LA NOSTRA COSTA EN PERILL

L'últim informe que ha fet públic la Fundació Mar en el marc del projecte SILMAR, una xarxa de seguiment de l’estat del litoral marí formada per una vintena d’estacions de control a Catalunya i tres a Balears, denuncia la degradació de determinats punts de la costa i reclama urgentment la necessitat d’engegar mesures correctores.

Davant la creixent degradació del medi marí, l'informe proposa “invertir en la conservació des d’una visió supramunicipal i regional, recuperar els espais marins degradats a escala local, incrementar el nivell de protecció de les àrees marines litorals més fràgils i sensibilitzar la societat dels valors del patrimoni natural”.

El document atribueix el deteriorament a factors com la pèrdua d’espais naturals de qualitat, la pesca i la navegació d'esbarjo irresponsables i la contaminació, i també a la introducció d’espècies invasores i la construcció d'infraestructures litorals.

L'informe constata una situació més favorable al litoral de Girona respecte al de Tarragona i Barcelona, on la degradació es més dràstica. L'estudi indica que les causes de la degradació “depenen sobretot de l’ús humà que es fa del litoral”, com explica Evelyn Segura, coordinadora de SILMAR.

A Girona, “el fondeig massiu de les barques en zones ecològicament sensibles així com la instal·lació de camps de boies mal gestionats generen efectes col·laterals com ara la sobrefreqüentació humana, la pesca massiva i la contaminació, motius principals del deteriorament dels ecosistemes marins”.

A Barcelona, la demarcació que més població concentra, els factors més perjudicials són “les infraestructures construïdes al litoral que han desfigurat el paisatge, la contaminació derivada del funcionament d’una gran ciutat costanera, però també casos més específics com la pesca professional de la petxina a Mataró o la invasió d’algues forànies en punts de la costa sud de Barcelona”, comenta Segura.

A Tarragona, i en concret a la Costa Daurada, el medi marí es veu perjudicat, segons les conclusions, per la construcció de vivendes dels anys 60 i 70 que va desfigurar el perfil litoral i la creació d'infraestructures que tenen encara avui dia un funcionament deficitari en la canalització de les aigües residuals i del clavegueram.

També “per la contaminació dels residus procedents de la indústria petroquímica o de les aigües per refrigerar de les nuclears, però també de la navegació en general i que aporten estrès a aquesta costa”. Els pocs espais naturals atractius de la demarcació tarragonina són molt buscats i es malmeten a causa de la sobrefreqüentació d’usuaris.

D'entre les notes que atorga l’estudi partint d’una ponderació dels bioindicadors analitzats, és especialment greu el cas de les estacions de control del Delta del Llobregat i de Cala Aiguafreda, a Begur, les úniques que suspenen “per la contaminació històrica que prové de les aigües del riu” en el primer cas i per “la gran quantitat de residus nàutics i blocs de formigó amb cadenes que erosionen i desertitzen els fons” en el segon.

Font: E-Noticies