YANN FOUÈRÈ I LA EUROPA DE LES CENT BANDERES

Una llarga de vida de lluita per la causa dels pobles europeus ha arribat a la seva fi. Silenciosament i als 101 anys ha mort Yann Fouèrè, combatent identitari bretó, autor del llibre "L’Europe aux cent drapeaux" i un dels teòrics moderns de les tesis federalistes de l’Europa de les pàtries carnals. Militant des de molt jove de la causa bretona, va ingressar sent estudiant de Dret polític en l’Associació d’Estudiants Bretons fundant en 1934 el Ar Brezhoneg er Skol, organització per a la defensa de l’ensenyament en bretó aconseguint en molt poc temps que 346 municipis bretons adoptessin el manifest en el qual propugnava la creació de centres laics d’ensenyament en bretó. Vicepresident en 1939 de la Unió Regionalista Bretona, va rebre en 1940 l’encàrrec per part de Olier Mordrel, lider de Breiz Atao, la direcció de la revista Peuples et Frontieres dedicada a l’estudi i difusió de les identitats europees. En aquestes dades va treballar per al Ministeri d’Afers exteriors de França sent un important defensor de la causa basca. Durant la segona guerra mundial va treballar activament per la creació d’una Europa sobirana i social estructurada de forma federal en comunitats identitàries al costat d’altres compromesos militants bretons i francesos, dirigint el diari La Bretagne i exercint tasques de direcció en el Comitè Consultiu de Bretanya i l’Institut Cèltic de Bretanya.
A causa d’això, en 1944 va ser arrestat per col·laboracionisme i internat en un camp de concentració per passar posteriorment a la presó de Quimper. Condemnat en 1946 a treballs forçats i inhabilitació perpètua, va poder fugir a Gal·les on gràcies a l’ajuda del partit Plaid Cymru va poder residir una temporada, com a professor universitari i fundant al costat d’Alain Heussaf, un altre veterà combatent identitari bretó, la revista Breton News i el Comitè Bretó de Gal·les. Després de la seva expulsió de Gran Bretanya en 1948, va poder trobar refugi a Irlanda on li va ser concedida la nacionalitat irlandesa. En 1955 va poder per fi tornar a Bretanya, participant en la fundació del Moviment d’Organització de Bretanya (MOB). En 1961 al costat de Heussaf i el president del Plaid Cymru funden la Lliga Cèltica. Implicat en la lluita armada del Front d’Alliberament de Bretanya, va ser dirigent del Strollad ar Vro i president d’honor del Partit per l’Organització de la Bretanya Lliure (POBL) i en els seus últims anys va fundar l’Institut de Documentació Bretona i Europea, actual Fundació Yann Fouèrè. Va ser un dels impulsors de la Unió Federalista de les Comunitats Ètniques Europees i un incansable defensor de l’Europa de les Identitats i d’una estructura política federal europea, reservant per a Bretanya la posició de comunitat política autònoma dins de França o directament de l’Europa federal que propugnava.

Tots els que avui lluitem per les comunitats etniques europees i les seves identitats saludem al vell europeista Yann Fuouèrè.

Com diu Padrig Montauzier un altre veterà lluitador bretó, els pobles europeus han perdut a un gran defensor de la Llibertat.