ABANS QUE SIGA MASSA TARD

Article d'opinió de Josep Anglada, president de Plataforma per Catalunya i candidat a la presidencia de la Generalitat

"Alemanya s’està autodestruint a causa d’una generosa actitud amb els estrangers que arriben des de Turquia, el Pròxim Orient i l’Àfrica", les declaracions no les firma cap "ultra" "racista" o "xenòfob", sinó el directiu del Bundesbank i destacat militant del Partit Socialdemòcrata Alemany (SPD) Thilio Sarrazin.

Després d’una llarga carrera professional dins del "políticament correcte", Sarrazin va començar a aparèixer amb freqüència en els mitjans alemanys per les seves declaracions cada vegada més discutides sobre els perills de la immigració massiva i la islamització a Alemanya. Des de fa una setmana la seva cara obre la primera pàgina de tots els rotatius germànics i les seves afirmacions han saltat a totes les tertúlies i debats polítics; el motiu: la publicació del seu llibre Deustchland schafftsich ab (Alemanya es desintegra), en el que afirma en veu alta el que molts alemanys pensen des de fa dècades: que la integració de les masses immigrants és una entelèquia, que la classe política local no té la menor voluntat de controlar el fenòmen migratori, i que, de seguir aquest ritme, Alemanya deixarà de ser el país dels alemanys en poques dècades: "No vull que el país dels meus néts i besnéts sigui de majoria musulmana, en el que es parli àrab i turc predominantment, en el que les dones portin el mocador islàmic i en el que la vida quotidiana estigui mercada per la crida del muecín", és l’advertiment que llança Sarrazin, que fa extensiva a la resta d’Europa: "A tots els països europeus els immigrants musulmans els costen a la societat més del que aporten a causa de la seva escassa activitat laboral i als beneficis socials que reben". Sarrazin arriba al fons assenyalar que el problema de la immigració no és només un conflicte cultural o social: Europa està davant d’una amenaça demogràfica que suposarà un canvi irreversible en la composició de la seva població si no es prenen mesurades urgentment. "Demogràficament, la fertilitat dels immigrants musulmans és una amenaça per a l’equilibro cultural del vell continent en un procés d’envelliment. La taxa de natalitat dels immigrants turcs és dues vegades més gran que la de la resta de la població".

La polèmica desencadenada a Alemanya amb el llibre de Sarrazin coincideix amb la visita del polèmic president libi, Muamar Gadafi a Itàlia. Durant la seva estada|estança a Roma el provocador líder àrab ha afirmat que "l’Islam serà la religió de tot Europa", afegint que "si la Unió Europa no em dóna 5.000 milions d’euros a l’any, Europa serà negra". Líbia és la porta d’entrada de la immigració subsahariana a Europa, circumstància que aprofita el premier libi per fer xantatge a l’a UE, a la que li exigeix aquesta quantitat de diners per "sustentar a un exèrcit que acabi amb la immigració, altrament Europa podria passar a convertir-se a l’Àfrica i ser un continent negre".

La immigració massiva i la islamització són el major problema a què s’enfronten les societats de l’Europa occidental. A Catalunya fem gust bé de què parlem, en pocs anys els nostres carrers s’han omplert de burkas, d’imants|imams, de locutoris, de vels i de mesquites. Els musulmans assentats a Catalunya tenen un ritme de creixement demogràfic molt superior a dels catalans autòctons, el que tindrà conseqüències irreversibles enmig i llarg termini.
Aquesta tardor la societat catalana està cridada a les urnes, i estem segurs que donarà una seriosa advertència|advertiment a la casta política que ha permès que això ocorri, als irresponsables que parlen d’"integració" de "multiculutralidad" o de l’"islam a la catalana".

La PxC va advertir d’aquests perills quan els partits majoritaris es desfeien en elogis les bondats de la immigració i obrien les nostres portes a cents de milers d’immigrants que avui deambulen pels nostres carrers.

La PxC pensa en la Catalunya del futur -no només en la dels pròxims quatre anys- i, igual com Sarrazin, no volem un país de minarets, vels, muecines i rètols en àrabs. Per això cridem tots els catalans a donar suport a la PxC en les pròximes eleccions autonòmiques. Abans que sigui massa tard

font: www.josepanglada.blogspot.com