A L'ARABIA SAUDÍ PRIMER ELS DE CASA

Prop de tres milions d’expatriats hauran d’abandonar Aràbia Saudita en els propers anys en el marc del pla del Ministeri de Treball de posar un topall del 20 per cent als treballadors estrangers amb que podrà explicar el regne amb la finalitat de facilitar l’accés dels saudites a l’ocupació.

"El nombre màxim de treballadors expatriats de llarg termini en el regne no hauria d’excedir el 20 per cent de la població saudita", ha informat aquesta setmana el diari econòmic ’Al *Eqtisadiah’, que cita fonts del Ministeri de Treball.

Actualment, l’Aràbia Saudita viuen 8,42 milions d’expatriats que representen el 31 per cent de la població total saudita de 18,7 milions. "D’acord amb el nou pla, uns 2,9 milions de treballadors expatriats hauran d’abandonar el regne", explica el diari.

L’anunci saudita es produeix després d’una reunió dels ministres de Treball dels països del Consell de Cooperació del Golf (CCG) en la qual es va acordar adoptar mesures perquè els nacionals assumeixin posats que ara exerceixen expatriats

Font : Europa Press

MÓNICA LORA: PXC INCENTIVARÀ EL NAIXEMENT DE NENS AUTÒCTONS

“una societat només pot ser forta si té famílies fortes, per això PxC incentivarà el naixement de nens autòctons”

 

Mónica Lora

 

Candidata nº4 de Plataforma per Catalunya por Barcelona

MÉS D'UN 40% DELS BENEFICIARIS DEL PIRMI SÓN IMMIGRANTS

La Generalitat no ha pogut localitzar a 2.355 persones perceptores de la renda mínima d’inserció (PIRMI), de les quals més d’un 40% són immigrants. El Departament d’Empresa i Ocupació ha publicat un edicte al DOGC (Diari Oficial de la Generalitat) amb els noms de les més de 2.300 persones que no s’han pogut trobar i que, si en un termini de 10 dies no donen senyals de vida perdran l’ajut de 420 euros mensuals.

Es dona la circumstància de que més d’un 40% dels beneficiaris del PIRMI no localitzats són immigrants, en la seva majoria d’origen magrebí. En l’edicte, la Generalitat remarca que les persones enumerades han de comparèixer davant qualsevol oficina del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) en el termini de 10 dies, a comptar des d’aquest divendres, per presentar les pertinents al·legacions i justificants per poder continuar percebent l’ajut econòmic.

Si no duen a terme aquest tràmit abans que acabi al termini establert, Empresa i Ocupació demanarà que es cancel·li l’ajuda a la Comissió Interdepartamental. El passat mes d’agost, el departament que dirigeix Francesc Xavier Mena va iniciar una revisió del voltant de 32.000 expedients. La Generalitat va canviar el sistema de pagament, passant de la tradicional transferència al cobrament de xecs, el que va provocar que un bon nombre de beneficiaris es quedés sense cobrar la prestació.

Font: ID Press

PLATAFORMA PER CATALUNYA: A CATALUNYA HI HAN 750.000 ATURATS I 1.300.000 IMMIGRANTS: EL TREBALL A CATALUNYA HA DE SER PER ALS TREBALLADORS CATALANS

"Què importa que guanyi el PP o el PSOE, si el primer va ser qui va obrir les portes a la immigració massiva durant l’època d’Aznar i el segon el que durant l’època de Zapatero ha permès que l’índex d’immigrants a Espanya arribi a la insuportable xifra del 14%?
Què importa que guanyi el PSOE o el PP, si el PSOE ha estat l’encarregat de retallar els drets socials dels treballadors catalans i espanyols i sotmetre’s de forma vergonyosa als dictats dels mercats financers, i el PP no farà més que aprofundir en les seves mesures ultraliberals que portaran la ruïna de les classes populars i el desmantellament del nostre sistema de protecció social?
Què importa que guanyi el PSOE o el PP si tots dos són incapaços de renegociar la nostra posició en la Unió Europea i exigir mesures aranzelàries per protegir els productes agrícoles i industrials catalans enfront dels quals arriben del Tercer Món?
Què importa que guanyi l’un i l’altre si cap es va a atrevir a desenvolupar una política de defensa de la família i augment de la natalitat dels autòctons, que és l’única forma de fer front a la sumisió demogràfica que estem sofrint fa anys?"

