Blogia

.

Artur Mas diu que el marroc és un país ple de oportunitats

Artur Mas diu que el marroc és un país ple de oportunitats

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha indicat a Casablanca, on ha inaugurat el fòrum empresarial Per una nova cooperació econòmica entre el Marroc i Catalunya que "el Marroc és un país ple d’oportunitats per a les nostres empreses i un mercat preferent per a Espanya i Catalunya”.

Durant la seva intervenció, el cap de l’executiu també ha assenyalat que “Catalunya pot aportar el gran capital d’experiència que suposen les nostres pimes, moltes de les quals ja fa anys que són presents al Marroc” i ha advertit que “són aquestes pimes les que ens faran sortir de la crisi”.
 
En aquest context, Mas ha reiterat que “aquesta missió empresarial és la més important que mai ha fet la Generalitat” i ha aprofitar per explicar que la política exterior de la Generalitat continuarà promovent el seu vessant eminentment econòmic, però també polític i cultural.

El cap del Govern ha remarcat “l’aportació de riquesa que suposa per a Catalunya els 240.000 marroquins que viuen a Catalunya”. “Mostra els lligams que ja fa temps existeixen entre tots dos països”, ha afegit.

Informa e-noticies

Del que no parla l'Artur Mas és de com ha quedat amb  el tema dels "enriquidors" 240.000 marroquins que tenim a casa en un moment en el que Catalunya s'acosta als 650.000 aturats dels que més del 22% són immigrants. Haurà parlat d'això amb Abdelilah Benkirane? repatriació organitzada o nous convenis d'acollida?

Tampoc sabem si Mas ha parlat de la situació en la que es troba la nostra agricultura durament castigada per la entrada de productes marroquíns en la UE.

Ens ho explicaràn?

La Generalitat subvenciona en temps de crisis a les joventuts dels partits de la casta amb més de 100.000 euros

La Generalitat subvenciona en temps de crisis a les joventuts dels partits de la casta amb més de 100.000 euros

El Departament de Benestar i Família de la Generalitat ha atorgat diferents subvencions a partits polítics i organitzacions juvenils, entre d'altres entitats. La Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC), de CDC ha rebut més de 70.000 euros en dues subvencions, segons es publica al DOGC.  

S'han pagat 11.000 euros per a "activitats que realitzen les associacions juvenils i les entitats que ofereixen serveis a la joventut". També 62.461 euros pel "conveni de reconeixement de la tasca associativa".

També ha 'sucat' el PSC. En concret, 11.000 euros per "activitats que realitzen les associacions juvenils i les entitats que ofereixen serveis a la joventut" i 44.531 euros pel "conveni de reconeixement de la tasca associativa".

Les Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya (JERC) també 11.000  euros per "activitats que realitzen les associacions juvenils i les entitats que ofereixen serveis a la joventut" i 25.547 més pel "conveni de reconeixement de la tasca associativa"

Igualment, l'Associació Juvenil Joves d’Esquerra Verda 11.000 euros per "activitats que realitzen les associacions juvenils i les entitats que ofereixen serveis a la joventut" i 25.547 euros pel "conveni de reconeixement de la tasca associativa".

Informa: E-Noticies

Anglada (PxC): "No volem a la nostra terra un centre de reciclatge de la màfia"

Anglada (PxC): "No volem a la nostra terra un centre de reciclatge de la màfia"

“la patètica, indigna i humiliant actitud del cada dia més nefast Artur Mas, que no ha dubtat a posar-se de genolls davant el fosc magnat nord-americà Sheldon Adelson, propietari del grup Las Vegas Sands, perquè estengui a Catalunya els seus tèrbols negocis”. Per al president de Plataforma per Catalunya “el projecte de Eurovegas és intolerable i ho rebutgem de forma rotunda”, i ha afegit “Sheldon Adelson vol instal·lar a Catalunya un paradís fiscal, basat en la més execrable explotació laboral i pràctica expropiació en el seu benefici de grans extensions de terreny públic d’alt valor ecològic i paisatgístic”. És indignant ha dit Anglada que “Artur Mes s’agenolli davant un personatge d’aquestes característiques, és repugnant i constitueix un greu insult a la dignitat dels catalans”.

En aquest sentit Anglada s’ha preguntar: “És aquest el model de societat que proposa CiU per a Catalunya? La Catalunya del casino, del joc, de l’explotació laboral, del xantatge, dels negocis tèrbols i de l’oci per a milionaris? Aquesta és la societat que proposen els anomenats democristians per al nostre futur?”. El president de PxC ha deixat clar que “Plataforma per Catalunya menysprea aquesta idea de societat i si oposarà amb tot tipus de mobilitzacions a la construcció d’una paròdia de Las Vegas al nostre país”, assenyalat que “amb la seva actitud, Mas demostra un grau d’irresponsabilitat intolerable, els advertiments del famós escriptor italià, Roberto Saviano, especialista en la màfia i amenaçat de mort per la Camorra napolitana són clares, Eurovegas es convertirà en un centre de reciclatge per a la màfia”.

El líder identitari ha afirmat rotundament que “davant la gravetat de tot això, des de Plataforma per Catalunya exigim una immediata rectificació pública d’Artur Mas i li emplacem al fet que doni una explicació a l’opinió pública catalana del seu suport servil i lacai a aquest projecte mafiós”.

De la mateixa manera Anglada ha recordar que “aquest mateix projecte de societat decadent i corrupta és compartit pel Partit Popular que està fent el possible perquè Eurovegas s’instal·li en la Comunitat de Madrid, alguna cosa al que també ens oposem des d’aquí, no volem aquesta xacra ni a Catalunya, ni a Madrid ni en cap lloc d’Espanya o d’Europa”.

El líder identitari ha fanatitzat assenyalant que “CiU i el PP apel·len hipòcritament a la moral i a l’ordre quan els convé però a l’hora de la veritat aposten pels dòlars, el joc i la corrupció”. Per Anglada “aquestes són les dues cares d’un mateix model liberal i amoral, i ho estem veient clarament, són dos partits que menyspreen, però que es posen d’acord quan els interessos mutus ho requereixen com ha ocorregut en aquests mesos de Govern de Rajoy”, afegint que “no podem més que seguir apel·lant a la necessària i urgent regeneració social, política i moral que proposem des de Plataforma per Catalunya”.


