CANVI DE SERVIDOR
Ganguil deixa de emetre en aquesta adreça- Des d’avui, ens trobareu en la seguent direcció:
http://ganguil.blogspot.com.es/
Punxa per a continuar accedint als nostres continguts
Ganguil deixa de emetre en aquesta adreça- Des d’avui, ens trobareu en la seguent direcció:
http://ganguil.blogspot.com.es/
Punxa per a continuar accedint als nostres continguts
L'any 2006, recentment arribat al poder el PSOE, Telefonica va dur a terme la deslocalització dels centres d'atenció telefònica de Movistar i telefonia fixa traslladant aquests serveis a diferents països sud-americans i acabant amb milers d'ocupacions principalment a València i Barcelona. Aquesta mesura va suposar per a l'antiga empresa pública nous guanys en contractar en el continent americà a milers de persones amb salaris molt més baixos que els europeus mantenint i fins i tot incrementant les seves tarifes al nostre país, a l'una que va suposar un important minvament en la qualitat del servei a causa del desconeixement dels operadors de països tan llunyans. També va suposar la desaparició de l'atenció en basc, gallec o català , a l desconèixer-se aquestes llengües als països americans.
Casos com les de la lectora que publica l'Avantguarda i del que es fa ressò i-notícies són avui molt freqüents:
"La lectora de La Vanguardia, Gemma Bartolomé, en una carta al diari, lamenta que "és indignant que avui dia i amb l’atur que hi ha a Catalunya, truqui al servei d’atenció al negoci de Movistar i la màquina que respon em diu en castellà que formuli la meva consulta".
"Li contesto que vull ser atesa en català i em contesta: 'He entendido que quiere ser atendida en catalán, ¿es correcto?'. Contesto que sí. Al cap d’una estona sóc atesa en castellà i em torna a formular la pregunta de quina és la meva consulta, i li torno a contestar que vull ser atesa en català", explica.
"Em diu que transfereix la trucada a la persona indicada i aquesta em torna a parlar en castellà. Quan li torno a repetir que he demanat parlar amb un assessor en català no em fa cas i em diu que li faci a ell la consulta. Al cap de dos minuts de discutir que vull que em passi amb el departament de català, transfereix la trucada a un altre ordinador que em dóna les opcions –marcant en el teclat del telèfon– de parlar en anglès, alemany, francès i italià, però el català no hi és", denuncia.
"Com que l’ordinador no em dóna més opcions, he de tallar la comunicació i començar de nou. Em diuen que el servei que demano, Movistar ja no l’ofereix! Resulta que puc rebre la meva factura en català, però no puc ser atesa en el meu idioma", conclou."
La Federació d’Entitats per la Defensa de la Llengua i la Cultura Catalanes ha confirmat que Lipdup per la Llengua celebada ahir al peu del Castellet de Perpinyà ha superat, amb més de set mil persones, el rècord mundial de participants en un esdeveniment d’aquestes característiques, que detenia des del 2010 el Lipdup de Vic. Aquest acte era una de les mobilitzacions que es van fer ahir en favor d’una llei francesa que protegeixi les llengües històriques.
El ’lipdub’ que contava amb el suport de alguns asociacions identitaries como Terra i Poble-Catalunya Nord així com de la Plataforma per Catalunya ha començat a les dues del migdia i s’ha allargat un parell d’hores, durant les quals s’han fet quatre enregistraments en 3D. Els organitzadors han confirmat a l’últim que s’havia superat la xifra de set mil participants, entre els quals hi havia moltes colles de castellers, sardanistes, geganters i de bestiari de foc, a més de representants dels Focs de Sant Joan i de la Flama del Canigó
El president de Plataforma per Catalunya (PxC), Josep Anglada, ha enviat un comunicat de suport a la manifestació que tindrà lloc en Perpinyà (Catalunya Nord) dissabte que ve 31 de març en defensa del català, assenyalant que “la nostra formació manifesta el seu inequívoc suport als catalans de la Catalunya Nord en la defensa de la nostra llengua i de la nostra cultura”.
El líder identitari ha assenyalat la necessitat de “defensar les cultures i llengües minoritàries enfront dels intents d’homogeneïtzació tan propis del jacobinisme mundialista”. En aquest sentit Anglada s’ha mostrat a favor de la Carta Europea de llengües regionals que “garanteixi el seu reconeixement i protecció per part dels respectius Estats”.
Font: PxC
Amb el lema de "Si a la nostra Llengua" milers de mallorquins han sortit al carrer per defensar la llengua davant l’ofensiva etnocida del govern balear del PP que vol eliminar-la progresivament de l'us public de les Illes. La marxa ha estat també una mostra de solidaritat amb Jaume Bonet, jubilat mallorquí que fa vaga de fam des de fa gairebé un mes en defensa de la llengua.
Jaume Bonet, pertanyent a Jubilats per Mallorca, va iniciar una vaga de fam el passt 1 de març a causa del lingüicidi que ha posat en marxa el Govern del PP. El president de Jubilats per Mallorca ha explicat en roda de premsa que els objectius d’aquesta vaga eren els d’aconseguir que els seus arguments arribin a molta gent i que alguns dels parlamentaris i membres del PP que no estan d’acord amb aquest atac sistemàtic del Govern del PP contra el català es puguin replantejar el seu vot a la Llei de funció pública. Aquesta Llei permetrà que el català no serveixi per a res i que deixi de ser llengua oficial, ja que l’eliminen com a requisit per a accedir a la funció pública.