"Sol·licitaré  la detenció de l’arribada de nous immigrants al nostre país, la repatriació immediata de tots els que estiguin en situació irregular o hagin delinquit, i la repatriació progressiva dels que siguin aturats de llarga durada.
I també afegeixo ara la no renovació de contractes laborals a immigrants quan caduquin els que estan vigents. Els nombres són clars: a Catalunya hi han 750.000 aturats i 1.300.000 immigrants, és obvi que sobren immigrants i que els llocs de treball que ocupen han de passar a ser ocupats per catalans, ho hem dit:  Primer els de casa
El treball que hi ha a Catalunya ha de ser per als treballadors catalans, no podem permetre que una sola família catalana no pugui arribar a fi de mes i al mateix temps s’estigui donant llocs de treball als estrangers. És una cosa absurda, i com hem dit moltes vegades PxC és el partit del sentit comú."

"Plataforma per Catalunya proposarà que es revisi el règim d’homologació de cursos i títols universitaris a immigrants. No és just que títols de dentistes, metge o enginyer atorgats a Equador, Bolívia i Camerun siguin automàticament reconeguts amb el mateix valor que els atorgats a Espanya, és un disbarat i una injustícia cap als nostres universitaris.
A més ens neguem rotundament al fet que es concedeixi una sola homologació en titulacions en les quals hi hagi autòctons en atur. És a dir, i per posar un exemple, no es convalidarà ni un sol títol de dentista a un estranger mentre hi hagi catalans dentistes en atur.
La mateixa mesura es prendrà en els títols de formació professional, cal dignificar als nostres lampistes, als nostres paletes, als nostres pintors, als nostres electricistes a tots aquests professionals que ho estan passant realment malament amb la crisi i per això proposarem que no es convalidin les titulacions –la majoria d’elles de dubtosa validesa- que per a aquestes professions s’hagin obtingut en països del Tercer Món on la formació professional no passa del nivell de nyapes.
Mesures que al costat de la nostra proposta d’acabar amb el frau fiscal que suposa l’enviament de remeses dels immigrants als seus països d’origen sense la menor vigilància fiscal, i que PxC proposa gravar amb un 18% seran d’allò més eficaç en la lluita contra la xacra de l’atur. La no convalidació de títols permetrà recuperar milers de llocs de treball per als catalans, mentre que l’impost a les remeses ens permetrà recaptar 1.368 milions d’euros a l’any amb els quals potenciar la creació d’ocupació pública."
  "el PSC, el PP i CiU us menteixen, l’atur i la immigració sí estan relacionats, com l’estan la immigració i la inseguretat, la immigració i el col·lapse de la Seguretat Social, la immigració i els problemes d’accés a l’habitatge, la immigració i la falta de subvencions per a les famílies autòctones."

Josep Anglada (candidat de Plataforma per Catalunya)

PLATAFORMA PER CATALUNYA IMPOSARÀ UNA TAXA DEL 18% A LA SORTIDA DE DINERS A L'ESTRANGER PER PART DELS IMMIGRANTS

“Els immigrants van enviar a l'estranger uns 7.600 milions d'euros el passat any i en època de crisi, la qual cosa significa que bona part de la riquesa que genera el nostre país es va fora sense que aquests diners es gasti aquí i generi ocupació aquí”, va denunciar el candidat al Congrés i cap de llista de Plataforma per Catalunya (PxC), Josep Anglada, durant una visita electoral a la localitat de Vilafranca del Penedès.

Anglada va anunciar que el seu partit imposarà un impost del 18%, “idèntic a l'IVA actual que tots paguem per consumir” als enviaments de diners a l'estranger dels immigrants.

