LA MOMIA DE PERE EL GRAN

Pere el Gran va viure com un rei
L’anàlisi de la mòmia del monarca revela bona salut i una alçària extraordinària per a l’època
Pere el Gran va viure com un rei. La seva salut era molt bona encara que havia perdut algun dent, segons revela el primer estudi de les restes parcialment momificades rere l’obertura de la seva tomba. El monarca, a qui se li ha realitzat un TAC, era molt alt per als estàndards del seu temps, 173 centímetres.
Els resultats s’han presentat avui en el Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBM), en Sant Cugat, on es va traslladar el cos del rei el passat 17 de març per al seu estudi i on descansa en una cambra aïllada en condicions d’asèpsia ambiental.
Per accedir fins i tot el rei, com va poder fer aquest diari, és precís revestir-se amb un vestit especial i col·locar-se guants i una màscara. El monarca descansa en posició corbada -la que va adoptar el cadàver al seu estret sarcòfag, una banyera romana de pòrfir reutilitzada- i apareix a primera vista com una massa fusiforme marronosa de la qual brollen alguns ossos com els de la pelvis. Amb màscara no es detecta cap olor, encara que els tècnics indiquen que desprèn un lleuger tufillo "a florit". Si t’apropes és possible apreciar al cap -de fet el crani bastant pelat- restes de pell a la galta esquerra. Des del costat dret un buit permet observar les dents. La impressió general no és en absolut sinistra sinó de pau, revestida d’una certa majestat.
No s’ha trobat cap tipus d’aixovar en l’enterrament del monarca, ni entre les seves robes ni sobre el seu cos. I ni de bon tros tresors amagats. El rei, que va néixer a València en 1240 i va morir a la localitat barcelonina de Vilafranca del Penedès en 1285, està cobert per un teixit de llana que possiblement sigui l’hàbit monàstic amb què, segons les cròniques, es va voler enterrar el sobirà. Un teixit diferent, de seda granada, va ser col·locat sota el cap del rei a tall de coixí i també hi ha evidències de teixit de lli sota l’hàbit. Ni rastre de corona o joies.
Tanmateix, sí que ha aparegut una petita bosseta de tela amb un floc de cabells en el seu interior i que estava col·locada sota del cos a la part inferior del sarcòfag. Els estudiosos creuen que els cabells són del propi rei i que la seva col·locació en l’enterrament indicaria algun tipus de ritual. De conservar-se la raiz dels cabells podria realitzar-se anàlisi que permetrien conèixer dades d’alimentació i possibles patologies.
La investigació confirma que les restes van ser embalsamades. El cos conserva restes de pell, musculatura i fins i tot podria allotjar part d’algun òrgan. El rei no descansava en un taüt sinó directament en la banyera de pòrfir, col·locat sobre una planxa de fusta que es va enfonsar pel centre amb el temps i que és la que ha provocat que el cos adquirís la seva característica postura corbada. La semimomia té les mans creuades i, el que resulta sorprenent, els peus tallats i recol·locats entre les cames. Òbviament això es va fer perquè el gran rei cabés al sarcòfag. Es descarta que el sobirà portés cap tipus de casquet, però si presenta una espècie de banda o cinta al cap.
Després dels estudis, el cos tornarà a ser dipositat a la seva tomba, al Monestir de Santes Creus (Tarragona) amb una cerimònia cap a finals de juny, però es seguitá treballant amb totes les dades que s’hagin obtingut de l’anàlisi del cos. Està previst realitzar una reconstrucció facial del rostre del monarca.
El trasllat de Tarragona a Sant Cugat, després de la minuciosa extracció del rei del seu sepulcre, va durar sis hores i va requerir 40 persones. Durant el camí, amb escorta -un rei al cap- dels mossos d’esquadra, es va fer una parada en l’Hospital Joan XXIII de Tarragona on se li va realitzar un TAC al monarca, que serà utilísimo per a la investigació.
Al sobirà se li realitzaran també proves de l’ADN, que serviran per verificar si les restes d’ossos que es conserven en altres tombes pertanyen a monarques de la seva família com Jaume I (pare de Pere el Gran), Jaume II, Blanca d’Anjou o Alfons III.

 Tret del diari "El País", 22/03/2010