El Govern del PP té intencions clares, i així ho demostra, d’eliminar d’una sola tacada l’Estatut d’Autonomia i qualsevol llei que intentava retornar el català al lloc que li corresponia com a llengua pròpia de les Illes després d’haver sofert les prohibicions i repressions durant quasi tres-cents anys. El Govern espanyolista del PP vol esborrar la personalitat del poble mallorquí, menorquí, eivissenc i formenterer, amb quasi 800 anys d’existència, poble que troba les seves arrels al Principat de Catalunya i que supera el miler d’anys de parlar la llengua catalana.
Font: cronica.cat
Els escriptors Josep Maria Espinàs, Albert Sánchez Piñol i Julià de Jòdar participaran aquest dijous en la roda de premsa prèvia a la manifestació que es farà divendres a Barcelona en favor del català a les Balears.
El col·lectiu Illencs pel català ha convocat una protesta als Jardinets de Gràcia de Barcelona amb el lema Aturem l’extermini del català a les Illes. Aquesta manifestació tindrà lloc dos dies abans de la convocada a Palma, per al proper diumenge, per l’Obra Cultural Balear.
Illencs pel català, un grup de persones de l’arxipèlag que resideixen a Catalunya, han assenyalat que "l’arribada de José Ramón Bauzá a la presidència del Govern ha significat la retallada més gran de drets lingüístics dels ciutadans de les Illes des del final de la dictadura franquista".
Segons aquest col·lectiu, el català ha passat a ser "una llengua de segona, sense presència a l’administració pública, amb una presència residual i segregada a l’ensenyament, tot consagrant l’apartheid lingüístic". Segons aquest grup, s’ha generat "un conflicte entorn de l’ús social de la llengua on no existia".
Informa: e-noticies
L’imam de Terrassa , Abdeslam L, s’enfronta a una querella criminal interposada pel fiscal de Delictes d’Odi i Discriminació a Catalunya. L’imam ha estat acusat d’incitar a la violència i la discriminació contra la dona en dos sermons, que van ser gravats per Mossos d’Esquadra de paisà, en un dels quals afirmava que Catalunya "està dotada d’unes lleis contràries a les lleis islàmiques. […] Protegeixen la dona".
Després de rebre una denúncia sobre els discursos de l’imam a la mesquita, dos agents dels Mossos d’Esquadra de paisà es van infiltrar i van gravar els sermons.
En un sermó del 16 desembre del 2011, es va dirigir als 1.500 feligresos que abarrotaven la mesquita per revelar les solucions que, segons la seva versió, l’Islam proposa per abordar els problemes "que passen dins de la llar".
Segons recull la querella, l’imam va sostenir que, en cas de "desobediència" o "actituds dolentes" per part de les seves dones, els homes musulmans no han de "precipitar-se al divorci", sinó seguir aquest consell: "Amonesteu aquelles de qui temeu que es rebel·lin, deixeu-les soles al llit, pegueu-les! Si us obeeixen, no us fiqueu més amb elles".
"Efectivament l’home li ha d’ensenyar la seva dona les obligacions i els deures que Déu ens ha dictat. Si no acata aquestes obligacions, el pas següent és que l’home deixi sola la seva dona al llit, només al llit i negar-li les relacions sexuals, però no ha de deixar-la sola i abandonar-la en la resta de les habitacions de la llar ", va defensar l’imam, segons la transcripció que consta a la querella fiscal.
"I si, germà, amb aquest mètode no se soluciona el conflicte, ja has de fer servir els cops; com són aquests cops? Els cops no són els que provoquen les fractures dels ossos, no són els que fan córrer la sang, no són els cops a la cara... no ", va afegir.
L’imam va seguir dient "no donis cops a la cara, no facis córrer la sang, això és l’Islam. Pot ser que en alguns moments els cops es limitin a donar cops amb el siwak (una barra de fusta que té la mida d’un dit)".
informa: e-noticies
Per la seva banda, Josep Anglada, president de Plataforma per Catalunya, formació que té intenció de formar part de l'acusació particular, ha manifestat que “Imams radicals com Abdeslam Laarusi s’han d’expulsar de Catalunya”, i ha afegit “cal prendre mesures amb caràcter d’urgència per garantir que es respectin els drets democràtics i la dignitat de les dones a Catalunya” en considerar que “aquest missatges són discriminatoris i vulneren el principi d’igualtat i el dret a la integritat física i moral de la dona”.
Anglada també és va mostrar molt crític amb l’alcalde de Terrassa i actual primer secretari del PSC Pere Navarrro del qui ha dit que “ha demostrar un cinisme total quan va declarar la passada setmana mostrar-se sorprès de l'acusació contra l'imanm per tractar-se, segons Navarro, d'una persona moderada i que el seu interès per obtenir el vot musulmà a Terrassa ha fet que mirés per a un altre costat amb qualsevol assumpte relacionat amb la comunitat islàmica”.
informa: PxC
Una situació econòmica social desastrosa i sense solució d’esmena amb els paràmetres del liberalisme, amb un deute impagable generat per un sistema que “treballa en fals” i agreujada per polítics irresponsables. Les nostres llibertats retallades dia a dia. La delinqüència desbordada davant un govern que definitivament ha abandonat aquesta batalla. El desmantellament gradual del sistema de la seguretat social, la degeneració i manca de valors ètics, fins i tot el desastre ecològic al que ens porta la desraó del materialisme exacerbat pel propi sistema.