“Si tenim en compte que l'any passat va haver-hi una fugida de capitals en remeses d'aproximadament 7.600 milions d'euros, el 18% de les mateixes suposaria per a les arques de l'Estat uns ingressos nets d'uns 1.368 milions d'euros, que es podrien destinar a l'educació i a la sanitat entre altres coses, va assenyalar el dirigent plataformista. Va opinar així mateix que “la riquesa que es genera a la nostra terra ha de ser per mantenir el nostre estat de benestar, que tant ens ha costat crear, i no per mantenir a altres països”, la qual cosa al seu judici minoraria el dany a l'economia que suposa actualment l'enviament de remeses milionàries a l'estranger.

Per la seva part, el secretari general de la PxC i també candidat al Congrés per Barcelona, Robert Hernando, va lamentar a la ciutat gironina de Salt “la barbàrie que està sofrint” a causa de l'existència de més immigrants que autòctons. “Salt és la mostra que l'invent de la multiculturalitat no és més que una pantomima barata d'alguns xupatintes que no han trepitjat el carrer en la seva vida i que els encanta la multicultura però lluny, molt lluny de les seves llars”.

Font: Alerta Digital

PLATAFORMA PER CATALUNYA AMB LA NATALITAT CATALANA

" si ningú ho impedeix, l’actual ritme d’arribada d’immigrants, unit a la taxa de natalitat d’aquests, va a provocar que en un període d’entre 20 i 30 anys els catalans siguem minoria a la nostra pròpia terra, enfront de la suma de tots els immigrants extraeuropeus de les més diverses procedències. Aquest és el termini de temps que tenim per reaccionar políticament i impedir aquesta catàstrofe. En les tres properes dècades, cada elecció serà crucial en aquest sentit."

"En els comicis del 20-N, Catalunya es juga el tenir una veu que s’oposi a aquesta inversió demogràfica o perdre altres quatre anys, la qual cosa no faria sinó empitjorar l’actual situació."

"La casta política és la veritable culpable d’aquesta amenaça  sobre el nostre futur. Per tant és necessari que la veu de la resistència identaria a la invasió estigui present en les dues Càmeres espanyoles. No podem permetre que els traïdors i els paràsits segueixin silenciant la veu del poble i que continuïn amb la seva estratègia de bogeria i suïcidi demogràfic contra Catalunya i contra tota Espanya."

 

Propostes de PxC per la natalitat catalana:

-Prioritat dels ciutadans autòctons en la concesió d’ajudes socials, en beques de menjador, places en guarderies publiques  i les ajudes i beques d’estudi i en qualsevol subvenció atorgada per l’Administració.

-Facilitar l’adopció dels nacionals com una alternativa a l’avortament, articulant polítiques de sosteniment per a dones situació de desemparament davant la situació de maternitat.

-L’impuls d’una Agència Nacional d’Adopció amb els màxims recursos que recolzi a tots els nivells a les dones en situació de desemparament davant la maternitat, amb suport médic, psicològic, econòmic i de tota índole a fí d’impedir que cap dona que deitgi ser mare es vegi impulsada a l’avortament o a no respondre al seu desig per por o desemparament.

-Facilitar la reinserció laboral de les dones majors de 45 anys després d’un periode d’excedència per maternitat i educació dels fills mitjançant l’establiment de criteris de preferència.

-Crear una xarxa de suport a la dona autòctona embarassada, que incloegui el dret a la percepció d’un saliri social sempre que resulti necessari per ajudar-la en la viabilitat del seu embaràs.

-Protecció del nasciturus i dergació de l’actual Llei d’avortament

-Establir bonificacions proporcionals al nombre de membres per a les families autoctones en tot tipus de tarifes o taxes fixades que afectin a despeses de les families.

-Obligatorietat de reserva del lloc de treball per a la mare o el pare fins que el fill compleixi 3 anys.

- Ampliació del permís de maternitat per a mares autòctones a un termini de 6 mesos des del neiximent del fill.

-Augment de l’horari i periode de lactància: de 1 a 2 hores i de 9 a 12 mesos sense que afecti al salari i amb la possibilitat de fer un horari continuat de 6 hores.

 

Del Programa Electoral Plataforma per Catalunya 2011

 

Per a que tornen a neixer acasa nostra més Nurias que Fatimas, més Jordis que Mohammeds...

