LA MULTICULTURALITAT HA FRACASAT, I TAMBÉ ELS QUE LA VAN DUR
Per Josep Anglda, president i candidat de Plataforma per Catalunya
Després de diverses dècades enganyant-se sobre l'enriquiment pretès que suposa per a Europa la immigració, fa poques setmanes la canceller alemanya, Angela Merkel, es va atrevir a dir: "la multiculturalitat ha fracassat". Ho va fer simplement per temor a l'emergència d'un partit identitari a Alemanya, la dreta hipòcrita actua així, Alicia Sánchez Camacho i el PP fan el mateix a Catalunya. Però el fet és que tenia raó.
La multiculturalitat és la hipotètica pretensió que en les societats occidentals, europeus i immigrants visquin internament segons els seus patrons culturals, però exteriorment eren part d'una societat harmònica que integrava aquestes diferències de forma harmònica. -res més lluny de la realitat, l'experiència ens ha ensenyat que les societats multiculturals es converteixen en multipolèmiques, societats caracteritzades per l'hostilitat i la crispació permanent. La demostració la tenim als barris i ciutats catalanes amb alt índex d'immigrants, el conflicte permanent i latent marca la relació entre autòctons i immigrants.
No és només la multiculturalitat el que ha fracassat, també l'asimilacionismo. Al contrari que la primera opció, l'asimilacionismo era l'altra quimera del políticament correcte, segons la qual les masses d'immigrants abandonarien ràpidament els seus trets culturals específics per adoptar els de les societats europees de recepció i es convertirien en uns "ciutadans" ad hoc. Previsió fallida, els turcs a Alemanya continuen vivint als seus barris d'esquena als alemanys; la tercera generació d'immigrants musulmans a França se senten molt més vinculats a Algèria i a l'Islam que els seus avis que van arribar a França; i Catalunya porta dècades omplint-se d'illots d'immigració islàmica, ameríndia i oriental l'única relació amb els catalans consisteix a en els quals treure'ns els llocs de treball, les prestacions socials, els ajuts, el nostre sistema sanitari, disparar la inseguretat ciutadans, i omplir les nostres ciutats de mesquites, locutoris i comerços que no respecten la nostra legislació.
L'asimilacionismo i la multiculturalitat quedaran per a l'escombriaire de les utopies fallides. Han fracassat tan rotundament com la classe política que ho ha volgut imposar durant les últimes dècades. El seu temps ha passat.
Les societats, per no convertir-se en un agregat d'individus estranys i insolidaris entre si, s'han de basar en l'arrelament i en la identificació entre els membres de la comunitat que la constitueixen, units entre si per llaços d'història, de valors, de cultura; solidaris entre si per reconèixer-se entre si. Com deia Ortega i Gasset "un poble no pot elegir entre diversos modes de vida: o viu conforme al seu, o no viu".
La Catalunya de la multiculturalitat volguda pel Tripartir i CiU, la Catalunya de la immigració propiciada pels governs del PP i les seves regularitzacions massives ha tancat el seu cicle. És l'hora de la Catalunya per als catalans, d'una Catalunya en la qual els de casa siguem els primers. És l'hora de la Catalunya que defensa la PxC.
La multiculturalitat és la hipotètica pretensió que en les societats occidentals, europeus i immigrants visquin internament segons els seus patrons culturals, però exteriorment eren part d'una societat harmònica que integrava aquestes diferències de forma harmònica. -res més lluny de la realitat, l'experiència ens ha ensenyat que les societats multiculturals es converteixen en multipolèmiques, societats caracteritzades per l'hostilitat i la crispació permanent. La demostració la tenim als barris i ciutats catalanes amb alt índex d'immigrants, el conflicte permanent i latent marca la relació entre autòctons i immigrants.
No és només la multiculturalitat el que ha fracassat, també l'asimilacionismo. Al contrari que la primera opció, l'asimilacionismo era l'altra quimera del políticament correcte, segons la qual les masses d'immigrants abandonarien ràpidament els seus trets culturals específics per adoptar els de les societats europees de recepció i es convertirien en uns "ciutadans" ad hoc. Previsió fallida, els turcs a Alemanya continuen vivint als seus barris d'esquena als alemanys; la tercera generació d'immigrants musulmans a França se senten molt més vinculats a Algèria i a l'Islam que els seus avis que van arribar a França; i Catalunya porta dècades omplint-se d'illots d'immigració islàmica, ameríndia i oriental l'única relació amb els catalans consisteix a en els quals treure'ns els llocs de treball, les prestacions socials, els ajuts, el nostre sistema sanitari, disparar la inseguretat ciutadans, i omplir les nostres ciutats de mesquites, locutoris i comerços que no respecten la nostra legislació.
L'asimilacionismo i la multiculturalitat quedaran per a l'escombriaire de les utopies fallides. Han fracassat tan rotundament com la classe política que ho ha volgut imposar durant les últimes dècades. El seu temps ha passat.
Les societats, per no convertir-se en un agregat d'individus estranys i insolidaris entre si, s'han de basar en l'arrelament i en la identificació entre els membres de la comunitat que la constitueixen, units entre si per llaços d'història, de valors, de cultura; solidaris entre si per reconèixer-se entre si. Com deia Ortega i Gasset "un poble no pot elegir entre diversos modes de vida: o viu conforme al seu, o no viu".
La Catalunya de la multiculturalitat volguda pel Tripartir i CiU, la Catalunya de la immigració propiciada pels governs del PP i les seves regularitzacions massives ha tancat el seu cicle. És l'hora de la Catalunya per als catalans, d'una Catalunya en la qual els de casa siguem els primers. És l'hora de la Catalunya que defensa la PxC.
0 comentarios