PxC

No a Eurovegas. Catalunya no és una colonia!

No a Eurovegas. Catalunya no és una colonia!

Aquestes són les exigències del magnate americà Sheldon Adelson per a construir el engendre "Eurovegas" a la nostra terra:

- dos anys d’exempció en el pagament de les quotes a la Seguretat Social dels seus empleats.



-A més, espera que estigui exempt d’impostos municipals, regionals i estatals durant dos anys i les exigències van a més: avantatges respecte a la fiscalitat immobiliària i del sòl durant deu anys.



-Demana un aval de l’Estat per aconseguir un préstec de 25 milions d’euros que, en principi, seria sol·licitat al Banc Europeu d’Inversions.



-Una altra de les seves pretensions és la cessió del sòl públic que necessiti, expropiacions incloses, amb canvi d’ubicació dels habitatges protegits, si n’hi ha.



-Així mateix, demana una exclusivitat de deu anys en la utilització del sòl.



-Vol acabar amb la regulació dels convenis col·lectius del personal emprat amb una modificació de l’Estatut dels Treballadors.



-Privilegis legals per a la contractació de personal estranger, entre ells, agilitació de la concessió de permisos de treball.



Canvis en la legislació sobre la prevenció del blanqueig de capitals, amb flexibilització dels controls.



-Autorització d’entrada de menors en els casinos del complex. L’eliminació de la Llei Antitabac en el complex.



-Autorització d’entrada en els casinos dels *ludópatas reconeguts legalment com a tals.



-Construcció de les infraestructures que sol·liciti, o complements de les ja existents.

 

CIU i PP, amb el suport de Ciutatans petenen imposar a la nostra terra un enegendre empresarial que funcioni com a paradís fiscal ocupant terrenys d’alt valor paisagistic de forma gratuita i on es treballe en les pitjors condicions segons les politiques neoliberals i capitalistes arrivades des de USA

Català! Di no a Eurovegas!

La nostra terra necessita altres polítiques per a surtir de crisi.

Catalunya no és una colonia!

Josep Anglada, per Catalunya i contra la catalanofobia

Josep Anglada, per Catalunya i contra la catalanofobia

"Catalunya i els catalans tenim un problema endèmic amb determinada premsa madrilenya que fa de la catalanofòbia, l’insult, la tergiversació i la manipulació elements constants del seu discurs periodístic", ha afirmat Josep Anglada durant una reunió de treball amb militants del partit.

"Mitjans com l’ABC, Intereconomía o El Mundo i el seu pudorosament famós director Pedro J. Ramírez, han convertit l’insult i les amenaces vetllades cap a tot el català en el fil argumental de les seves publicacions", ha afegit. 

Anglada ha posat com exemple l’article del director de l’ABC, Bieto Rubio, el passat diumenge, en el qual advertia d’un "problema d’Espanya amb Catalunya” i animava a “abordar-lo amb valentia".

"Valentia de la qual ell mateix manca, ja que en cap moment arriba a dir quina seria la seva solució al problema que els catalans li representem", ha comentat el líder de PxC abans de dir que "totes aquestes actituds de la premsa madrilenya només aconsegueixen crear un insà sentiment d’hostilitat recíproca entre Catalunya i Madrid".

"De vegades em pregunto si aquest és l’inconfessable objectiu real de tanta catalanofòbia. Nosaltres apostem per una cordial relació de Catalunya amb la resta d’Espanya, però també exigim el màxim respecte per a la nostra identitat com a poble i denunciem amb menyspreu aquest tipus de missatges plens d’odi i de menyspreu", ha dit.

Font: e-noticies

Anglada (PxC): "Els tecnòcrates de Brussel.les traeixen als europeus"

Anglada (PxC): "Els tecnòcrates de Brussel.les traeixen als europeus"

“Els tecnòcrates de Brussel·les traeixen una vegada més als europeus. La signatura de l’acord agrícola amb el Marroc per part de les autoritats comunitàries, demostra que la UE no està feta per defensar els interessos d’Europa ni de la seva economia, sinó que és d’un mecanisme més de la mundialització i la globalització. Si la UE és incapaç de defensar els productes europeus i aposta pels marroquins, Quin és el seu sentit?”, són les declaracions que ha realitzat aquest dilluns Josep Anglada.

El president de Plataforma per Catalunya ha insistir que “aquest acord és un greu atemptat contra els agricultors espanyols i contra els del sud d’Europa”, i ha afegit “precisament ara que les economies espanyola, grega i italiana necessiten suport i protecció, Brussel·les els dóna una punyalada per l’esquena signant aquest ignominiós tractat agrícola”.

En aquest sentit el líder identitari ha afirmat que “amb aquest acord, el camp espanyol deixarà de ser rendible i es perdran automàticament 450.000 ocupacions directes, però cal afegir també els llocs de treball indirectes, em refereixo per exemple a la indústria conservera de Múrcia que es veurà obligada a tancar la seva producció i portarà a l’atur a 70.000 treballadors més”.

Anglada ha fet una crida a la denúncia d’aquest tractat, “recolzarem tota mobilització en contra de l’acord i insistirem a les autoritats espanyoles perquè pressionin amb força i energia a les institucions europees i aconsegueixin revocar el signat, encara que molt ens temem que no ho facin”.

Anglada també ha volgut recordar que “en el seu recent viatge al Marroc, Mariano Rajoy va definir al rei Mohamed VI com un “exemple a seguir”, així que dubto que el Govern sigui capaç d’adoptar una actitud valenta també en aquesta ocasió “.

Respecte a Mohamed VI, Anglada ha recordat que dista molt de ser aquest “exemple a seguir”. Segons Anglada “la majoria de les empreses marroquines exportadores de productes agrícoles estan directa o indirectament participades per ell amb el que ell personalment serà el principal beneficiari econòmic del tractat agrícola que li suposarà uns ingressos milionaris permanents. Vull remetre’m a un article publicat pel diari “Públic” el passat 26 de gener, titulat “Mohamed VI es lucra en el Sàhara gràcies al tractat agrícola amb la UE”, on es donen dades sobre aquesta vergonyosa situació”.