PLATAFORMA PER CATALUNYA PER LA DACIÓ EN PAGAMENT

Acompanyat dels regidors de la comarca i de diversos militants Anglada ha departit amb els veïns de la comarca del Bages i ha escoltat amb atenció les inquietuds de la gent del poble treballador i de casa cansat i fastiguejat de tantes injustícies com està sofrint en aquesta època de crisi

Ja a la tarda Josep Anglada ha concedit una roda premsa a Manresa on ha explicat un punt molt important del programa electoral com és el de la dació com a pagament per a les persones que no puguin pagar la hipoteca “no és de rebut i no es pot permetre que una família que passa el trauma i el drama d’haver d’abandonar la seva llar perquè no pot fer front a una hipoteca en la majoria de casos abusiva, a més hagi de quedar-se endeutada per a tota la vida i sense possibilitat alguna de refer la seva vida”.

I va assenyalar amb el dit als autèntics culpables “tant el PP com el PSOE han alimentat una bombolla immobiliària que ja es veia venir que anava a explotar, molts s’han omplert les butxaques a marxes forçades amb l’especulació indiscriminada i ara en lloc de pagar-ho els grans bancs que s’han fet d’or a força d’enganyar a la pobra gent, ho paguen els més pobres”.

Assenyalant que “més de 350.000 famílies han estat desnonades de les seves llars des que va començar la crisi, és una situació insostenible, un drama humà que des de Plataforma per Catalunya no podem permetre”.
Josep Anglada va acabar la roda de premsa contestant als mitjans de comunicació les preguntes que li van realitzar.

CATALUNYA: STOP CORRUPCIÓ DELS POLITICS DE LA CASTA

Continuen els casos de corrupció en els quals estan implicats els partits de la casta. Podríem parlar de CIU amb els seus casos de Palau i Banca Catalana, un partit al govern amb una oficina antifrau que manté a un dels seus directius imputat per presumpte suborn, podriem parlar del PP a la Comunitat Valenciana de Camps i del cas Gurtel o del escandol sexual que afectà al secretari general del PP de Barcelona denunciat per la presidenta local del PP a Sant Just Desvern, del cas que va afectar a ERC a Vilaller o els entramats de corrupció urbanística que afecten a Esquerra Unida a Andalucía, podriem parlar dels abusos del Tripartit. Perqué la veritat és que tots els partits parlamentaris, inclosos BNG, Coalicion Canària o el PNB tenen els seus. Parlem ara d’un cas que no per estar circumscrit al ambito municipal és menys vergonyós.
Es tracta d’un petit cas que afecta al  Partit Socialista, un partit amb més de 700 casos oberts de corrupció, i  al que el seu numero 2, el ministre i portaveu del govern José Blanco està relacionat amb indicis de delicte de suborn i tràfic d’influències en l’anomenat caso Campió- cas que per cert ha esquitxat a Isaias Toboas, secretari de Montilla i al alcalde de Sant Boí (PSC)-, mentre segueix el seu curs el cas dels Eres falsos d’Andalusia. Aquesta vegada ha estat també a casa nostra, en Sant Adrià de Bessos, on segons informa el mitjà digital AD el regidor socialista José Luis Martínez Cardoso,ha estat detingut pels Mossos d’Esquadra per la seva suposada vinculació amb una organització xinesa dedicada al narcotràfic i a l’explotació de prostitutes que va ser desmantellada el mes passat.

Segons fonts properes al cas, el regidor, detingut dilluns passat, se sumeixi a les prop de 40 persones que han estat arrestades en el marc d’aquesta operació policial, que suposa el cop més gran assestat a Catalunya a la màfia d’origen xinès. Martínez Cardoso ha quedat en llibertat amb càrrecs després de declarar davant la jutge.

La macrooperació, dirigida pel jutjat d’instrucció número 10 de Barcelona, va permetre descobrir una xarxa que explotava prostitutes asiàtiques, sense les mínimes condicions sanitàries, a 37 prostíbuls clandestins de Barcelona.

Cardoso va resultar reelegit com a regidor de Sant Adrià de Besòs en les últimes eleccions municipals i actualment és responsable de l’àrea de via pública, des de la qual s’encarrega de la gestió d’activitats lúdic-festives, entre altres funcions.

