PXC DEMANA VINCULAR-SE ALS ACORDS DE DURBAN SOBRE EL CANVI CLIMÀTIC

Moció del grup municipal “Plataforma per Catalunya” (PxC) per instar al Govern municipal a sumar-se al moviment ecologista que rebutja el retard de l’aplicació, i falta d’un marc legal tancat, i vincular-se als acords de Durban.

Tenint en compte l’informe del Panell Intergovernamental de Nacions Unides sobre Canvi Climàtic (IPCC) que pronostica un possible augment de cinc graus més per a finals d’aquest segle, que les emissions de CO2 (ja han aconseguit les 30.600 tones mètriques (t)) són causants de l’escalfament, i l’Agència Internacional de l’Energia (AIE) planteja que si s’arriba a sobrepassar una emissió de 32.000 Tones mètriques (t) es produirà un augment de l’escalfament global major a 2ºC. Cosa que suposaria una catàstrofe global, sobretot per a Àfrica i per als Estats Illa del Pacífic.

Diverses organitzacions i moviments ecologistes plantegen que el límit de l’escalfament ha d’establir-se en 1,5°C (xifra ja extrema), per a això és necessari situar el bec d’emissions en el 2015 i a partir d’aquí descendir progressivament fins a una reducció aproximada del 80% en el 2050. Cosa impossible si no es redueix la utilització de combustibles fòssils i si no es realitza un acord vinculant en termes legals.

Després de les decebedores decisions preses en el cim de canvi climàtic de Nacions Unides en Durban, que no tanquen la forma legal dels acords i que retarden la seva posada en vigor al 2020. Aquí cal tenir en compte l’acció de diversos lobbys de poder financer amb interessos en els combustibles fòssils, entre uns altres.

També cal considerar la manca d’un imaginari col·lectiu que es decanti pel respecte integral a la naturalesa.
La debilitat dels governs a l’hora de rescatar al món de la catàstrofe és a causa dels seus fràgils principis ecologistes, els plantejaments dels quals són de caràcter antropocèntric i utilitarista. Plantejaments destinats a salvar a l’home del propi home i no a aplicar l’imperatiu categòric de veure l’entorn com una fi en si mateix.

La deconstrucció de la tradició antropocèntrica i androcéntrica implica un replantejament de la metafísica i l’ètica del patriarcat occidental. Una revisió conceptual que plantegi el món natural com alguna cosa digne de respecte en si mateix, independentment de les consideracions relatives als homes. La protecció del planeta no ha de seguir sent en clau de conservar les fonts de matèries primeres o les condicions de vida saludables per als humans, sinó que ara ha de trencar-se la dicotomia entre el pròpiament humà i el natural acceptant a aquest últim com a subjecte de dret. D’aquesta manera es decosifica la naturalesa transformant-se en un ens viu, sent el primer pas per evitar la mercantilització de la mateixa. També es generaria un marc legal vinculant que protegiria a la naturalesa més enllà del marc utilitari humà.

Ha arribat el moment no de defensar simplement la terra llaurada i al que la treballa sinó el món salvatge i a aquells que ho habiten, com són les plantes, els animals i les comunitats humanes no tecnològiques. Comunitats que, malgrat no ser contaminants, en moltes ocasions sofreixen la violència mediambiental de les societats industrials i postindustrials.
Aquesta ecologia profunda demana que es reconegui a la naturalesa com a subjecte de drets, que la hi extregui de la mercantilització, i en ocasions privatització, provocada per una modernitat que arrossega a tantes comunitats no tecnològiques en nom del vergonyós sistema econòmic neoliberal occidental, excessivament exportat en l’actualitat.

L’home no ha de ser amo sinó part d’una naturalesa que, lluny de ser humanitzada, constitueix un univers originari dotat de drets intrínsecs la diversitat dels quals s’ha de conservar eternament.

Per això, i per la necessitat que els municipis prenguin consciència del seu paper determinant en un sistema que legitima el poder des dels punts de major contacte amb la ciutadania.

Pel perill que suposa la demora fins al 2020 de l’aplicació dels acords, així com l’absència d’un marc legal tancat que garanteixi el seu compliment.

Demanem al Ple de Santa Coloma de Gramenet:
No només l’adhesió al protocol de Kyoto sinó el rebuig de les clausules que, en el cim de Durban, permeten que no es tanqui la forma legal vinculant i que retarden l’entrada en vigor dels acords al 2020. I la demanda d’aplicar amb urgència el Fons Verd Climàtic.