UNESCO CATALUNYA PENSA QUE ÉS BENEFICIÓS TENIR MESQUITES ALS BARRIS
Un grup de dones barcelonines, de procedència pakistanesa, reclamen el seu dret a tenir llocs de culte en bones condicions. Integren una associació anomenada ACESOP assentada al Raval. Volen cridar l'atenció de les Administracions i la societat amb una concentració cívica, possiblement en plaça Sant Jaume, abans de les eleccions. Es queixen que falten locals on poder anar en família i per damunt de tot un lloc salubre, segur i legal on viure la seva fe amb normalitat.
És partidària que les normatives tècniques siguin més exigents i que la inversió correspongui als usuaris de cada oratori, en comptes de ser pública o de capital estranger. Fins ara la llei concedia als llocs de culte una moratòria de cinc anys per complir tots els requisits, una cosa que Jamshed rebutja: "Ni en 5 anys ni en 10, una antiga fruiteria no podrà reconvertir-se tant, amb lavabos, sortides d'emergència, extintors, aïllament sonor i tot el necessari." "Això és que als governs ja els està bé que es quedin així. Veritat que si obro una botiga hauré de complir unes normes? Doncs un oratori també", rebla. "Els governs ens responen que són laics i no poden ajudar-nos, però no és veritat que no intervinguin en gens religiós", critica.
La nova Llei de centres de culte aprovada per la Generalitat el 2009 -i en especial el seu reglament, d'aquest juliol passat- posarà una mica més d'ordre a les exigències tècniques per a l'obertura d'oratoris i limitarà l'arbitrarietat municipal, encara que no resoldrà la necessitat d'espais més grans, segons Francesc Torradeflot, cap del departament de Diversitat i Diàleg Interreligiós de l'UNESCO-Catalunya. "Els plans d'ordenació urbanística [POUM, en l'argot] podran identificar i reservar espais per a llocs de culte als nous barris dels pobles i ciutats, no necessàriament en els polígons industrials, perquè tècnicament un lloc de culte serà compatible amb un bloc d'habitatges corrent", desgrana. Aquests espais compatibles, no obstant això, tindrien capacitat per a un màxim de 100 persones, segons el nou reglament.
Torradeflot ha participat en processos de mediació veïnals per a l'obertura de mesquites i coneix, per tant, els arguments i prejudicis habituals en aquests casos. "A Catalunya no és una pràctica gens habitual que les Administracions cedeixin terra a centres de culte, només El Vendrell ho ha fet recentment", rebat. El contraposa a que en algunes zones d'Espanya com Madrid, Àvila o Segòvia, on la tradició catòlica és molt forta i es vincula a la pròpia identitat, es veu amb naturalitat que l'Estat cedeixi grans solars a l'Església Catòlica.
Ressalta, en canvi, que comptar amb una mesquita al propi barri té virtuts: "Hi ha estudis europeus, de sobres coneguts pels que treballem en el ram, que demostren com l'obertura d'una mesquita en un barri conflictiu provoca un descens notable de la delinqüència." Torradeflot l'atribueix a la funció socializadora de les religions: "Els veïns que malvivien, els exclosos, els més vulnerables a l'economia submergida i a la marginalitat, passen a tenir un lloc de referència, a ser part d'una comunitat, que els escolta i els assisteix. A més, prossegueix, "tenir una mesquita gran, bonica, famosa, és un atractiu més per a les grans ciutats, un ganxo turístic i cultural".
Les dificultats, no obstant això, existeixen. L'obertura d'un gran temple d'oració gairebé sempre suscita recel entre el veïnat. "I certs grups polítics, a més, ho aprofiten per treure vots, fomentar estereotips i fomentar l'hostilitat, en especial si es tracta de centres musulmans", completa l'acadèmic. Reconeix que cal actuar contra els discursos fundamentalistes, però avisa que aplica mà dura pot ser contraproduent, perquè "converteix una minoria radical en víctimes, màrtirs, els empodera davant de la seva comunitat." La seva recepta és la pedagogia i el treball diari amb les bases, que entrin en taules interreligioses i evolucionin a poc a poc, "com s'ha aconseguit en els últims vint anys amb grups fundamentalistes d'altres religions".