Una vergonya més a casa nostra.

Serà veritat que aquest partit serà el més votat a Catalunya?

Continuarà Catalunya mantenint a aquests vividors a les seves poltrones?

Ni PSC, ni CIU, ni PP, ni ICV ni ERC

Catalunya: Prou Corrupció!

9 DE NOVEMBRE DE 1659: UNA DATA PER NO OBLIDAR

9 de novembre de 1659. Una data que no hem d'oblidar. Els representants de l'oligarquia traïdora de Felipe IV de Castella i III de Aragó, i els de Luis XIV de França pacten en el marc de la Guerra dels 30 anys i de la pau de Westfàlia, el Tractat dels Pirineus. La principal conseqüència del mateix va ser el desmembrament del territori català mitjançant la vergonyosa cessió del comtat de Rosselló i part del de Cerdanya-precisament un dels nuclis de neiximent de Catalunya- , una cessió que es va realitzar contra el sentir popular català, sense consultar a les Corts Catalanes ni permís de les institucions catalanes, i que a més violava el Jurament per els Illes, segons el qual cap part dels territoris de l'antic Regne de Mallorca – al que pertanyia el Rosselló- podia separar-se de la Corona d'Aragó. Una cessió que es va realitzar malgrat la resistència popular dels habitants d'aquestes terres i que no va poder fer-se efectiva fins a 1720.
El Tractat dels Pirineus va ser així mateix violat en abolir les institucions catalanes de la Catalunya Nord, la conservació de la qual quedava assegurada per aquest Tractat.
El 2 d'abril de 1700 va quedar a més prohibida per Reial decret l'ús de la llengua catalana en els actes oficials, quedant en l'actualitat englobats en el departament dels Pirineus Orientals, regió de Llenguadoc-Rosellon. Als centenars d'anys d'assimilació francesa s'afegeix avui una massiva presència d'immigrants extraeuropeus a la zona que ha deixat la situació de la identitat catalana en una posició molt feble. Solament la voluntat de recuperació i afirmació de la mateixa per part de cada vegada més nordcatalanes permeten tenir l'esperança d'un futur català per a Roselló, Cerdanya, Capcir i Vallespir. La unió dels pobles catalans i l'afirmació de la nostra identitat és un imperatiu en el qual Catalunya Nord tindrà un pes important i essencial en el futur d'Europa.
El cap de setmana més proper a aquest mal aniversari, patriotes catalans celebren diferents actes per reivindicar la catalanitat d'aquestes terres.

Catalunya serà un sol poble amb un destí europeu o no serà.

DURAN LLEIDA DONA LA RAÓ A PLATAFORMA PER CATALUNYA

 

El candidat de CIU Josep Antoni Duran Lleida ha mostrat la seva "preocupació" pel nombre d'immigrants que hi ha a Catalunya. En una entrevista publicada al diari El mundo afirma que ell no és racista, peró alerta que "a Catalunya neixen més Mohamed que Jordi o Josep, noms comuns catalans o espanyols". 

El cap de llista de CIU critica en clara referència als sectors islàmics, que "els colectius de persones que no volen integrar-se i pretenen que els seus costums prevalguin contra els principis democràtics" afegint que "no tenen cabuda".

El cinisme de Duran Lleida no té limits. Plataforma per Catalunya denuncia la mateixa situació des de fa anys mentre que CIU, principal responsable junt al PP i al Tripartit de l'arrivada de la immigració magrebina, s'ha fartat de criticar a PxC per alertar d'aquesta situació i de les politiques de suiccidi demogràfic català. CIU s'ha acostat descaradament als immigrants mitjançant su asociació de nouvinguts i organitza grups de agents per a convencer als ciutatans de Barcelona dels beneficis de l'immigració. Per a CIU i la resta de partits que ens han portat a aquesta situació, PxC es racista i xenofoba per estar al costat de la gent de casa front al perill de la immigració. I ara, el seu candidat dona la raó a PxC.