Tot un corol·lari, encara que molt resumit, que ens mostra la gravetat de la situació actual. No obstant això, davant la falta de relleu generacional que garanteixi la supervivència del nostre poble i cultura, tot el que acabem d’esmentar són nimietats, si, simples nimietats perquè si no hi ha un “demà” el “avui” manca d’importància.
En la concepció identitària l’important és la comunitat i com a comunitat som els hereus-transmissors d’un llegat mil·lenari. Com a comunitat i individus som una baula més en la cadena, la funció principal de la qual és rebre, engrandir i transmetre tota la cosmovisió del món que conforma la nostra cultura i civilització. Amb aquesta afirmació, al pas d’objeccions, deixem de pas resolta tota discussió basada en criteris d’egoisme personal. No entrem en l’opció avortament si o avortament no, com a transmissors que som no hem de ni podem contemplar-la, és així de senzill . Al contrari, existeix l’obligació de “passar el testimoni” que en el seu moment ens va ser lliurat.
Dit això que mostra amb claredat la nostra posició vegem que està passant. La majoria no té fills argumentant la dificultat econòmica de la seva criança i educació, això és cert, molts altres simplement no tenen fills perquè no volen, el seu egoisme els pot més. Malgrat això fa amb prou feines dues generacions, amb la precarietat material com a principal protagonista, els nostres avis sí tenien descendència. Ells no havien rebut el rentat de cervell actual, simplement es comportaven com és natural a qualsevol poble amb espiri´t vitalista, tenint fills. Per si no fos poc el raonament de tenir pocs fills, alguns ni això, amb la finalitat de donar-los un millor futur, pensament en clau econòmica, és egoista i errat de base doncs els estem condemnant a un futur més pesat i amarg a ells i als seus descendents. Arribat el moment hauran de mantenir una societat envellida. Seran una minoria i les probabilitats de ser superats, engolits i eliminats per la història serà més garantia que possibilitat. Diguem-ho més clar, ens estem referint senzilla i planament a la fi d’Europa, perquè aquesta societat de vells s’enfrontarà a la immigració existent i l’eclosió final de les explosives natalitats del Magrib i resta d’Àfrica, principalment. Això és el que espera als nostres escassos descendents com no es posi remei. Esperem que la cruesa expressada serveixi d´avís als més, que no solen fer extrapolacions ni pensar, com a molt, més que en la propera generació, en qualsevol cas, de la dels seus néts no passa.
Exposem a continuació uns gràfics de la “evolució” de la natalitat a Espanya, serveixen també com a model general del que està passant a tota Europa
Com s´acostuma a dir una imatge, imatges en aquest cas, val més que mil paraules. La piràmide dels anys setanta mostra una societat amb un creixement natural. La piràmide del 2007, solament 37 de diferència, mostra a les clares la manca de fills. Malgrat això l’extrapolació de la tendència actual, si no s’agreuja encara més, i encara que sembli mentida ho està fent, ens porta al següent gràfic.
Com es pot observar, la part més ampla va pujant i pujant fins al límit. Curiosament l’última extrapolació sembla tenir forma de taüt. En altres paraules, la primera és normal, la segona aveïna la catàstrofe però encara manté la “normalitat” aparent de la societat ja que el gruix poblacional està en edat “productiva”, la tercera és la catástrofe que arriba gairebé de sobte ( quan en pocs anys tot el gruix productiu es jubila o hauria de jubilar-se ) i sense pal·liatius. Esmentem tantmateix que les piràmides no reflecteixen distinció entre els nascuts “de casa” i i els immigrants, en conseqüència, la realitat és segurament pitjor.
Doncs bé, aquesta curta exposició recolzada per tres senzills gràfics i que representa amb claredat a on ( no ) anem és sabuda per les nostres classes dirigents des del mateix començament del problema, aproximadament principis dels 80. La seva posició sobre aquest tema l’estem sofrint des de fa ja dècades. Quan va començar a minvar la natalitat no es va prendre cap mesurada, al contrari, eren els temps de la primera llei de l’avortament, una llei que si bé seguia mantenin-lo fora de la llei i solament el tolerava en tres casos, malformació, violació i perill per a la mare, es va convertir gràcies al tercer supòsit i les seves interpretacions de “perill psicològic” en un autèntic tot s´hi val. El que ha passat després fins arribar als nostres dies és per tots conegut, més avortament i més immigració (en realitat està relacionat encara que no com els polítics ens ho expliquen sinó en un sentit més trist, el d’un poble que majorment es deixa morir. No té fills i tolera la immigració sense fre. Combinació letal) proposta també com a demografia de substitució pels mateixos governants. Tot això afavorit per una dreta que volia mà d’obra barata, no oblidem que van ser ells els detonadors del fenomen immigratori, i una esquerra amb la seu “bonisme” pudent. Tots dos, això sí, amb un clar sentiment etnomasoquista que prefereix sempre els de fora enfront els de casa.
En 30 anys de bogeria solament un escàs temps de suport a la natalitat, ridícula i sense solució de continuïtat, tallada d’arrel, excepte para les rendes més baixes que en resum són els immigrants que no declaren res, als primers símptomes de les crisis.
Per tot això i per sobre d’unes altres que puguin semblar més “importants”, urgeixen mesures de suport a la natalitat i no solament en forma de diners, és necessària la creació de tot un entramat social de suport a la mare, ja sigui casada o soltera. Cap dona haurà de veure en l’avortament més que un crim contra ella mateixa i de la comunitat de la que forma part. Cap dona quedarà desemparada davant un embaràs no desitjat, al contrari rebrà de l’estat TOT tipus de suports per tenir a la seva descendència en total llibertat i garantia d’un futur. Les famílies hauran de rebre ajudes que correspondran a la manutenció dels fills. Dit en altres paraules doncs no és el moment d’exposar tot el que ha de fer-se en forma detallada, MAI l’estat permetrà que les condicions econòmiques dels progenitors es convertexin en un problema.
