DIADA DE SANT JORDI

La figura de Sant Jordi està associada des dels seus inicis a la identitat catalana. Intimamente lligat a la idea de canvi cíclic i d'inici d'una nova marxa, es tracta d'un mite regenerador que es vincula amb la idea de la regeneració del sòl i del triomf de la primavera solar. Otger Kathaló i Wifred el Pilós personifican en els mites i en la història del nostre poble la derrota del drac mitjançant la lluita heróica , símbol mitològic antic,el del drac, que es perd en ancestrals orígens indoeuropeos i que representa la foscor del caos, la ignorància, l'absència de llum i la negació del superior. Enfront del drac sorgeix l'Heroi, el Cavaller que amb la seva espasa i el seu cavall fa renéixer la llum allí on havia estat negada. Per això les antigues cofradies de cavallers catalans vinculats a l'aristocràcia d'origen visigot que va ser germen de la identitat catalana, es van mostrar tan partidàries de Sant Jordi, heroi nacional primordial que van assumir com patró i referent de la nova cavalleria que va lliurar a la nostra terra de l'invasor i que va establir les bases d'una nova realitat política i espiritual en les terres que s'estenen des de les valls d'ambdós costats del Pirineus fins a la vega del rio Segura, i que  també va arribar a les seves més pròximes illes en el Mediterrani. Aquesta és la raó per la qual l'Heroi-Cavaller Sant Jordi va ser el triat com capità espiritual dels guerrers catalans, i la seva creu com un dels principals símbols heràldics de la nostra identitat. Sota el regnat de la dinastia catalana d'Aragó-Barcelona que va tenir el seu origen en la casa visigoda de Carcassona i fins a l'arribada dels Borbó va ser patró de Catalunya i roman en la memòria espiritual del poble català i en el seu cos identitario. Des dels inicis del nostre poble cavalca amb nosaltres, i a tots els nivells el 23 d'abril, més que un bucòlic dia en el qual els enamorats es regalen llibres i roses, hauria de ser el dia de la celebració de la nostra herència, la nostra identitat i la nostra memòria. Un dia nacional, per descomptat molt més apropiat que la celebració d'una derrota que va significar l'inici d'una decadència i de la pèrdua de molts dels nostres drets nacionals.