EL TIÓ, COSTUM NADALENCA CATALANA

Una de les tradicions nadalenques més arrelades a la nostra identitat és el Tió de Nadal:

El "tió" no era en principi una altra cosa que el tronc que cremava en la llar: el foc a terra.
Un tronc que, en cremar, donava béns tan preciosos com la calor i la llum, i que de forma simbòlica oferia presents als de la casa: llaminadures, neules, torrons. Encara podem trobar, als pobles, cases en les quals el "tió" és un gran tronc que es posa a cremar en el foc de terra uns dies abans de Nadal.
A partir d'aquesta forma més primitiva el "tió" evoluciona: El "tió" és un tronc màgic que un dia proper a la vespra de Nadal, el 24 de desembre, arriba a casa cridant a la porta. Qui estigui a casa li obre i cal cuidar-li, tapar-li amb una manta perquè no passada freda i donar-li de menjar fins al dia 24 a la nit, moment en què es "caga el Tió". Posteriorment, com a les ciutats la gent ho tenia més difícil per adquirir un tronc, i perquè de tot es pot fer negoci, es van començar a vendre "Tions". Tots els que es venen són mes o menys iguals: solen portar una *barretina, tenen una cara somrient i molt sovint també dues potes davanteres. Originàriament, cap era igual perquè simplement era un tronc gran al que un adult li pintava una cara com volia.
Tradicionalment es posa el Tió en la cuina o en el menjador prop del foc, si es té. Per menjar se li dóna pa sec, garrofes, mondes de taronja o de mandarines, o altres fruites. Actualment, hi ha qui li dóna altres coses més riques com a xocolata. També cal donar-li aigua per beure. Gràcies a les cures, el "Tió" podrà "cagar" els regals.

Gànguil us desitja un Bon Nadal Català.