Naturalment i tornant al principi de l’article, les nostres propostes i tot el que impliquen no tenen cabuda en l’actual sistema polític liberal ni els valors que el sustenten, fa falta un canvi radical i ràpid perquè els fills tornin a ser vistos com el que realment són, EL FUTUR I LA GARANTIA DE LA NOSTRA SUPERVIVÈNCIA COM A POBLE. Enfront d’això, repetim, tot la resta són nimietats.
D. Julià
Delegació Barcelona PxC
"La teòrica transversalitat de l’Assemblea Nacional Catalana s’ha trencat en el precís moment que la sectorial d’immigració ha emès el seu primer document. El full de ruta marcat en aquest document s’escora cap als pensament ideològics més propers a l’extremisme multiculturalista. “L’estat opressor, ha intentat que els immigrants castellanoparlants facin retrocedir la llengua nostrada, però han fracassat. El català es la llengua d’incorporació i d’ascens social i els immigrants l’estan assumint”, afirma sense rubor l’ANC, que, tot i aquesta suposada massiva incorporació de la immigració a la catalanitat, afirma: “Traduirem a les llengües de les comunitats majoritàries els documents de l’ANC.” És a dir, el castellà i l’àrab, com a mínim, per convèncer els qui estan assumint el català. Per l’ANC, l’actual política d’estrangeria és “racista”, un clar pronunciament ideològic que vulnera els principis de transversalitat de l’assemblea. Un altre punt del full de ruta té un redactat proper al surrealisme: “Un immigrant sota les lleis espanyoles mai serà un ciutadà, com a molt arribarà a ser súbdit del rei d’Espanya, i mai tindrà igualtat respecte dels que tenen el Dret de sang feudal, en canvi, a l’estat català seran CIUTADANS en igualtat de Drets i Deures.” En el document també s’afirma que hi ha un 20% de població immigrant a Catalunya, amb la qual cosa l’ANC assumeix com a catalans aquells qui provenen d’Andalusia o de Madrid, per exemple.
Si no s’hi posa remei, l’ANC corre el risc de ser un altre moviment unitari fracassat per la pretensió que tenen certs elements de l’esquerra més extrema de controlar-lo políticament i fer-lo servir com a eina per propagar els seus interessos partidistes.
Aquest és el document:
ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA
SECTORIAL de la IMMIGRACIÓ
Perquè li cal a l’ANC i al moviment independentista la participació de la immigració?
1º Per derrotar a l’Estat espanyol i conquerir la Independència ens caldrà una majoria social aclaparadora. No la tindrem sense la fracció immigrada de la Nació Catalana.
2on. La població catalana d’origen immigrant voreja el 20 % i es el factor de creixement demogràfic absolut del nostre país. A diferencia d’alguns ( ni tots ni la majoria) dels immigrants desplaçats de l’estat espanyol del segle passat, els catalans d’origen estranger no tenen els prejudicis anti catalans i han patit la racista política d’Estrangeria espanyola.
3er Els percentatges de població catalana d’origen estranger entre el jovent es major encara. Es tracta del sector social que ens permetrà créixer guanyant-los al projecte de la nova societat catalana, en llibertat i igualtat de Drets i Deures, amb respecte i solidaritat.
4rt. L’estat opressor, ha intentat que els immigrants catellanoparlants facin retrocedir la llengua nostrada, però han fracassat. El català es la llengua d’incorporació i d’ascens social i els immigrants l’estan assumint. La política de “divide et impera” i de manipulació de la població per diluir la identitat de la Nació Catalana, dividint-nos entre catalans i estrangers també ha fracassat. Ara cal incorporar als que han escollit Catalunya com el seu lloc, a la lluita per la Independència.
5é. El milió i escaig d’immigrants que viuen a Catalunya es comuniquen quotidianament amb deu milions de familiars i amics als seus països d’origen, explicant que es Catalunya i quina es la nostra cultura, quan arribi el moment del reconeixement internacional del nou estat català, la seva participació serà mot important per mobilitzar la opinió publica.
6é. Continguts ideològics: quan arribi el moment de debatre la Constitució del nou estat català, caldrà elaborar les propostes de les lleis d’immigració, de ciutadania i de doble nacionalitat, per tant, els immigrants també estan interessats en participar en l’ANC.
7é Un immigrant sota les lleis espanyoles mai serà un ciutadà, com a molt arribarà a ser súbdit del rei d’Espanya, i mai tindrà igualtat respecte dels que tenen el Dret de sang feudal, en canvi, a l’estat català seran CIUTADANS en igualtat de Drets i Deures.
COM?
La Sectorial d’Immigració de l’ANC treballarà en dos àmbits: cap a l’interior de les assemblees territorials i sectorials, i adreçant-se als immigrants de la Nació Catalana i a les entitats d’immigrants, per promoure la participació en l’ANC
1er. Realitzarem presentacions de la Sectorial a les assemblees de l’ANC, per afavorir el contacte a cada territori amb els col•lectius d’immigrants.
2on. Oferirem la col•laboració dels integrants de la Sectorial per realitzar xerrades i activitats de l’ANC adreçades als col•lectius i als immigrants a títol individual.
