Els nostres herois: Arnau Mir de Tost, el Cid català

Publiquem la traducció d’un interessant article de Eduard Alcantara al seu blog Septentrionis Lux http://septentrionis.wordpress.com/ sobre potser un dels personatges històrics més importants de la nostra identitat, tan interessant com desconegut i del que ja hem tingut la ocasió de tractar en aquest mateix blog fa uns anys http://ganguil.blogia.com/2010/022001-arnau-mir-de-tost-el-cid-catala.php

Bona lectura

 

Començarem per aquest personatge de gesta per una simple qüestió cronològica, doncs és el més antic d’entre aquells als quals anem, modesta i reverencialment, a abordar. El seu arraconament històric s’ha vist, sens dubte, aguditzat pel fet que la història oficial escrita durant, d’una manera més clara, els tres últims segles, ha estat de tall castellanocéntrica (infaustes conseqüències de l’arribada al tron de la dinastia borbònica com a conseqüència de la Guerra de Successió espanyola:1701-1714) i això ha motivat que en els anals de la historiografia espanyola no se’ls hagi donat el relumbrament merescut a il·lustres compatriotes que van segellar les seves glòries al servei dels territoris que amb el temps van acabar constituint la Corona d’Aragó o a compatriotes naturals dels territoris que de les restes de la mateixa van sorgir amb l’esdevenir dels segles.

Succint i no exhaustiu ni enciclopèdic pretenem que sigui el nostre homenatge  als nostres herois; per això mateix: perquè tan sols es tracta d’un homenatge cap a ells i d’una ocasió per exposar els seus atributs heroics com a exemple, model i patró desitjables per ser seguits per tots nosaltres. Així doncs, en el nostre succint repàs a aquest personatge del segle XI assenyalarem que el nostre Arnau Mir de Tost va ser vassall de diferents comtes del comtat pirenaicocatalà d’Urgell i que en condició de tal va conquistar un ampli nombre de fortaleses musulmanes (sobretot quan era comte de Urgell Ermengol III). Destaca la conquesta d’una vall d’Àger que va acabar sent el centre dels seus senyorius i de la presa de Balbastre en la qual el seu paper va ser fonamental; segurament superior al de les mesnades del mateix comte d’Urgell i de les del rei d’Aragó. A aquest carlà (equivalent al ´gentilhome´ castellà) al que ja Ermengol II, el pelegrí, havia nomenat governador del comtat d’Urgell durant la visita que el comte va fer a Jerusalem i que, així mateix, va ser preceptor d’Ermengol IV se li pot considerar - per les seves gestes, per la seva llanço, per la seva lleialtat i pels seus nombrosíssims actes de Reconquesta - com el Cid Campeador en versió catalana

Eduard Alcántara

  

http://septentrionis.wordpress.com/2009/02/08/rescatando-de-la-memoria-algunos-de-nuestros-heroes/