Blogia
.

Celebrem amb Otger Cataló el segón aniversari del bloc Gànguil

Celebrem amb Otger Cataló el segón aniversari del bloc Gànguil

El bloc Gànguil compleix 2 anys aquest mes de febrer. Volem celebrar-lo amb un interessant article dedicat al nostre fundador nacional: Otger Cathaló, un mitic personatge al que precissament vam dedicar, fa dos anys, la nostra primer entrada. El present article ha estat copiat del blog vernaclistes.

 

"La mitologia tradicional catalana atribueix la re-fundació de Catalunya o Països Catalans a un personatge anomenat Otger Cataló.

Aquesta llegenda ens diu el següent:

El cavaller Otger Cataló, va sobreviure a l´escomesa sarraïna que va arribar fins a les valls pirinenques. Tots els guerrers catalans havien mort. Només un va sobreviure malferit amagat a una cova de les muntanyes del Pirineus.

Va viure molt de temps sota la protecció de la seva tenda feta amb pell de cabra, atès tot el tremps pel seu gos gànguil, que li era fidel, li tenia afecte i diàriament li llepava les ferides de les que, poc a poc, s´anava guarint.

S´alimentava de les fruites silvestres i de la llet que li facilitava una ovella. En la mesura en que s´anaven guarint les seves ferides, Otger Cataló es dedicava a afilar les seves armes, amb el desig de tornar a guerrejar contra aquells invasors que tiranitzaven Catalunya. Polia el seu escut i afilava la seva daga.

El temps anava passant, mentre ell romania a la cova sota l’advocació d’una verge negra, fins que va veure un senyal en el cel i com ja s’havia recuperat tot el seu vigor, va agafar la seva banya de caça i amb el seu buf la va fer ressonar profunda i prolongadament de tal manera que volà la seva ronca crida per valls i muntanyes estenent-se per tota Catalunya, convocant als seus homes, els catalans fidels a la catalanitat, a la lluita per a restituir el marc polític perdut, l’harmonia trencada, la independència, la llibertat i el reeiximent del seu poble dins el marc de la realitat natural que li era pròpia.

El gos gànguil, interpretant la crida del seu amo, la Crida de l’Otger Cataló, va emprendre veloç i infatigable carrera fins que va trobar el primer home en la soledat dels agrestes paratges.
Amb els seus boixits, el fidel gos gànguil, li va fer entendre que volia que el seguís. L´home tot seguint el gos, fou conduït davant la presència d´Otger Cataló - alguns historiadors l’anomenen Príncep Otger Cathaló -, el qual li va donar el missatge que comuniqués als catalans que el moment de tornar a lluitar contra els sarraïns i recuperar la independència de la terra dels catalans i les nacions d’Hispània amb el seu caràcter genuïnament natural.

El missatger va anar a donar la notícia a les persones més prestigioses del llinatge català perquè agafessin les eines que tenien al seu abast.

Així va ser com, de nou llocs diferents, van acudir amb els seus hostes, els més aguerrits barons de la terra catalana amb el deler de reconquerir els territoris forasteritzats pels sarraïns.

Aquests nou cavallers, coneguts com a "Nou Barons de la Fama" foren els senyors de:

Cervelló, Erill, Ribelles, Montcada, Cervera, Pinós, Anglesola, Alemany i Mataplana. Aquest 9 cavallers són coneguts com "Els 9 Cavallers de la Terra" o també "Els 9 Barons de la Fama".

Otger Cataló els va conjurar a lluitar fins a la mort per la terra que els havia vist néixer fins alliberar-la del poder de la "mitja lluna" sarraïna que els havia imposat una cultura diferent de la que era la seva fe i el sentit de la seva Vida.



A cada lloc – deien- els éssers humans han de poder viure segons les pròpies lleis naturals per a reeixir-se en plenitud. Viure la Vida és fer realitat el propi món interior, el de l’Esperit del lloc que s’expressa per mitjà de la llengua del lloc o vernacla.

Els nou cavallers ajuntaren les seves espases, jurant davant l’altar de la verge negra anomenada Nostra Senyora de la Llet a Montgrony i juraren complir la seva paraula.

Aquests nou cavallers, van partir cap al combat, cadascú cap un lloc diferent, aconseguint la victòria més rotunda.