3er. Convocarem a la primera Jornada sobre Immigració i Sobiranisme per aprofundir el debat i produir documents de continguts vinculats al procés d’independència de la Nació Catalana.
4rt. Presentarem l’ANC a Col•lectius d’immigrants a tota Catalunya.
5é. Participarem com sectorial en les activitats des les diferents comunitats, molt especialment en les celebracions dels Dies Nacionals dels pobles que han derrotat al Regne d’Espanya assolint la seva Independència.
6é. Traduirem a les llengües de les comunitats majoritàries els documents de l’ANC."
Font: Som Noticia
La selecció catalana de raquetes de neu, de la mà de Gabriel Crosas i Laia Andreu, es va proclamar el passat diumenge, campiona d’Europa de raquetes de neu en categoria masculina i femenina, a la darrera prova del calendari celebrada a la localitat francesa de Thones.
Gabriel Crosas va tenir prou amb una cinquena posició per emportar-se per primer cop el campionat. A més de l’atleta del AE Diedre, els altres representants catalans, Francisco Garcia i Just Sociats, han finalitzat en la cinquena i novena posició de la general.
En categoria femenina, Mònica Ardid va guanyar la cursa però la segona posició de la també catalana Laia Andreu, no li va permetre obtenir la victòria en la classificació general. Amb aquest títol, Andreu suma la seva cinquena Copa d’Europa. L’altre representant del combinat català, Sílvia Leal, va finalitzar la cursa en una meritòria tercera posició.
Diu l’escriptor italià Gabriele Adinolfi, que "la independència intelectual, física i econòmica indica el grau de potencia efectiva d’una comunitat", i en aquest sentit estem totalment d’acord en que una Catalunya amb un Estat propi "independent" del govern central espanyol, no implica necesariament una Catalunya independent. Catalunya avui té un govern propi, encara que depenent de l’estat central i tanmateix és menys independent, menys sobirana i menys catalana que mai. Tindre un Estat propi independent del central espanyol no val per a res si depenem de institucions financeres internacionalistes, de decisions politiques de bancs privats o de agències de ratting, no val per a res si deixem que entrin productes xinesos sense arancels que arroïnen el nostre teixit industrial i petit comerç, i no val per a res si tenim les cotes més altes de immigració no-europea de la nostra història, es costrueixen mesquites al nostre territori i cada vegada neixen més immigrants i menys catalans. Els catalans només serem independents quan recuperem tots els nostres territoris, la nostra natalitat i la nostra identitat, la nostra producció i autonomia i ens enmarquem en una Europa lliure sobirana, autocentrada i independent economicament dels poders financers apàtrides.
El digital e-noticies publica avui la noticia de que "la Assemble Nacional Catalana vol seduir els immigrants per part de derrotar a l’Estat espanyol i conquerir la independència" així que han decidit apropar-se a les entitas d’immigrants per explicar-ls el seu projecte. La ANC considera que la població immigrant que voreja el 20% es un factor esencial de la futura Catalunya "independent" i proposa que els immigrants seràn catalans en igualtat de condicions i amb els mateixos drets que els catalans autoctons. O siga, per a l’ANC, els immigrants són més propers que castellans, bascs o gallecs.No sabem a que tipus de independència es refereixen, ni sabem de que tipus de Catalunya parlen, tampoc no sabem si realment consideren la futura Catalunya "independent" com Estat europeu, africà o sud-americà. Lo que si sabem és que el que avui persegueix l’Assemblea Nacional Catalana no és independència ni catalanitat, es més submisió i perdua de identitat.
L’ANC treballa per una Catalunya sense identitat i un Estat submís.
Els catalans tenim que lluitar per una Catalunya catalana i europea independent dels interesos de la finança internacional. La única independència possible.
Un grup de ciutadans de l’Alta Cerdanya s’ha mobilitzat per evitar el tancament de l’única escola en català de la comarca i, alhora, reclamar a les institucions franceses suport per a l’educació en llengua catalana.
"Les nostres institucions, les d’aquí a dalt, han d’assumir les seues responsabilitats. Com ho fan els Consells Generals i Regionals de la Bretanya, del País Basc i d’Alsàcia! Christian Bourquin va dir, fa pocs dies, que havíem de mirar cap al nord, cap a Montpeller. Mirem cap al nord!", han indicat.
Els promotors de la campanya, posada en marxa després que la continuïtat de la Bressola de Càldegues estigui en perill per motius econòmics, han assenyalat que "no tot ha de venir de la Generalitat".
"Fa pocs dies nos vàreu encoratjar a mirar cap a Montpeller i cap al nord. Avui nos han anunciat que tanca l’única escola catalana de la Cerdanya Nord. Vet aquí l’ocasió de demostrar el que pot fer Montpeller per Catalunya Nord i el que pot fer el Consell General pel català. Els Consells Generals i Regionals de Bretanya, del País Basc i d’ Alsàcia ho fan. Per què no aquí?", han remarcat.
També han afegit que "tenim molt poca cosa, amb molta feina hem obtingut engrunes, i no podem tolerar que se perdin per manca de compromís de les nostres institucions més properes".
Els promotors han sol·licitat que s’enviïn mails de protesta a Christian Bourquin, president del Consell Regional; Hermeline Malherbe, presidenta del Consell General; i Georges Armengol, conseller General de Sallagosa.