El president de PxC ha assenyalat també que “aquest acord és un atemptat contra la salut pública dels europeus ja que tots sabem que els productes marroquins no compleixen els mínims requisits sanitaris que sí s’exigeixen als produïts en la UE. Ara aquests productes camparan lliurement pels mercats europeus, amb el consegüent risc per a la salut de tots nosaltres”. I ha conclòs recordant que “els identitaris ens oposem a la liberalització dels marcats i advoquem per polítiques europees aranzelàries que defensin els nostres productes, la nostra economia i la nostra sobirania”.

PxC

Vic, 20 de febrer de 2012

http://www.pxcatalunya.com/

Font-Romeu denuncia el Tractat dels Pirineus

Font-Romeu denuncia el Tractat dels Pirineus

Jean-Louis Demelin, batlle de Font-Romeu, vol que el poble abandoni l’Estat francès i que es reunifiqui amb la Catalunya del Sud. Demelin enviarà una cartes al president de la república francesa i al rei d’Espanya “per denunciar el Tractat dels Pirineus”, ja que considera, en declaracions a El Punt, que el territori del municipi “és el mateix que el de Llívia i hauríem hagut de ser considerats igual”. El municipi actual és el resultat de la fusió, l’any 1822 dels antics municipis d’Odelló i Vià. L’acció d’aquest ajuntament cerdà no passa de ser un acte simbòlic que pretén denunciar la discriminació que rep aquest territori per part de l’Estat francès, que ha anunciat la supressió de llocs de mestre en el municipi.

Precedent del 1989

L’acció de Font-Romeu no és inèdita, ja que l’any 1989, en un acte celebrat al consistori d’Eina, els alcaldes d’aquest municipi, Alà Bousquet, i el dels Angles, Christian Blanc, van denunciar el Tractat dels Pirineus del 1659 per la marginació que viuen la majoria de municipis de la Catalunya del Nord.

Font: Som Noticies

El català resisteix a Murcia

El català resisteix a Murcia

L'Institut d'Estudis Catalans (IEC) inaugura el proper dilluns l'exposició El Carxe, territori de frontera, dedicat a aquesta zona de Múrcia on el català es manté viu entre els seus 644 habitants -segons dades de l'INE del 2009-. El català va començar a parlar-se en aquest territori gràcies a l'arribada al segle XIX d'agricultors valencians, que en la seva majoria eren originaris de les comarques del Vinalopó.

L'IEC, amb motiu del centenari de la seva secció filològica, ha aprofitat l'avinentesa per presentar aquest punt extrem de la regió de Múrcia, que representa, alhora, el fragment més petit de la llengua catalana. La presentació de l’exposició serà a càrrec de Salvador Giner, president de l’Institut; Joan Veny, membre de la secció filològica; Fran Ruvira, comissari de l’exposició, i Lázaro Azorín, alcalde del Pinós (Alacant).

El català va arrelar a 22 poblets de la comarxa del Carxe, situada a més de 1.000 metres d'alçada, però molts d'aquests es troben ara deshabitats. Tots ells depenen dels ajuntaments de Jumella, Iecla i Albanilla. Es tracta de l'Alberquilla, Balonga, el Canalís de Crespo, el Cantón, la Canyada de l'Alenya, els Càpitos, el Carrascalejo, les Cases del Conill, les Cases dels Frares, el Collado dels Gabriels, les Coves de Penya-roja, els Escandells, Esperit Sant, Ombria de la Sarsa, Quitapellejos, la Raixa, la Sarsa, la Tosquilla, Xamaleta, el Carxe, Canyada del Trigo i Torre del Rico.

Font: e-noticies

El PP i PAR volen eliminar el català a la Franja de Ponent

El PP i PAR volen eliminar el català a la Franja de Ponent

Un sector del Partit Aragonès Regionalista (PAR), que governa Aragó en coalició amb el PP, ha posat en marxa una intensa ofensiva política per canviar la llei de llengües d’Aragó aprovada la legislatura passada i eliminar-ne tota referència a la llengua catalana, parlada per unes cinquanta mil persones a la Franja de Ponent. Des de la tardor, diversos comitès locals del PAR (Fraga, Benavarri, Calaceit i d’altres municipis de la Franja) han aprovat una declaració en què s’exigeix al govern d’Aragó que “deixi enrere les seves pors i complexos i aprovi una nova llei de llengües” en la qual no es reconegui l’existència del català sinó tan sols de l’espanyol i l’aragonès, que divideixen en l’altaragonès, al nord, i l’aragonès oriental, dividit en diverses parles locals com ara el fragatí o el lliterà.

Els promotors de la campanya pressionen així la direcció del seu partit perquè, juntament amb el PP, inicien a les Corts d’Aragó els tràmits per reformar la llei de llengües.

El PP i el PAR governen Aragó en coalició. La presidenta, Luisa Fernanda Rudi (PP), ja va dir en la campanya electoral que no li agradava la llei de llengües i que la reformaria, però encara no ho ha fet. La denominació de català fa coïssor en els sectors més anticatalans de la política aragonesa, especialment a Saragossa.

Al territori, la situació és més complexa. Hi ha alcaldes del PAR que han fet campanya per la recepció de TV3 i d’altres de totalment contraris al català.

A Mequinensa, el PAR va presentar Jaume Borbon com a cap de llista. Borbon va ser president de l’Institut Cultural de la Franja de Ponent i impulsor, l’any 1984, d’un històric manifest d’alcaldes de la Franja a favor del català.

Font: El Punt/Avui

Celebrem amb Otger Cataló el segón aniversari del bloc Gànguil

Celebrem amb Otger Cataló el segón aniversari del bloc Gànguil

El bloc Gànguil compleix 2 anys aquest mes de febrer. Volem celebrar-lo amb un interessant article dedicat al nostre fundador nacional: Otger Cathaló, un mitic personatge al que precissament vam dedicar, fa dos anys, la nostra primer entrada. El present article ha estat copiat del blog vernaclistes.

 

"La mitologia tradicional catalana atribueix la re-fundació de Catalunya o Països Catalans a un personatge anomenat Otger Cataló.