L’únic que va tornar a quedar ferit, fou l´Otger Cataló, aquesta vegada però, triomfador.
Otger Cataló, abans de morir, ordenà que el seu escut portés com a ornat, el símbol del gos gànguil perquè aquest animal havia donat testimoni de lleialtat incondicional i sense fi. (Alguns historiadors que segueixen paràmetres astrològics han dit que aquest gos simbolitza la constel·lació del gos o Stella Canis)


Otger Cataló va voler que el gos gànguil pintat al seu escut dugués un dogal d’or.

Aquest va ser un escut simbòlic de Catalunya des del segle VIII fins el segle X en que Guifré I el Pelòs va reinstaurar com a escut català l’escut dels quatre pals vermells sobre fons groc. ( Per alguns historiadors espiritualistes, ambdós, el gos i els quatre pals vermells sobre fons daurat, tenen el seu simbolisme respectiu corresponent al seu temps d’interiorització o d’exteriorització de l’ànima. Hi ha historiadors que atribueixen a Otger Cataló també l’escut dels quatre pals.)

Ambdós personatges, Otger i Guifré (Godofredo) duen noms gots o alemanys. Otger, en llengua germànica vol dir "Pàtria" si se’l fa derivar de "Otmaro"
Altres autors diuen que ve del germànic Autgard compost d’Audo que vol dir riquesa, i de gair que vol dir llança ( "Diccionari de noms de persona". Josep Mª Albaigés Olivart. Edicions 62)

Guifré, en llengua germànica vol dir "pau victoriosa". Otger també podria voler dir "Aquell que escolta la paraula", - en sentit espiritual-, derivat del grec "ot" que vol dir orella."

"La llegenda de l’Otger Cataló comporta unes relacions amb Alemanya, més enllà del fet que un dels seus cavallers es digués “Alemany”. I també amb Dinamarca doncs el mite nacional danès es Holger Danske ( Otger Danès) els qual alguns historiadors relacionen amb el català Otger Cataló.( Això podria donar a un agermanament entre Catalunya i Dinamarca).

Al llarg de la historia d’Europa hi ha hagut vegades en que un emperador alemany ha tingut un conseller català al seu costat. L’emperador Ot, va tenir a Gerbert d’Orlhac, monjo occità del monestir de Ripoll, que esdevingué Papa amb el nom de Silvestre II pels voltants de l’any 1.000.

Amb l’emperador Carles V el conseller va ser E.C.Agrippa, deixeble i seguidor del pensament filosòfic de Ramon Llull. El llibre més famós d’E.C.Agrippa porta per títol: "De Occulta Philosofia, De Vanitate scientiarum Declamattio, In Artem breuem Raimundi Lulii (Ramon Llull) commentaria et Tabula Abbreuiata, Oratinones et Epistolae"."

"A la muntanya catalana de Montserrat, considerada per alguns el Sinaí dels catalans - per altres ho és el Canigó-, es trobava el Castell d’Otger Cataló.

Era a propp on es troba el santuari de la verge negra Patrona de Catalunya, Nostra Senyora de Montserrat.(Dic "Nostra Senyora" i no dic "mare de Déu" perquè és el nom amb el qual són esmentades i devocionades les verges negres durant l’Edat Mitjana en base al seu simbolisme iniciàtic o cabalístic).Estava situat a prop d´on es troba actualment l´ermita de Sant Miquel. Actualment està enderrocat.

Potser algun dia, en temps de renaixença, es restitueixi o s’hi faci un monument dedicat a conservar la seva memòria.

A vegades, tot llegint la llegenda d’Otger Cataló, i les notícies de la premsa que parlen de la situació de Catalunya i dels catalans, i de la insatisfacció de la nostra voluntat nacionalista, em pregunto: "Otger Cataló encara dorm guarint-se les ferides a la cova, o ha fet sonar la banya de la llibertat o bé som els catalans els qui dormim i estem sords"? "

Tret de:

Jordi Salat

vernaclistes.blogspot.com

article sobre Otger Cataló en Ganguil:  

http://ganguil.blogia.com/2010/021702-la-llegenda-d-otger-catalo-i-els-nou-barons-de-la-fama.php

0 comentarios