Informa: e-noticies
Des de Ganguil volem afirmar el nostre rebuig contra els indignats del 15-M que es van manifestar en castellà contra aquesta antiga tradició catalana dels Gegants. Per a aquests suposats indignats, la nostra cultura costa diners i és un malbaratament. Curiosament mai els hem sentit protestar contra les despeses que ens costa als catalans el multiculturalisme i la suposada integració d’immigrants.
"Indignados" del 15-M: preneu nota. La nostra dentitat no té preu!
"¡Pan y circo!", van cridar fa quinze dies alguns indignats del moviment 15-M contra l’actuació dels gegants de Santa Maria del Mar i l’Àliga i el Lleó de Barcelona en l’inici de la festa major d’hivern de Santa Eulàlia. Més enllà del fet en si, la protesta va encendre els ànims dels portadors de la imatgeria popular. "Som voluntaris a qui mou l’orgull i la satisfacció de preservar les tradicions catalanes", explica la gegantera i grallera de la colla dels Gegants del Pi Gemma Moreno. "Els indignats estaven convençudíssims que cobràvem 1.300 euros per cap! Però si a la nostra colla som 60! Estaríem parlant de 78.000 euros! I encara quedarien les altres colles!", s’exclama, explicant a continuació que la seva tasca és absolutament voluntària i, per tant, altruista.
Moreno assegura que parla "a títol personal", tot i que "molts companys de la meva colla i d’altres comparteixen la meva opinió". "Som voluntaris. Patim la crisi com tothom, i podem compartir o no les reivindicacions dels manifestants i estar d’acord o no amb la política que se segueixi a una o altra banda de la plaça Sant Jaume. Però mai cobrem."
Es lamenta que, tot sovint, "ens trobem amb manifestacions i gent escridassant-nos". "Tenen tot el dret de reivindicar, però també han d’entendre que estan interrompent una actuació que estem fent nosaltres", explica. Possiblement, les protestes dels indignats van ser la gota que va fer vessar el got de molts dels integrants de les colles barcelonines de cultura popular, perquè assegura que la situació és constant: "Per la Mercè, sobretot".
És conscient que "és complicat" gestionar i/o coordinar la festa i la protesta, però es lamenta que els damnificats, a banda dels polítics de torn, constantment són els membres de la colla. "Els que protesten no crec ni que siguin conscients que som allí", reconeix. I s’exclama: "Protesten contra l’alcalde, a qui potser no poden veure sovint..., però és que el dia de Santa Eulàlia no hi havia ningú al balcó! Protestaven contra una paret!"
Els costos de ser geganter
"Per santa Eulàlia, l’ajuntament ens va donar una ampolla d’aigua. Hi ha la sensació que, per tractar-se de Barcelona, aquí hi hagi molts diners per repartir, però no és així", explica. En canvi, per poder sortir a fer ballar la imatgeria festiva, els membres de les colles han d’assajar, comprar gralles i tabals -"la meva gralla m’ha costat 700 euros!", explica-, pagar el professor de gralla, comprar-se les camises, les espardenyes i les faixes, llogar una furgoneta per desplaçar-se... "I que després ens vinguin amb crits de "¡Pan y circo!", doncs sap greu", es lamenta.
La protesta dels indignats va encetar un cert debat en el si de les colles de cultura popular de Barcelona: "No ens havíem plantejat mai l’opinió que tenien de nosaltres la resta de la ciutat. Quan vam sentir els crits, més que ràbia, vam sentir sorpresa. De veritat que es pensen això? El ciutadà és conscient de què hi ha darrera dels gegants? Els assajos, el dia a dia, asseure’t a cosir la vora de la capa..."
"Invertim moltíssimes hores assajant i treballant perquè no es perdi part del nostre patrimoni cultural, i ho fem des d’una entitat no lucrativa. Tot el que entra, surt invertit en gegants. I m’agradaria veure la cara dels seus fills quan passem amb les figures, i que reflexionin sobre els insults i les acusacions que ens van dirigir", interpel·la Moreno als indignats.
Expressant un sentiment generalitzat entre els geganters barcelonins -per bé que ni la seva colla, ni la Coordinadora de Colles de Gegants i de Bestiari de Ciutat Vella de Barcelona, ni la Coordinadora de Geganters de Barcelona no es volen posicionar públicament-, Moreno afirma: "Geganters i grallers tenim un sol interès comú: la preservació i difusió de la part que ens correspon de la cultura catalana. Com a entitat, som apartidistes i apolítics. Sempre sortim al carrer a compartir la nostra música i les nostres figures amb la ciutat, i ho hem fet a totes les legislatures amb les mateixes ganes i il·lusió".
Sigui com sigui, fent extensiva la reflexió a la resta de geganters, bastoners, dansaires, diables..., assegura que, malgrat tots els entrebancs, se sent ben pagada quan surt amb la cercavila i rep "els aplaudiments i el somriure dels nens i nenes que van a veure els gegants".
L’imam salafista de Reus ha amenaçat de treure tota la comunitat musulmana al carrer i ha demanat als seus seguidors que no paguin les multes imposades pel saqueig que havien dut a terme fins ara de l’erari públic català mitjançant tripijocs amb el Pirmi. La Generalitat ha multat nombrosos immigrants musulmans per presumptes irregularitats en el cobrament del Programa Interdepartamental de Renda Mínima d’Inserció (Pirmi) i els ha demanat la devolució dels diners. Això ha fet que aquest imam radical salafista, el que té més seguidors a Reus, hagi amenaçat de fer una revolta musulmana al carrer. Segons informa el digital delcamp.cat, l’imam demana a la Generalitat que rectifiqui i que retiri les multes. En aquest sentit, ha enviat una carta a diversos organismes, com l’INEM, amb les quals els extorsiona desvergonyidament i els adverteix que hi haurà manifestacions i concentracions al carrer per reclamar els seus diners. “La nostra comunitat es queixa per la no col·laboració del vostre servei i acusa les autoritats en general d’intentar fer fora els immigrants d’aquest país”, afirma el líder integrista. “Senyor…, perdoneu que li digui que la nostra comunitat (homes, dones i nens) sortiran aquests dies per manifestar-se en front de les portes de la vostra oficina fins que se solucioni el problema. Aquesta és la decisió de la nostra comunitat en tota la província de Tarragona”, assenyala l’imam en la carta de xantatge.