Aquesta llegenda ens diu el següent:

El cavaller Otger Cataló, va sobreviure a l´escomesa sarraïna que va arribar fins a les valls pirinenques. Tots els guerrers catalans havien mort. Només un va sobreviure malferit amagat a una cova de les muntanyes del Pirineus.

Va viure molt de temps sota la protecció de la seva tenda feta amb pell de cabra, atès tot el tremps pel seu gos gànguil, que li era fidel, li tenia afecte i diàriament li llepava les ferides de les que, poc a poc, s´anava guarint.

S´alimentava de les fruites silvestres i de la llet que li facilitava una ovella. En la mesura en que s´anaven guarint les seves ferides, Otger Cataló es dedicava a afilar les seves armes, amb el desig de tornar a guerrejar contra aquells invasors que tiranitzaven Catalunya. Polia el seu escut i afilava la seva daga.

El temps anava passant, mentre ell romania a la cova sota l’advocació d’una verge negra, fins que va veure un senyal en el cel i com ja s’havia recuperat tot el seu vigor, va agafar la seva banya de caça i amb el seu buf la va fer ressonar profunda i prolongadament de tal manera que volà la seva ronca crida per valls i muntanyes estenent-se per tota Catalunya, convocant als seus homes, els catalans fidels a la catalanitat, a la lluita per a restituir el marc polític perdut, l’harmonia trencada, la independència, la llibertat i el reeiximent del seu poble dins el marc de la realitat natural que li era pròpia.

El gos gànguil, interpretant la crida del seu amo, la Crida de l’Otger Cataló, va emprendre veloç i infatigable carrera fins que va trobar el primer home en la soledat dels agrestes paratges.
Amb els seus boixits, el fidel gos gànguil, li va fer entendre que volia que el seguís. L´home tot seguint el gos, fou conduït davant la presència d´Otger Cataló - alguns historiadors l’anomenen Príncep Otger Cathaló -, el qual li va donar el missatge que comuniqués als catalans que el moment de tornar a lluitar contra els sarraïns i recuperar la independència de la terra dels catalans i les nacions d’Hispània amb el seu caràcter genuïnament natural.

El missatger va anar a donar la notícia a les persones més prestigioses del llinatge català perquè agafessin les eines que tenien al seu abast.

Així va ser com, de nou llocs diferents, van acudir amb els seus hostes, els més aguerrits barons de la terra catalana amb el deler de reconquerir els territoris forasteritzats pels sarraïns.

Aquests nou cavallers, coneguts com a "Nou Barons de la Fama" foren els senyors de:

Cervelló, Erill, Ribelles, Montcada, Cervera, Pinós, Anglesola, Alemany i Mataplana. Aquest 9 cavallers són coneguts com "Els 9 Cavallers de la Terra" o també "Els 9 Barons de la Fama".

Otger Cataló els va conjurar a lluitar fins a la mort per la terra que els havia vist néixer fins alliberar-la del poder de la "mitja lluna" sarraïna que els havia imposat una cultura diferent de la que era la seva fe i el sentit de la seva Vida.



A cada lloc – deien- els éssers humans han de poder viure segons les pròpies lleis naturals per a reeixir-se en plenitud. Viure la Vida és fer realitat el propi món interior, el de l’Esperit del lloc que s’expressa per mitjà de la llengua del lloc o vernacla.

Els nou cavallers ajuntaren les seves espases, jurant davant l’altar de la verge negra anomenada Nostra Senyora de la Llet a Montgrony i juraren complir la seva paraula.

Aquests nou cavallers, van partir cap al combat, cadascú cap un lloc diferent, aconseguint la victòria més rotunda.

L’únic que va tornar a quedar ferit, fou l´Otger Cataló, aquesta vegada però, triomfador.
Otger Cataló, abans de morir, ordenà que el seu escut portés com a ornat, el símbol del gos gànguil perquè aquest animal havia donat testimoni de lleialtat incondicional i sense fi. (Alguns historiadors que segueixen paràmetres astrològics han dit que aquest gos simbolitza la constel·lació del gos o Stella Canis)


Otger Cataló va voler que el gos gànguil pintat al seu escut dugués un dogal d’or.

Aquest va ser un escut simbòlic de Catalunya des del segle VIII fins el segle X en que Guifré I el Pelòs va reinstaurar com a escut català l’escut dels quatre pals vermells sobre fons groc. ( Per alguns historiadors espiritualistes, ambdós, el gos i els quatre pals vermells sobre fons daurat, tenen el seu simbolisme respectiu corresponent al seu temps d’interiorització o d’exteriorització de l’ànima. Hi ha historiadors que atribueixen a Otger Cataló també l’escut dels quatre pals.)

Ambdós personatges, Otger i Guifré (Godofredo) duen noms gots o alemanys. Otger, en llengua germànica vol dir "Pàtria" si se’l fa derivar de "Otmaro"
Altres autors diuen que ve del germànic Autgard compost d’Audo que vol dir riquesa, i de gair que vol dir llança ( "Diccionari de noms de persona". Josep Mª Albaigés Olivart. Edicions 62)

Guifré, en llengua germànica vol dir "pau victoriosa". Otger també podria voler dir "Aquell que escolta la paraula", - en sentit espiritual-, derivat del grec "ot" que vol dir orella."

"La llegenda de l’Otger Cataló comporta unes relacions amb Alemanya, més enllà del fet que un dels seus cavallers es digués “Alemany”. I també amb Dinamarca doncs el mite nacional danès es Holger Danske ( Otger Danès) els qual alguns historiadors relacionen amb el català Otger Cataló.( Això podria donar a un agermanament entre Catalunya i Dinamarca).

Al llarg de la historia d’Europa hi ha hagut vegades en que un emperador alemany ha tingut un conseller català al seu costat. L’emperador Ot, va tenir a Gerbert d’Orlhac, monjo occità del monestir de Ripoll, que esdevingué Papa amb el nom de Silvestre II pels voltants de l’any 1.000.

Amb l’emperador Carles V el conseller va ser E.C.Agrippa, deixeble i seguidor del pensament filosòfic de Ramon Llull. El llibre més famós d’E.C.Agrippa porta per títol: "De Occulta Philosofia, De Vanitate scientiarum Declamattio, In Artem breuem Raimundi Lulii (Ramon Llull) commentaria et Tabula Abbreuiata, Oratinones et Epistolae"."