Ni CIU ni el PP poden alertar ara dels perills d'una immigració descontrolada i del fracàs de les polítices de multiculturalitat que han defensat que en pocs anys pot pegar la volta a la demografía del nostre territori amb les consequències desastroses que d'això es deriven.

Solament Plataforma per Catalunya pot fer front a la invasió a la nostra terra i revertir aquesta situació demogràfica.

MAI PERDREM EL NORD

352 anys de resistència.

5 de novembre a Perpinyà.

IMMIGRACIÓ I RUMORS

La supèrbia i el totalitarisme de l'Ajuntament de Barcelona no té límits. Com pel que sembla no tenen una altra cosa millor en la qual gastar els diners del contribuent, han ensinistrat a 436 persones perquè intentin convèncer als habitants de la ciutat comtal sobre els beneficis de la immigració eliminant els costos negatius que aquesta té per a la població autòctona, trets que qualifica com a “rumors”Per això es diuen agents anti-rumors i formen part del Pla d'Interculturalitat per combatre rumors significatius i sense fonament que dificultin la convivència en diversitat. Darrere d'aquest llarg i ridícul nom hi ha tot un terrorífic pla per desvirtuar una realitat que la població catalana coneix de primera mà per estar patint-la, però que per als amos de l'ajuntament són sol rumors…

 Segons el digital e-noticies L'Ajuntament de Barcelona ha format 436 ciutadans com a voluntaris antirumors per combatre estereotips negatius sobre els immigrants en el marc de la Xarxa Barcelona Antirumors. La iniciativa forma part del Pla d'Interculturalitat del consistori per combatre "rumors negatius i sense fonament que dificulten la convivència en diversitat", a partir de la tasca d'una xarxa d'entitats socials que promouen la figura de l'agent antirumors.

S'han realitzat 150 hores de formació a 18 grups diferents, on hi ha hagut un total de 600 persones inscrites. D'aquestes, 436 ja han rebut el certificat d'agent antirumors. L'estratègia dels voluntaris utilitza sempre la informació rigorosa i objectiva per tal de desactivar percepcions falses com que els immigrants monopolitzen les ajudes socials, no paguen impostos, reben subvencions per obrir comerços, col·lapsen les urgències o abusen dels serveis sanitaris. Amb dades estadístiques oficials, s'intenta invalidar cadascun dels rumors.

Un dels objectius que s’ha marcat el govern municipal per als propers mesos és ampliar la difusió dels materials elaborats per l’Agència de l’Estratègia BCN Antirumors perquè arribi a més ciutadans. En aquest sentit, l’Ajuntament de Barcelona ja ha estat fent una tasca d’assessorament de l’estratègia a molts municipis de Catalunya, que s’han interessat per engegar iniciatives similars.

L'Agència de l'Estratègia BCN Antirumors editarà bona part del material per difondre'l entre la ciutadania, a més de comptar amb una pàgina web i un canal de YouTube.

 El que no sabem és com els explicaran el bé que és que en algunes localitats la població immigrant sigui ja superior a l'autòctona. Ni com els explicaran el beneficiós que és que amb un 20% d'atur resideixin a Catalunya més d'un milió d'immigrants legals – no sabem les dades dels il·legals- el que representa un 18% de la població. Tampoc sabem com explicaran que el 56, 1 % de la població reclusa de Barcelona sigui immigrant, que segons Amnistía Internacional hi hagi sis vegades més violència de genero en famílies immigrants que en les autòctones, o que la Federació Estatal d'Associacions d'Immigrants considerin que el català no ha de ser requisit que impedeixi la integració laboral a Catalunya.

Segurament ens diran que solament són rumors.

La immigració és un drama que afecta als pobles emissors i als receptors i que comporta nombroses conseqüències de tipus social, cultural i econòmic suposant a més un perill per a les identitats dels quals vénen, però sobretot per al poble amfitrió. Catalunya no necessita ni li convé una immigració massiva i descontrolada com la que pateix. Dos de cada tres recent nascuts a Catalunya tenen pares immigrants, l'índex de naixements de fills d'immigrants és del 2,03 i el dels autòctons d'un 1,38. De no revertir-se aquesta adreça demogràfica en dues generacions la Catalunya que coneixem desapareixerá. Així de simple. Aquesta és la realitat. No es tracta de cap rumor.