Font: Som Noticia
COMUNICAT DE PREMSA DE PLATAFORMA PER CATALUNYA (PxC)
Josep Anglada ha manifestat que CiU va engegar la islamització de Catalunya sota el mandat d’un Jordi Pujol que ara reconeix les seves devastadores conseqüències
El president de Plataforma per Catalunya ha afirmat que les recents declaracions de Jordi Pujol en què reconeix la nul·la voluntat d’integració dels immigrants musulmans reafirmen allò que Plataforma per Catalunya porta denunciant molts anys.
El líder identitari ha lamentat que les paraules de l’expresident de la Generalitat ”arriben tard, en un moment en què la població d’origen musulmà supera els 400.000 membres a Catalunya”, i ha volgut recordar que “va ser precisament CiU qui va obrir les portes a la immigració magrebina a Catalunya sota el mandat del propi Jordi Pujol”.
En aquest sentit el president de PxC ha afirmat que “CiU va promoure l’arribada massiva i posterior regularització d’immigrants musulmans en el marc dels acords polítics i industrials amb el govern marroquí perquè la indústria catalana s’establís al Marroc. En definitiva —ha prosseguit— CiU va segellar un pacte amb el Marroc que perjudicava doblement als interessos de Catalunya: engegava la seva islamització i el desmantellament de la indústria catalana”.
Anglada ha qualificat aquests acords de “irresponsables i suïcides”, amb els quals considera que “CiU va vendre Catalunya a l’Islam sense mesurar les conseqüències”.
“Ara estem sent testimonis de com aflora una societat paral·lela sense voluntat d’abandonar una cultura retrògrada i assumir els valors que ens han permès construir una societat avançada en la qual es respecten les llibertats individuals”.
Per a Anglada, “lluny d’esmenar els errors del passat CiU els està reeditant. Recentment Artur Mes ha viatjat al Marroc per festejar a la dictadura alauita, seguir deslocalitzant la ja prou castigada indústria catalana i el més sorprenent de tot, elogiar el paper dels immigrants marroquins a Catalunya, els mateixos que acaparen les ajudes socials que la gent de casa ha generat durant anys d’esforç i treball”.
El líder identitari ha assegurat que ”igual que Jordi Pujol molts altres polítics comparteixen una visió escèptica amb la integració d’immigrants musulmans, però només reconeixen el perill que suposa l’Islam per a Catalunya quan no hi ha micròfons a prop o quan ja han deixat l’activitat política”.
Això posa en relleu el que Anglada qualifica de “pacte de silenci de la classe política” quan es tracta d’afrontar amb valentia els problemes que ha portat amb si la immigració encoratjada indistintament per governs d’un i un altre color.
L'imam de Terrassa, Abdeslam Laarusi, que dirigeix una mesquita a Terrassa, aconsellava en els seus sermons que els homes colpegessin les dones per "corregir" la seva conducta. "No es tracta, va dir, de trencar-los els ossos o fer-les sagnar. El millor, va afegir el clergue, és colpejar-les amb un bastó, amb els punys o les mans en diferents parts del cos, segons fonts de la investigació", que esmenta el diari El País. En aquesta informació, Laarusi "no només va justificar la violència física contra les dones per aconseguir el propòsit, sense que es noti al cos d'aquelles", sinó que "també va detallar altres estratègies de sotmetiment" com per exemple "aïllar-les a casa" i "negar-se a mantenir relacions sexuals amb elles". Tanmateix va criticar que la dona occidental té "massa drets", segons les transcripcions a què ha tingut accés el diari. Aquest imam de Terrassa és vocal del Consell Islàmic Cultural de Catalunya. L'Associació Musulmana d'aquesta ciutat vallesana és una de les més antigues de Catalunya, amb més de vint anys de funcionament, i va ser la que va contractar Laarusi per dirigir l'oració dels divendres a la mesquita de Ca n'Anglada. El fiscal del cas, Miguel Ángel Aguilar, ha sol·licitat als Mossos d'Esquadra la transcripció íntegra de dos discursos de l'imam. Informa. e-noticies El fiscal coordinador del servei de delictes d'odi i discriminació de la Fiscalia Provincial de Barcelona ha obert diligències contra un imam de Terrassa (Barcelona) per suposada incitació a la violència contra les dones en els seus sermons. Segons publica La Vanguardia, la policia ha realitzat des de fa temps un seguiment del que l'imam diu en les pregàries de les mesquites, especialment en els sermons dels divendres. Els serveis d'informació dels Mossos elaboren informes del que diuen els imams en els seus sermons i dels que secunden les postures més radicals, informa el rotatiu. L'imam de Terrassa aconsellava "corregir" les dones a cops Informa: e-noticies
La Fiscalia ha confirmat que els Mossos d'Esquadra van comunicar aquests fets i que es va ordenar llavors l'obertura de diligències i l'aclariment dels mateixos. Per la seva banda, el conseller d'Interior, Felip Puig, ha anunciat que el líder religiós s'ha negat a declarar davant els Mossos a la comissaria de Terrassa.