"A la muntanya catalana de Montserrat, considerada per alguns el Sinaí dels catalans - per altres ho és el Canigó-, es trobava el Castell d’Otger Cataló.

Era a propp on es troba el santuari de la verge negra Patrona de Catalunya, Nostra Senyora de Montserrat.(Dic "Nostra Senyora" i no dic "mare de Déu" perquè és el nom amb el qual són esmentades i devocionades les verges negres durant l’Edat Mitjana en base al seu simbolisme iniciàtic o cabalístic).Estava situat a prop d´on es troba actualment l´ermita de Sant Miquel. Actualment està enderrocat.

Potser algun dia, en temps de renaixença, es restitueixi o s’hi faci un monument dedicat a conservar la seva memòria.

A vegades, tot llegint la llegenda d’Otger Cataló, i les notícies de la premsa que parlen de la situació de Catalunya i dels catalans, i de la insatisfacció de la nostra voluntat nacionalista, em pregunto: "Otger Cataló encara dorm guarint-se les ferides a la cova, o ha fet sonar la banya de la llibertat o bé som els catalans els qui dormim i estem sords"? "

Tret de:

Jordi Salat

vernaclistes.blogspot.com

article sobre Otger Cataló en Ganguil:  

http://ganguil.blogia.com/2010/021702-la-llegenda-d-otger-catalo-i-els-nou-barons-de-la-fama.php

Felicitacions a Albert Bosch

Felicitacions a Albert Bosch

Felicitats al català Albert Bosch per haver arribat al centre del pol Sud en solitari i amb els seus propis mitjans.
Aquest empresari català va partir de la badia d'Hèrcules en companyia de Carles Gel, que en lesionar-se en les primeres etapes va haver de ser evacuat. Albert va continuar en solitari, arrossegant ell un trineu de 134 quilos a l'inici i 80 quilos al final, sense cap tipus d'avituallament durant el trajecte. En total ha fet en solitari 1.152 km. fins al Polo Sud.
Felicitem també a l'expedició basca formada per Alberto Iñurrategui, Mikel Zabalza i Juan Vallejo, els qui han creuat el Polo Sud de costa a costa, és una travessia de 3.400km, des de la base russa de Novolazarevsksya fins a la badia d'Hèrcules.

Josep Anglada (PxC):"Cada vegada hi han més immigrants i menys catalans al nostre país"

Josep Anglada (PxC):"Cada vegada hi han més immigrants i menys catalans al nostre país"

El líder identitari català Josep Anglada ha manifestat la seva preocupació sobre la notícia que ha aparegut publicada en La Vanguardia. Segons les dades publicades “demostren canvis substancials a la composició de la nostra població i marquen una tendència demogràfica preocupant i assenyala una tendència a la inversió demogràfica al nostre país”Josep Anglada.

Per al president de Plataforma per Catalunya “la dada que decreixi la població catalana no és bona perquè denota una falta de dinamisme i de projecte de futur a la nostra societat”.

No obstant això per al líder identitari el més significatiu és el fet que “La Vanguardia es limiti a donar dades, i silencia el que tots sabem”.
En aquest sentit el líder identitari ha dit que “el fet que disminueixi la població no es deu al fet que els immigrants tornin als seus països, si baixa el nombre d'immigrants oficials és perquè molts passen a tenir la nacionalitat espanyola i ja no consten com a tals, sinó al fet constatat que cada dia són més els catalans que abandonen el nostre país per buscar fora les oportunitats que aquí no troben”, i ha afegit “els catalans que sen van són en la seva majoria gent qualificada i molt ben preparada, i els immigrants que segueixen arribant no tenen la mínima preparació exigible i no poden aportar gens a la nostra societat”. Segons Anglada “estem davant un doble perill d'una inversió demogràfica en el sentit que augmenten els immigrants i sen van els autòctons i una inversió de qualitat en el sentit que sen van gent preparada i arriben persones sense cap capacitació de cap tipus, és una tendència perillosa i de conseqüències catastròfiques”, ha afirmat.

Anglada ha acabat dient que “la solució a això passa per un canvi de paradigma econòmic i polític. És necessari crear les condicions necessàries perquè els nostres joves puguin desenvolupar-se professional i vitalment a Catalunya i tancar les fronteres a l'arribada de qualsevol immigrant addicional”, i ha puntualitzat “es tracta de defensar una Catalunya per als catalans o una Catalunya ruïnosa i multicultural, nosaltres, Plataforma per Catalunya apostem per la primera opció, la resta de partits per la segona”.

PxC

Joan Clarós, la desconeguda història d'un guerriller català

Joan Clarós, la desconeguda història d'un guerriller català



D’aquest audaç guerriller nascut a Barcelona, que tants revessos va ocasionar als convoys i a les tropes franceses durant la Guerra de la Independència que Espanya va lliurar contra la França napoleònica des de 1808 fins a principis de 1814, no anem a argumentar, tal com vam fer en parlar d’Arnau Mir de Tost, que la falta de divulgació sobre la seva senyera figura s’hagi del referit castellanocentrisme imperant en una manera de plantejar i explicar la història que inicia els seus atropellaments per culpa d’aquest centralisme uniformitzador que van importar els Borbón de França. I no ho anem a fer lloc que algun altre guerriller català coetani del nostre protagonista sí que és freqüentment esmentat en els textos històrics. Tal és el cas de Francesc Milans del Bosch.

La nòmina de guerrillers catalans, que van participar en aquesta guerra, dignes de ser més que esmentats és veritablement extensa. Així doncs ens podríem acordar d’un Narcís Cay, del canonge Rovira o del baró de Eroles. Sens dubte la tradició del somatent (civils que s’armaven i guardaven els camins) a Catalunya va ajudar a la ràpida formació de partides guerrilleres.

El nostre Joan Clarós ja havia tingut experiències bèl·liques en la guerra que en 1794 havia enfrontat al nostre país amb França. Provenia de l’exèrcit i havia estat ajudant major del Batalló Lleuger de Girona.

