Blogia
.

LA CATALUNYA REIAL I LA CATALUNYA OFICIAL

LA CATALUNYA REIAL I LA CATALUNYA OFICIAL

 

La Catalunya Reial i la Catalunya Oficial

 

Parafrasejant a Charles Maurras (1868-1952), hem volgut transferir la seva idea d’una France réelle a casa nostra. Què vol dir Real?. Doncs es refereix a la realitat, al caràcter ètnic, territorial (comarques, regions) i espiritual d’un poble. Però també fa referència a l’estat d’opinió de la població, al que pensa la gent que, gairebé mai, correspon al que els governants o els mitjans de comunicació ens volen imposar. D’aquí el qualificatiu de real en contraposició a oficial.

 

En el cas de Catalunya, la realitat es la següent: la gran preocupació ara mateix és l’Economia. En un context global de crisi, la repercussió a casa nostra es bastant evident: atur, precarietat laboral, tancament d’empreses i molts més problemes. Es nota a l’ambient, la gent està realment preocupada. Fins aquí, res que no passi enlloc més.

 

Passem a la immigració: aquí si que estem parlant d’un tema que ens afecta més territorialment, ja que Catalunya es troba saturada d’immigrants com pocs altres llocs i més tenint en compte la laxitud de les nostres lleis en aquest aspecte. Els problemes que se’n deriven poden arribar a ser més visibles que els econòmics només a simple vista: prostitució, robatoris, assalts violents, fanatisme religiós, marginació de la dona, mutilacions corporals, cobrament de subvencions per la cara, bandes violentes, barris degradats...sembla un film d’horror, oi?. I que fa la Catalunya oficial?. Posar més llenya al foc parlant de tolerància, acollida i donant ajuts a tothom qui vingui aquí. Es necessari un canvi en aquest sentit ja que si no, els problemes poden arribar a ser molt grossos. Només cal mirar les banlieues franceses o els barris degradats de les ciutats nord-americanes. Per no parlar de l’ integrisme islàmic amb el perill que això comporta. A certs llocs de les comarques tarragonines (només?) ja hi ha una policia religiosa que vetlla perquè ningú no incompleixi les lleis religioses. Igual que a l’Afganistan dels talibans; igual que la Inquisició durant el passat.

 

I què hi ha del problema nacional?. Es un tema espinós, ja que últimament sembla que hi ha un desencaixament prou evident. La opinió majoritària es que els catalans som diferents i tenim personalitat pròpia. Igual que la té un basc, un gallec o un castellà. I això, agradi o no, es així. Per llengua, per tradició, per mentalitat, tot grup ètnic es diferent, i la Península Ibèrica es un conglomerat de pobles amb unes varietats regionals tan riques com pocs altres llocs d’Europa en un mateix espai. El problema ve quan sorgeix el centralisme borbònic importat de França que anul.la la identitat dels pobles i els sotmet a una burocràcia anihiladora. Per tant, des del  punt de vista identitari, ningú pot defensar un model d’ Espanya tal com el que tenim avui en dia, ja que es defensar un estat centralista i que es mira al melic. No, els catalans no som insolidaris amb la resta de pobles ni ataquem a ningú per no parlar el català, ni segreguem a les comunitats lingüístiques catalana i castellana tal com afirmen alguns medis, podríem dir, ultraliberals, des de Madrid.

Pel que fa a la recent polèmica sobre les curses de braus, direm que, com a identitaris, som amics de la Natura i estem en contra de maltractar els animals. Altra cosa es que això s’instrumentalitzi tant des de Barcelona com des de Madrid. I sobre la independència només hi veiem una solució: una Europa confederal des de Lisboa fins a Vladivostok on totes les ètnies hi siguin reconegudes i tinguin, no tant sols el dret, sinó el deure de preservar la seva personalitat.

0 comentarios