DEL CORREDOR MEDITERRANI I ALTRES ASSUMPTES QUE AFECTEN AL NOSTRE POBLE

Article publicat al bloc valencià Va de Bo-València Identitaria

Blanc i en ampolla. En l’estreta ampolla de dos Estats de matriu centralista- malgrat el seu aparent i costosíssim formalisme descentralizador-i origen jacobí. Dèiem que José Blanco, representant del govern central, ho ha dit clar: França i Espanya han signat un acord per donar la prioritat al corredor central en clar perjudici del corredor mediterrani. El govern del PSOE, i les comunitats de Madrid, Castella-la Manxa, Extremadura i Aragó governades pel PP, que no han deixat de pressionar al govern per donar prioritat al corredor central aposten clarament per l’eix ferroviari Sines-Badajoz-Puertollano-Madrid-Aragó-París. Aquesta competència porta a una situació difícil per a la Unió Europea que haurà d’aprovar les subvencions per al projecte que consideren més prioritari i important, i que amb l’actual crisi econòmica, podría postergar un dels dos projectes bastant temps. No obstant això, segons el parer dels experts logístics, tot apunta al fet que el corredor mediterrani tindria moltíssim menys cost econòmic i una considerablement major projecció logística i econòmica que beneficiaria a tot l’Estat. La veritat és que el corredor mediterrani travessaria territoris que representen el 50% de la població i del PIB estatal, el 60% de l’exportacions, i el 70% de la riquesa turística de l’Estat espanyol, que en els mateixos hi ha 11 ports i 8 aeroports, i que el 80% dels contenidors de l’Estat passen pels ports de Madrid i Barcelona.

Els ministres Blanco, per l’Estat espanyol, i Mariani, pel francès ja han decidit. Es defensarà davant la UE des d’aquests governs de forma prioritària la importància estratègica d’un eix ferroviari central que passant per Madrid-com no- travesse els Pirineus. O siga, el central i no el mediterrani. Una situació que condemnarà a les economies valenciana i del Principat però que també castigarà a l’economia espanyola en el seu conjunt, fet que demostra que o bé es defensen interessos ocults que no coneixem o bé que a Madrid no semblen entendre la gravetat de la situació econòmica actual. La qüestió està també a saber que pensarà Rajoy sobre aquest tema, estarà d’acord amb els seus principals “barons” i “baronas”?, s’arriscarà a enfrontar-se amb el seu gran feu de la Comunitat Valenciana?, Es convertirà Fabra en nacionalista i s’enfrontarà al poder central?. Ho veurem en propers capítols d’aquest serial polític que ens faria gràcia sinó fora perquè en lloc de prendre decisions en benefici de tots s’especula en una situació de gravetat econòmica que tant afecta al nostre Poble.

No obstant això, no és solament aquesta qüestió, a la nostra terra s’estan sofrint moltes altres agressions des del poder central ab la complicitat de les seus sucursals: sentències contra la nostra llengua i plans escolars de trilinguisme que solament tenen el propòsit d’ofegar la immersió lingüística , mentre que a més són precisament els territoris de parla catalana (comunitats autònomes de Catalunya i València) els més afectats per la invasió migratòria, fet que també, al costat de la caiguda de la natalitat dels autòctons que es gravarà en poc temps per la crisi econòmica, posa en una situació la nostra llengua, cultura, i manera de vida, que de no remeiar-se prompte, estaran en perill d’extinció en molt pocs anys.

Importants problemes d’un nus al que ens han portat que haurà de ser tallat si volem sobreviure com a Poble. De moment segueixen tranquil·lament en el poder els polítics que ens han ficat en aquesta situació de la qual semblen no poder o no voler eixir. En les properes eleccions veurem si hi ha noves forces, independents d’interessos centralistes, dels bancs, dels poders financers i el políticament correcte, però sobretot veurem si realment el poble vol eixir d’aquesta situació o participar en el lent suïcidi col·lectiu, econòmic, cultural i existencial al que ens ha portat la patètica casta política al servei d’interessos enemics del nostre poble.

Les actuals comunitats de Catalunya i València no han de resignar-se a romandre com dues entitats enfrontades per absurdes diferències artificials i interessades. Hem de lluitar conjuntament per la nostra identitat i els nostres interessos si no volem veure’ns engolits pel mundialisme capitalista uniformitzador que té com a representants al PSOE i PP des del Estat central. Fa falta.