A causa del seu reconegut valor, al seu prestigi i als seus dots per treure-li benefici al terreny ara ho trobem, en la Guerra de la Independència, al capdavant del Segon Terç de Miquelets (voluntaris que lluitaven en guerres), interceptant els combois francesos que traspassaven, en un o un altre sentit, la frontera hispanofrancesa. A tan sol dos mesos d’iniciada la guerra ho tenim atacant i derrotant a una divisió francesa prop de la localitat de Molins de Rei; ocasionant-li a aquesta més de 300 baixes. Poc després derrota al general Raille. I en el seu no parar acudeix, a les ordres del brigadier Caldagués, i junt –entre uns altres- a Milans del Bosch, a auxiliar a l’assetjada Girona, obligant al general Duhesme a aixecar (agost de 1808 ) aquest segon lloc de la ciutat. Clarós amb els seus somatents obliga, tot seguit, al general Reille (al qual ja havia derrotat amb anterioritat) a tornar-se amb les seves tropes a França, sotmetent-li a una persecució sense caserna. A l’any següent (març del 1809) aconsegueix entrar amb els seus guerrillers fins a, pràcticament, el cor (Plaza de l’Ángel i Porta de l’Ángel) de l’ocupada ciutat de Barcelona. Només un fort temporal va obstaculitzar l’assoliment dels objectius fixats, doncs les partides de guerrillers que havien de confluir a la ciutat, pel costat oposat, amb els de Clarós no van poder vadejar el crescut riu Besós i, a més, els vaixells de suport anglesos que es trobaven apostats prop del port van haver d’allunyar-se a causa del citat temporal sense poder, per això, auxiliar (embarcant-los) als aïllats guerrillers de Clarós que, així i tot, van aconseguir bravament trencar el cèrcol al que van voler sotmetre’ls els francesos i encara van tenir arrests per lliurar, gairebé immediatament, un sagnant combat a Molins de Rei. Gesta semblant va realitzar en la ja en aquells dies ocupada Girona, arribant fins a les seves mateixes entranyes (Sant Medí).

Van ser nombrosos els combois francesos que el nostre heroic guerriller va detenir al nord de la província de Girona fins al punt que va ser poc menys que impossible el circular d’aquells més ençà de la frontera entre França i Espanya.

Trobem a Clarós amb els seus homes contribuint de manera molt destacada a la reeixida resistència del gironí poble de Besalú a ser envaït pels soldats de Napoleó.

Però no sent suficients els continus desajustaments que nostre destacat cap de miquelets propina a les tropes de l’Emperador decideix anar més enllà i en el cenit de la gosadia, de l’audàcia, de la valentia i del cop d’efecte moral opta per penetrar al mateix territori francès (setembre de 1810), imposar contribucions en els municipis en els quals irromp i despullar de les seves armes als guàrdies nacionals i apoderar-se d’elles. I tot això, des de la seva condició d’autèntic cavaller, sense cometre cap atropellament ni cap humiliació (molt en contrast amb la infame manera d’actuar que sí solien tenir les mesnades franceses al nostre territori). Va dur a terme aquesta audaç incursió conjuntament amb la partida guerrillera d’un altre personatge que també mereixeria un lloc d’honor en els anals de les glòries d’Espanya, com  va ser el vicari i guerriller Francesc Rovira, qui per les seves continuades gestes va acabar la guerra com brigadier; tornant al si de l’església.

Font: Septentrionis Lux

http://septentrionis.wordpress.com/2009/02/08/rescatando-de-la-memoria-algunos-de-nuestros-heroes/

Els nostres herois: Arnau Mir de Tost, el Cid català

Els nostres herois: Arnau Mir de Tost, el Cid català

Publiquem la traducció d’un interessant article de Eduard Alcantara al seu blog Septentrionis Lux http://septentrionis.wordpress.com/ sobre potser un dels personatges històrics més importants de la nostra identitat, tan interessant com desconegut i del que ja hem tingut la ocasió de tractar en aquest mateix blog fa uns anys http://ganguil.blogia.com/2010/022001-arnau-mir-de-tost-el-cid-catala.php

Bona lectura

 

Començarem per aquest personatge de gesta per una simple qüestió cronològica, doncs és el més antic d’entre aquells als quals anem, modesta i reverencialment, a abordar. El seu arraconament històric s’ha vist, sens dubte, aguditzat pel fet que la història oficial escrita durant, d’una manera més clara, els tres últims segles, ha estat de tall castellanocéntrica (infaustes conseqüències de l’arribada al tron de la dinastia borbònica com a conseqüència de la Guerra de Successió espanyola:1701-1714) i això ha motivat que en els anals de la historiografia espanyola no se’ls hagi donat el relumbrament merescut a il·lustres compatriotes que van segellar les seves glòries al servei dels territoris que amb el temps van acabar constituint la Corona d’Aragó o a compatriotes naturals dels territoris que de les restes de la mateixa van sorgir amb l’esdevenir dels segles.

Succint i no exhaustiu ni enciclopèdic pretenem que sigui el nostre homenatge  als nostres herois; per això mateix: perquè tan sols es tracta d’un homenatge cap a ells i d’una ocasió per exposar els seus atributs heroics com a exemple, model i patró desitjables per ser seguits per tots nosaltres. Així doncs, en el nostre succint repàs a aquest personatge del segle XI assenyalarem que el nostre Arnau Mir de Tost va ser vassall de diferents comtes del comtat pirenaicocatalà d’Urgell i que en condició de tal va conquistar un ampli nombre de fortaleses musulmanes (sobretot quan era comte de Urgell Ermengol III). Destaca la conquesta d’una vall d’Àger que va acabar sent el centre dels seus senyorius i de la presa de Balbastre en la qual el seu paper va ser fonamental; segurament superior al de les mesnades del mateix comte d’Urgell i de les del rei d’Aragó. A aquest carlà (equivalent al ´gentilhome´ castellà) al que ja Ermengol II, el pelegrí, havia nomenat governador del comtat d’Urgell durant la visita que el comte va fer a Jerusalem i que, així mateix, va ser preceptor d’Ermengol IV se li pot considerar - per les seves gestes, per la seva llanço, per la seva lleialtat i pels seus nombrosíssims actes de Reconquesta - com el Cid Campeador en versió catalana

Eduard Alcántara
  

http://septentrionis.wordpress.com/2009/02/08/rescatando-de-la-memoria-algunos-de-nuestros-heroes/

Les nostres tradicions: La Candelera

Les nostres tradicions: La Candelera

La Candelera és una antiga festa europea molt arrelada a les terres catalanes que assenyala el punt mig entre el sosltici d’hivern i l’equinoci de promavera. Es celebra des de molt antic a diverses llocs d’Europa, especialment Irlanda, Scocia, països escandinaus, i als països catòlics amb el nom de Candelera, asociada al foc i a la fertilitat. Asociada també a Santa Brígida.