ATUR: SITUACIÓ DRAMÀTICA

Fa tants anys que tenim alces de l'atur que sembla que ens hem acostumat a unes dades que són cada cop més altes, dramàticament altes. Al tercer trimestre, Catalunya ha arribat als 742.000 aturats, segons l'Enquesta de Població Activa (EPA) de l'INE, i s'apropa cada cop més al temut 20% d'atur. Amb un 19,4%, gairebé un de cada cinc catalans que volen treballar no troben feina. És la taxa més alta en 16 anys des del quart trimestre del 1996, quan fregava el 19,9% després d'haver-se enfilat fins a gairebé el 22%.

El tercer trimestre és un mal trimestre per al mercat de treball. Maig i juny concentren bona part de la contractació d'estiu i a final d'agost aquesta ocupació es destrueix. El resultat és un augment d'aturats en 51.100 de juliol a setembre, increment que podria haver estat més alt si no hagués baixat la població activa en 7.700 persones, que han abandonat el mercat de treball. Així, s'han destruït 58.800 llocs de treball des del juny, i Catalunya té 3.076.600 persones amb feina. La meitat d'aquests llocs de treball els han perdut els serveis (30.900) per la fi dels contractes d'estiu. La construcció també n'ha perdut una quantitat molt important, uns 23.000.

Al conjunt de l'Estat espanyol l'atur ha pujat en gairebé 150.000 persones i s'apropa als 5 milions: 4.978.300, amb un 21,5% d'atur. Segons dades desestacionalitzades del Ministeri d'Economia, l'atur ha superat ja aquesta xifra, i frega els 5,1 milions, tot i que aquest és un concepte estadístic que no s'utilitza per quantificar el nombre d'aturats. Malgrat això, la ministra d'Economia, Elena Salgado, va vaticinar que, malgrat que la destrucció d'ocupació no ha tocat sostre encara i ho farà al primer trimestre del 2012, l'atur a l'Estat no arribarà als cinc milions.

Culpa de les retallades?

Les retallades continuen estan en l'ull de l'huracà i són moltes les veus que les culpen de part de l'alça de l'atur, com la del secretari d'Estat d'Economia, José Manuel Campa. També els sindicats catalans van acusar el govern de destruir ocupació, però el conseller d'Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena, va desvincular-ho i va culpar la crisi del deute sobirà, que està alentint la recuperació econòmica.

Mentre l'atur continua pujant i no es troben solucions, la situació de les persones desocupades i les seves famílies cada cop és més difícil. Hi ha a Catalunya 356.400 aturats que fa més d'un any que busquen feina. A més, 194.400 llars catalanes tenen tots els seus membres a l'atur (1.425.200 a tot l'Estat espanyol).

Font: Avui

UNA BROMA DE MAL GUST

El jurista i polític socialista Gregorio Peces-Barba, un dels anomenats “pares” de la Constitució Espanyola i figura històrica del PSOE s’ha preguntat publicament al Congrés Nacional de l’Advocacia “que hagués passat si en lloc de quedar-nos amb Catalunya ens haguéssim quedat amb Portugal” en el context de les lluites polítiques del segle XVII i s’ha respost a si mateix d’aquesta manera: “ igual ens hauria anat millor”.
No sabem a qui es refereix l’il·lustre polític mundialista i jacobí en parlar en primera persona del plural, qui es van quedar amb Catalunya?, els castellans?, la Corona d’Espanya? O potser a algun corrent polític que feia i desfeia de les destins i sobirania dels regnes hispànics? En qualsevol cas al mateix temps que es tracta d’una frase fora de lloc, xulesca i prepotent, Peces-Barba es delata en desemmascarar en veu alta amb aquesta senzilla pregunta-resposta al pensament polític que defensen els poders jacobins, mundialistes i constitucionalistes que avui representen el Partit Socialista – al que pertany Peces Barba- el Partit Popular i el constitucionalisme polític espanyol. Els mateixos poders que fa centenars d’anys van arraconar i van picar les comunitats ètniques naturals que llavors participaven en la idea d’Espanya menyspreant-les i destruint-les en nom precisament d’Espanya. Els mateixos que avui s’obstinen a fer desaparèixer el que queda de les seves identitats diluides en una Espanya que ja no és Espanya en nom de la llibertat i els drets humans, però solament en benefici d’uns interessos que són aliens als pobles de Portugal, Castella o Catalunya.
Ara diu que tot va ser una broma. Una autèntica broma de mal gust. Peces-Barba s’ha delatat. Els catalans prenem nota. La resta d'Espanya i Portugal deuria també de fer-ho. La ofensa també és per a ells.

