UN CANDIDAT DE ERC COBRAVA 106.000 EUROS A L'ANY COM A CARREC DE CONFIANÇA DEL TRIPARTIT

ERC, en un comunicat, ha anunciat que Miquel Sellarès tancarà la llista a Barcelona que encapçala Alfred Bosch. El cap de llista d’Esquerra ha celebrat la incorporació de Miquel Sellarès a les llistes en considerar-lo "un patriota de pedra picada, un bon amic meu i encara més amic de les llibertats del país, és la millor persona per a rubricar aquesta llista".

Miquel Sellarès cobrava amb el tripartit un sou d’alta direcció -més de 106.000 euros a l’any- com a màxim responsable de la Fundació Centre de Documentació Política, segons va denunciar CiU en el debat dels Pressupostos de la Generalitat del 2010.

El sou de Sellarès, tot i no ser un càrrec oficial, superava el de secretari general d’una conselleria -el número dos de cada departament- que estava en 93.000. Els consellers, en l’època del tripartit, cobraven 127.000 euros a l’any i els secretaris generals de la Presidència o del Govern 126.000.

També un informe de la Sindicatura de Comptes de Catalunya indicava que s’havien detectat irregularitats en la gestió durant l’exercici de 2009 de la fundació Centre de Documentació Política (CDP), que presidia Sellarès, i afirmava que "falta la justificació de la motivació de la despesa als rebuts de restaurants".

E-NOTICIES

DOSSIERS, INFORMES, ESPIONATGE ...I MÉS SOUS

 

L’any 2004 Miquel Sellarés va ocasionar una important crisi en el tripartit català que llavors presidia Pasqual Maragall, en filtrar-se un informe no oficial que havia encarregat el propi Sellarés, que llavors era Secretari de Comunicació de la Generalitat, protegit i proposat per Carod Rovira, en el qual s’analitzava les simpaties dels mitjans de comunicació amb el tripartit, un informe que podia ser decisiu a l’hora de repartir subvencions i prestacions econòmiques a la premsa catalana. L’escàndol va ser majúscul i donada la gravetat dels fets el govern català no va tenir més remei que cessar a Sellarés i substituirlo per Enric Marín.

L’afició pels dossiers i els informes ve des de lluny, en el seu propi llibre "Un pas endavant. La història dels Mossos que mai no s’ha explicat" (pàgina 23) el propi Sellarés afirma que va començar a fer dossiers als catorze o quinze anys, encara que llavors es limitava a pegar en una llibreta retallis de premsa d’accions militars i policials en llocs més o menys remots, però tot és començar. Als disset anys es va anar a Israel, a un kibbutz, on va poder pegar uns quants tirs d’entrenament; va realitzar el servei militar a Àfrica, va fer política antifranquista i va acabar entrevistant-se amb membres d’ETA. També es va encarregar dels serveis de órden de les dues manifestacions catalanes més famoses de la transició (11 de setembre de 1976 en Sant Boi i 11 de setembre de 1977 a Barcelona).

No només domina el tema dels informes i els dossiers, també el de l’espionatge, Sellarés reconeix en el seu llibre que quan va ser el màxim responsable de la policia autonòmica (entre 1983 i 1984) va manar seguir i espiar al llavors governador civil de Barcelona Ferran Cardenal, i es defensa d’això argumentat que a ell també li feien el mateix: "Per això davant aquella ofensiva (d’espionatge a la seva persona), no em vaig quedar de braços creuats, sinó que vaig entrar en el que considerava un joc normal entre poders. Malgrat no tenir els mateix mitjans cotraataqué i em sento especialment orgullós que (Ferran) Cardenal mirés enrere cada vegada que sortia d’algun lloc".

El seu pas pels càrrecs institucionals ha estat sempre curtet i sortint per la porta de darrere, la seva verborrea inoportuna i els seus escàndols per accions poc legals li fan un personatge poc agradable per als governants. Es va barallar amb Tarradellas, amb qui no compartia el paper dels mossos d’esquadra, es va barallar amb Pujol sortint del partit (encara que va entrar i va sortir diverses vegades) i va acabar barallat amb el conseller en cap del primer tripartit Josep Bargalló (a pesar que va ser Esquerra Republicana qui li va proposar per al càrrec de comunicació).

També han estat àmplies les militàncies politiques de Sellarés, encara que sempre en el bàndol del nacionalisme més radical. Sobretot en Convergència Democràtica de Catalunya, encara que en el seu moment va intentar una espècie de cop d’estat per convertir al partit de Pujol en el PNC (Partit Nacionalista de Catalunya). Va militar en Nacionalistes d’Esquerra, i posteriorment se li ha situat proper a Esquerra Republicana de Catalunya

Vist el vist, ens podríem preguntar que viu actualment aquest senyor, doncs la resposta la podem trobar en el diari Expansió: "Qui li resumeix a Montilla el que surt en els periòdics?" on podem comprovar que Sellarés cobra 8.800 euros mensuals de la Generalitat simplement per llegir el periòdic i reexpedir a les actuals autoritats catalanes els corresponents resums diaris de la premsa. També podem llegir en e-notícies "Sellarés cobra 106.000 euros de la Generalitat. L’ex-secretari de comunicació cobra un sou "vitalici" al capdavant de la seva fundació". I per complementar, en vozbarcelona.com: "Sellarés rep altres 60.000 euros de Carod Rovira per fomentar l’independentisme". Sembla que aquest senyor no camina gens malament de diners.

Font: Germinans germinabit

tota una peça el fitxatge d’ERC