La Festa d´Imbolc era una cerimonia d´origen celta,relacionada amb la purificació i la preparació per la primavera,que porta el renaixement a la Terra. La paraula "Imbolc" significa "dintre del ventre",aquest donar llum es fa amb una gran foguera per coure els aliments,escalfar-se i per il-luminar la foscor en aquestes dades.A l´edat mitjana va ser cristianitzada i a Catalunya es conèix com La Candelera.

El dia 2 de febrer, conegut popularment com la Candelera és un dia molt especial dins el calendari natural: és al punt mig entre l’inici i la fi de l’hivern, entre el 21 de desembre, solstici d’hivern i el 21 de març, equinocci de primavera. Hom creu que aquesta data és un moment que té una trascendència especial i per això ha generat manifestacions festives i tradicions ben diverses.

Aquest moment d’impàs metereològic el reflecteix la coneguda dita "Si la Candelera plora, l´hivern és fora; si la Candelera riu, l´hivern reviu”, que ens ve a dir que si el 2 de febrer fa bon temps és que ja s’acabat l’hivern i que si plou o fa mal temps és que encara queda hivern per estona.

Les observacions populars, que constaten l’arribada de les primeres aus migratòries per aquestes dates, són, fet i fet, els primers indicis del renaixement de la vida, els primers símptomes del començament de la primavera, del despertar de la natura.

Creences i celebracions festives

Una creença popular associada a aquesta data i molt extesa arreu del continent europeu és que pels volts d’aquestes dates els óssos del Pirineu es comencen a despertar de la seva hivernació. Hom creu que el 2 de febrer l’ós es desperta i surt de la cova. En funció del temps que faci, es despertarà del tot o bé tornarà a dormir. Aquesta creença va generar en molts indrets el Ball de l’Ós en què un home n’acompanyava un altre que anava disfressat d’ós. Aquest Ball encara és ben viu en diferents municipis de la Catalunya Nord.

El 2 de febrer l’esglèsia cristiana commemora, 40 dies després de celebrar el naixement de Jesucrist, la festa de la Presentació del Senyor o Presentació del Nen Jesús al Temple. Amb aquesta festa els fidels recreen el ritu de purificació obligatori que, segons els costums jueus de l’època de Jesucrist, havien de complir totes les dones que havien donat a llum. Anaven al temple amb una candela encesa i altres ofrenes 40 dies després del naixement del nounat per tal de presentar-lo als sacerdots.

Establerta al segle IV, la celebració va esdevenir una de les festes més importants de l’any litúrgic marià. En molts indrets aquest dia els fidels acudeixen a l’església en processó, armats amb grans candeles de cera enceses recreant el que va fer la Mare de Déu quaranta dies després d’haver engendrat a Jesús. Les celebracions tenen per protagonistes a la llum que, provinent de candeles, ciris, llànties o espelmes, s’identifica amb l’ànima i que així obtinguda, simbolitza universalment la presència de la divinitat.

Les festes de la llum

El costum d’encendre lluminàries és una pràctica que trobem en les manifestacions festives d’altres cultures. En l’univers hindú, a finals d’octubre/principis de novembre es celebra el Tihar o Diwali, coneguda també com a Festa de les Llums. Durant els cinc dies que duren les celebracions s’encenen l’àmpares, espelmes i llums que es posen a les entrades, finestres i balcons de cases, temples i altres edificis. La festa, que es celebra a totes les ciutats de l’Índia i el Nepal hinduista està dedicada a Laxmi, deesa de la salut i la fortuna. Només aquelles cases que estiguin convenientment adornades, netejades i il·luminades amb les files de làmapades de tot tipus rebran la seva visita.

En la tradició cultural celta, pels volts d’aquestes dates (1-2 de febrer) es celebra la festa de l’Imbolc, una festivitat que marca el punt mig entre el solstici d’hivern i l’equinoci de primavera. Durant aquests dies també és costum d’encendre làmpades i espelmes a la casa, en un desig de que la primavera arribi aviat.

 

"Si la Candelera plora, l´hivern és fora; si la Candelera riu, l´hivern reviu”

 

Font: Lamalla.cat

Anglada (PxC):Impossible sortir de la crisi amb aquesta colla de pocavergonyes"

Anglada (PxC):Impossible sortir de la crisi amb aquesta colla de pocavergonyes"

El president de Plataforma per Catalunya (PxC), Josep Anglada, veu molt difícil que el país surti de la crisi. “Veig molt difícil pogué sortir d’aquesta crisi m’entres tinguem aquesta colla de pocavergonyes i barruts de la casta política”. Aquestes han estat les primeres paraules del líder identitari després de les manifestacions d’ahir contra les retallades del govern de la Generalitat.

“Com és possible que desprès d’haver deixat Catalunya arruïnada com va fer el tripartit format pel PSC, ERC i ICV, es puguin manifestar tranquil•lament contra les actuals retallades que patim els ciutadans i els treballadors d’aquest país”.? S’ha preguntat el líder identitari després de comprovar la cara dura que tenen alguns polítics i sindicats que van participar ahir a la tarda a les manifestacions contra les retallades.

“Com hi poden haver personatges tan hipòcrites com l’exconseller de Medi Ambient Francesc Baltasar d’ICV, que desprès de deixar L’Agència Catalana de l’Aigua (l’ACA) amb un forat de més de 1.300 milions i un endeutament de 1.367 milions en matèria d’habitatge protegit i 3.000 pisos buits, malgrat la manca d’habitatge reapareixes ahir a la manifestació contra les retallades”?