És partidària que les normatives tècniques siguin més exigents i que la inversió correspongui als usuaris de cada oratori, en comptes de ser pública o de capital estranger. Fins ara la llei concedia als llocs de culte una moratòria de cinc anys per complir tots els requisits, una cosa que Jamshed rebutja: "Ni en 5 anys ni en 10, una antiga fruiteria no podrà reconvertir-se tant, amb lavabos, sortides d'emergència, extintors, aïllament sonor i tot el necessari." "Això és que als governs ja els està bé que es quedin així. Veritat que si obro una botiga hauré de complir unes normes? Doncs un oratori també", rebla. "Els governs ens responen que són laics i no poden ajudar-nos, però no és veritat que no intervinguin en gens religiós", critica.
La nova Llei de centres de culte aprovada per la Generalitat el 2009 -i en especial el seu reglament, d'aquest juliol passat- posarà una mica més d'ordre a les exigències tècniques per a l'obertura d'oratoris i limitarà l'arbitrarietat municipal, encara que no resoldrà la necessitat d'espais més grans, segons Francesc Torradeflot, cap del departament de Diversitat i Diàleg Interreligiós de l'UNESCO-Catalunya. "Els plans d'ordenació urbanística [POUM, en l'argot] podran identificar i reservar espais per a llocs de culte als nous barris dels pobles i ciutats, no necessàriament en els polígons industrials, perquè tècnicament un lloc de culte serà compatible amb un bloc d'habitatges corrent", desgrana. Aquests espais compatibles, no obstant això, tindrien capacitat per a un màxim de 100 persones, segons el nou reglament.
Torradeflot ha participat en processos de mediació veïnals per a l'obertura de mesquites i coneix, per tant, els arguments i prejudicis habituals en aquests casos. "A Catalunya no és una pràctica gens habitual que les Administracions cedeixin terra a centres de culte, només El Vendrell ho ha fet recentment", rebat. El contraposa a que en algunes zones d'Espanya com Madrid, Àvila o Segòvia, on la tradició catòlica és molt forta i es vincula a la pròpia identitat, es veu amb naturalitat que l'Estat cedeixi grans solars a l'Església Catòlica.
Ressalta, en canvi, que comptar amb una mesquita al propi barri té virtuts: "Hi ha estudis europeus, de sobres coneguts pels que treballem en el ram, que demostren com l'obertura d'una mesquita en un barri conflictiu provoca un descens notable de la delinqüència." Torradeflot l'atribueix a la funció socializadora de les religions: "Els veïns que malvivien, els exclosos, els més vulnerables a l'economia submergida i a la marginalitat, passen a tenir un lloc de referència, a ser part d'una comunitat, que els escolta i els assisteix. A més, prossegueix, "tenir una mesquita gran, bonica, famosa, és un atractiu més per a les grans ciutats, un ganxo turístic i cultural".
Les dificultats, no obstant això, existeixen. L'obertura d'un gran temple d'oració gairebé sempre suscita recel entre el veïnat. "I certs grups polítics, a més, ho aprofiten per treure vots, fomentar estereotips i fomentar l'hostilitat, en especial si es tracta de centres musulmans", completa l'acadèmic. Reconeix que cal actuar contra els discursos fundamentalistes, però avisa que aplica mà dura pot ser contraproduent, perquè "converteix una minoria radical en víctimes, màrtirs, els empodera davant de la seva comunitat." La seva recepta és la pedagogia i el treball diari amb les bases, que entrin en taules interreligioses i evolucionin a poc a poc, "com s'ha aconseguit en els últims vint anys amb grups fundamentalistes d'altres religions".
Tret de El País
0 comentarios