos la ilegalització de PxC, ja ha deixat clar, segons nació digital.cat, quines són les seves prioritats de cara als propers comicis municipals a Catalunya i les propostes que debatran en la seva Convenció Programàtica Municipal. Per descomptat, ja sabíem que la seva prioritat no seria la defensa del treballador autòcton i la lluita contra la pèrdua de drets socials dels més desfavorits enfront del suport dels poders polítics als immigrants. Però tampoc parlen d’actuar contra els abusos bancaris, la deslocalització o la inseguretat laboral.
Les prioritats d’aquesta esquerra disfressada d’ecologista són unes altres. Proposen la creació d’acords entre les grans forces polítiques per evitar qualsevol pacte amb els que si s’atreveixen a defensar als treballadors autòctons catalans, amb els que lluiten per la identitat cultural, social i ecològica dels catalans, contra els únics que fan front al ultraliberalisme mundialista, la deslocalització i la immigració. I donen un nom: Plataforma per Catalunya.
Heus aquí la gran proposta electoral d’ICV-EUiA.
Per a l’esquerra ecopacifista, la prioritat és que la Plataforma per Catalunya no tingui cap quota de poder, ni pugui participar en els pactes municipals, ni pugui obtenir cap alcaldia. Per a això estan disposats a mantenir acords amb totes les forces polítiques, de dreta o d’esquerra.
Ecològica, pacífista, socialista i sobretot democràtica mesura.
Veurem als ecocomunistes d’ICV pactant amb els ultraliberales del PP per evitar que els regidors identitaris arribin a alcaldes?. Segur. La situació no és nova, a Europa portem més de setanta anys patint polítiques mundialistes pactades entre els partits d’esquerra-dreta del sistema que no tenen cap inconvenient a unir-se per evitar que partits identitaris votats massivament per treballadors autòctons facin front a aquesta situació.
El veritable socialisme es demostra actuant contra els poderosos i defensant els interessos dels treballadors del nostre poble.
La veritable ecologia suposa un compromís per la conservació de les nostres terres, les nostres espècies, la nostra gent i una manera de vida més sana i natural.
ICV-EUiA, com la resta de partits majoritaris, no defensa aquestes propostes, únicament els interessos del mundialisme.
Els identitaris de Plataforma per Catalunya, si.

Silenciats per la premsa en mans dels partits i la finança, boicotejats i atacats per la esquerra, i suportant plagis de la dreta liberal que després continua amb les seves polítiques mundialistes, els identitaris no claudiquen.

Esperem que el poble català també es done compte d’això.