“No tenen vergonya”, ha assenyalat un Anglada indignat amb la casta política, una casta que segons Anglada ”han arruinat el país, cobren i han cobrat sous que no es mereixen i es queixen de les retallades per culpa de la seva mala gestió”.

Per acabar Anglada s’ha queixat “de les subvencions i abusos que han fet amb seu bonisme i favoritisme als de fora, deixant als de casa pelats com una rata”, i ha afegit “espero veure algun dia a tots els corruptes de casta podrida a la banqueta dels acusats perquè siguin jutjats”.

PxC

Anglada (PxC):Mentre la Generalitat anuncia retallades en educació reserva places en exclusiva per als nens immigrantes

Anglada (PxC):Mentre la Generalitat anuncia retallades en educació reserva places en exclusiva per als nens immigrantes

Després de la seva trobada amb representants locals de PxC a l’Hospitalet, el president de Plataforma per Catalunya, Josep Anglada ha volgut manifestar la seva contrarietat al fet de que les escoles de Barcelona reservin places en exclusiva per els nens immigrants. “Es l’efecte de la colonització demogràfica que estem sofrint, envaeixen els nostres barris, envaeixen els nostres hospitals, envaeixen els nostres parques i envaeixen les nostres escoles”, va assenyalar Anglada, per qui “el més vexatori d'aquest assumpte es que sigui la Generalitat la que reservi aquestes places als immigrants, mentre per altra banda anuncia retallades i més retallades per l’ensenyament públic, que es un dret que hem adquirit i pagat els catalans amb molts anys d’esforç”.

Per el president de Plataforma per Catalunya, “Tot això es un disbarat i una bogeria, algú haurà de parar-los abans que arribem a un punt de no retorn. Nosaltres som l'única força política que afronta amb realisme i sentit comú aquesta gravíssima problemàtica, per això no deixem de constatar el creixent recolzament de la societat catalana als nostres plantejaments i a les nostres soluciones

Els responsables del dèficit es manifesten contra les retallades

Els responsables del dèficit es manifesten contra les retallades

Els principals dirigents del PSC, ERC i ICV, les tres formacions que van formar el tripartit, encapçalen la manifestació multitudinària que s'està fent a Barcelona, en protesta per les retallades del Govern.

El primer secretari del PSC, Pere Navarro, el president d'Esquerra, Oriol Junqueras, i Joan Herrera, d'Iniciativa, participen en la concentració, juntament amb d'altres dirigents i diputats de les tres formacions, com Dolors Camats, Anna Simó o Joan Tardà.

També d'altres polítics, com Uriel Bertran, de Solidaritat, i dirigents de Ciutadans, a banda dels líders dels principals sindicats catalans, com Joan Carles Gallego (CCOO) i Josep Maria Álvarez (UGT).

Centenars de persones participen en la concentració que ha sortit a les 17:00 hores de la cruïlla entre la Ronda de la Universitat i la Rambla de Catalunya de Barcelona, convocada per la Plataforma 'Prou Retallades' sota el lema "No a la dictadura finacera! Aturem les retallades!".

La vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, va recordar dijous passat -en la seva compareixença al Parlament- que les retallades obeeixen a "la necessitat de reduir un dèficit públic del 4,22% que vàrem trobar fins a l’1,30%, d’acord amb els objectius d’estabilitat pressupostària", és a dir, "d’un dèficit de 8.352 milions d’euros a un de 2.740".

L'exconseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, ha reaparegut a la manifestació contra les retallades  malgrat les polèmiques que han sorgit darrerament sobre la seva gestió al capdavant de la conselleria en àrees com les de l'Agència Catalana de l'Aigua, que ha acabat amb un endeutament de 1.367 milions, i l'Agència de l'Habitatge.

Baltasar ha estat també criticat pels més de 3.200 pisos buits que es va trobar el nou govern en matèria d'habitatge protegit en més d'una setentena de municipis, malgrat les necessitats d'habitatge. Entre d'altres obres, n'hi havia també a la Vall Fosca, en ple Pirineu, de difícil col·locació en el mercat, fins i tot a preus molt assequibles.

Font: e-noticies

CIU i PP aproven la construcció de la mesquita de Torroella

CIU i PP aproven la construcció de la mesquita de Torroella

 

L’Ajuntament de Torroella de Montgrí -governat per un tripartit format per CiU, PP i L’EST- ha acceptat la construcció d’una mesquita a la zona industrial del municipi.

L’actual alcalde, Jordi Cordón, va retirar la llicència que l’anterior govern d’ERC havia donat cinc dies abans de les eleccions per a la construcció de la mesquita, al·legant que trencava "l’harmonia urbanística", però finalment ha decidit concedir els permisos després d’alguns canvis al projecte.

D’aquesta manera, s’han tret uns quants arcs i la ornamentació daurada de la façana prevista en un principi i es conserva l’estètica àrab, amb minaret inclòs. Està previst que les 430 places d’aforament siguin utilitzades també pel col·lectiu musulmà de les poblacions veïnes.

El líder de PxC, Josep Anglada, ha dit que "és una vergonya la imposició del centre islàmic que durà la pèrdua de la identitat del poble de Torroella de Montgrí. És quan m’assabento d’aquestes coses que em pregunto on carai és Duran i Lleida, que durant la campanya va parlar tant d’immigració i ara ha desaparegut. Deu estar hivernant".

Font: e-noticies

 

El flamenc respresentarà la catalanitat a Europa

El flamenc respresentarà la catalanitat a Europa

L’Institut Ramon Llull (IRL), encarregat de projectar a l’exterior la llengua i la cultura catalana, i l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), hen enviat a Europa a representat la cultura catalana Las Migas, un conjunt creat a Barcelona i format per músics de quatre estats diferents i que canta flamenc en castellà. En els propers dies Las Migas serà qui representarà la cultura catalana a dos festivals internacionals: la fira d’arts escèniques Internationale Kultutborse, a Friburg (Alemanya), del 23 al 26 de gener, i el festival de música Celtic Connections de Glasgow (Escòcia), del 25 al 29 d’aquest mes.

Font: Som Noticia