A través d'aquests informes va ser quan es va descobrir que l'imam de la mesquita del carrer Pearson de Terrassa feia presumptes proclames a favor de la violència contra les dones.
Fonts de la comunitat musulmana de Terrassa, citades pel diari del Grupo Godó, han assegurat que el líder religiós "només explica una sèrie de preceptes de l'Alcorà que aquí a Occident no s'entenen correctament", i consideren que s'hauria de respectar la llibertat d'expressió dels seus líders.
El líder de Plataforma per Catalunya (PxC), Josep Anglada, s'ha referit a la notícia apareguda segons la qual Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) hauria esperat a l'aprovació de la nova reforma laboral per acomiadar al 23% dels seus empleats. “ERC ha demostrat una vegada més la seva permanent contradicció i la seva falta de principis i de coherència, ja que amb aquesta actitud ERC evidencia que no està ni política ni moralment legitimada per defensar els drets socials dels treballadors catalans greument afectats per la reforma neoliberal aprovada pel PP”, ha assenyalar Josep Anglada, qui ha afegir “ERC és un partit més de la classe política còmplice amb la situació econòmica i social en la que es troben les classes populars catalanes, per les quals només les posicions clares i valentes de Plataforma per Catalunya signifiquen una resposta política real i coherent”.
Anglada ha volgut recordar que “ERC és també un dels partits que més ha fet per destruir la identitat catalana amb la seva política de portes obertes a tots els immigrants”, i ha assenyalat que “cal recordar les declaracions de Carod Rovira en les que apostava per un suposat Islam a la catalana”.
El líder identitari ha insistit en que “un immigrant extraeuropeu, per molt català que parli, mai serà català”.
PxC
La portaveu de PxC a l'Ajuntament de Mataró Mónica Lora ha denunciat la concessió irregular de la llicència concedida a la mesquita de Mata-Rocafonda l'any 2002, la mesquita de Mata-Rocafonda és una de les quatre existents a la ciutat. L'equip de govern ha reconegut que es va concedir de forma irregular i per tant que podria ser il·legal, per la qual cosa en els propers dies PxC demanarà que els tècnics municipals estudiïn la situació i precintin el local si és oportú segons la legislació vigent. Durant el ple marcat per la seva durada amb gairebé 40 punts d'acord, PxC ha retirat el punt relatiu a la suspensió de concessió de llicències per a nous centres de culte a causa que la comunitat musulmana volia instal·lar una nova Mesquita a la ciutat. Després de 20 minuts de debat i segons les paraules de la regidora de PxC “L'equip de govern i el consistori han declarat que els musulmans han desestimat la seva intenció, per tant és una gran victòria per a la nostra formació i els ciutadans de Mataró que no tindran una nova mesquita que podria ser la cinquena de la ciutat”, segons Lora “els musulmans volien crear una madraza alcorànica tal com ha reconegut a mig fer algun membres del govern i l'objectiu de PxC serà frenar que la intolerància de l'Islam tingui més presència a la nostra ciutat”.
També s'ha aprovat la moció de PxC tal com ja va ocórrer a Vic relativa a l'anul·lació del registre de parelles de fet. La llei actualment ja té legislades aquestes unions mitjançant acta notarial, i no mitjançant un registre alegal com és el que posseeixen alguns Ajuntaments que estava convertint en una font per a la regularització d'immigrants il·legals.
Finalment mitjançant una proposta conjunta promoguda per PxC, PP i CUP, i davant la minoria del govern, es va aprovar la supressió d'un càrrec de confiança de l'àrea d'administració i atenció a la ciutadania que cobra 60.000 € a l'any. Actualment l'equip de govern ja disposa de 6 càrrecs de confiança i est és excessiu segons paraules de Mònica Lora que ho va argumentar dient “que aquest és un càrrec posat a dit per interessos polítics i la vacant hauria de ser substituïda per algú de la plantilla de l'Ajuntament.”
Font: PxC
El nombre d'aturats continua creixent a Catalunya després que durant el mes de febrer prop de 9.000 persones s'apuntessin a les llistes d'aturats. Ara n'hi ha més de 640.000, el que significa un increment interanual del 6,5% -39.337 aturats i aturades registrats més que fa un any. Les persones immigrants representen el 22,6% dels nous aturats i aturades registrats a Catalunya al mes de febrer de 2012. L’atur registrat d’aquestes persones ha experimentat un increment interanual del 3,8%, percentatge que es tradueix en 5.298 persones aturades més.
El sector que més ha incrementat l’atur és el sector serveis, amb un increment interanual del 9,7% (34.960 persones aturades més). Només la indústria ha reduït l’atur respecte a l’any anterior. Concretament en un -1,0% i -992 persones menys.
Tarragona és la província que més incrementa interanualment l’atur en termes relatius. Concretament ho ha fet en un 8,5%. Seguidament hi trobem Lleida amb un 8,4%, Barcelona amb un 6,2% i Girona amb un 5,6%.
A l'Estat espanyol, el nombre de parats registrats a les oficines dels serveis públics de treball de tot l'Estat a finals de febrer ha arribat als 4.712.098, el nivell més alt registrat mai. I en el darrer mes l'atur ha pujat 112.269 persones, un 2,4% més respecte al gener, segons el ministeri de Treball i Seguretat Social.