CATALUNYA PER A TOTS: UN PARTIT PER A DEFENDRE ELS INTERESSOS MUSULMANS

Catalunya comptarà amb un partit d’orientació islàmica ”per defensar la nostra fe i la llibertat de culte”, segons van acordar els representants d’algunes comunitats musulmanes de Catalunya reunits aquest cap de setmana en la localitat barcelonina d’Hospitalet i que va comptar amb la presència de Gasmi Slaheddine, president de la Lliga Musulmana del cantó suís de Ticcino.

Rachid El Attabi, un dels assistents, va informar de la presència d’un nombre aproximat de mig centenar de “germans” originaris en la seva majoria del Marroc i Pakistan, els qui van subscriure l’acta fundacional de la nova formació de cara a la seva inscripció en el Registre de Partits Polítics del Ministeri de l’Interior abans que acabi octubre.

Els promotors han recorregut a un vocable llatí com a denominació del partit que pretén aglutinar a tots els musulmans que resideixen a Catalunya (més de 500.000, segons xifres oficioses): Catalunya Omnium (Catalunya para tots). ”Ha arribat l’hora de defensar els nostres drets en el marc de les lleis vigents a Espanya”, va agregar El Attabi, propietari d’una carnisseria halal a Barcelona.

La mateixa font va declinar qualsevol opinió sobre els objectius de Catalunya Omnium en assumptes tan sensibles per a un ampli sector de la població catalana com l’ús del vel, la construcció de mesquites o alguns costums islàmics que col·lisionen frontalment amb les lleis espanyoles, tals com l’ablació i la poligàmia. “Es nomenarà un portaveu autoritzat per parlar d’aquestes coses”, va dir.

Els impulsors de Catalunya Omnium parteixen de la premissa que els interessos dels musulmans ‘catalans’ “no estan ni estaran representats mai” pels partits tradicionals, per la qual cosa creuen necessari defensar des de les institucions els interessos d’una població que creix exponencialment a Catalunya tres vegades més que l’autòctona. Precisament, les dades demogràfiques animen a pensar que poblacions com Salt, Premiá de Mar, Terrasa, Rubí, Tortosa, Reus, Santa Coloma, Badalona i Vendrell, entre unes altres, podrien veure transformat el mapa polític després de les eleccions locals de 2015. Parlem ja del 8% de la població d’aquella comunitat, als quals caldrà anar sumant l’índex de natalitat de 3 fills per parella en contraposició de l’1,5 fills per cada família catalana.

Fins i tot si els musulmans aconsegueixen tenir presència institucional, no és desgavellat pensar que una part dels gairebé cent mil il·legals estrangers que existeixen actualment podrien ser regularitzats.

Dret al vot dels marroquins

La ministra espanyola d’Exteriors, Trinidad Jiménez, s’ha mostrat oberta al fet que “tant els marroquins puguin votar a Espanya com els espanyols al Marroc”, i assenyala que la possibilitat que els estrangers votin en les municipals està subordinada a Espanya a relacions “basades en la reciprocitat”.

“Anem a signar els convenis i a realitzar les qüestions oportunes per a això”, va assenyalar recentment la ministra. Abans, el Parlament espanyol hauria de donar el vistiplau al conveni de reciprocitat necessari.

Alerta Digital

YANN FOUÈRÈ I LA EUROPA DE LES CENT BANDERES

Una llarga de vida de lluita per la causa dels pobles europeus ha arribat a la seva fi. Silenciosament i als 101 anys ha mort Yann Fouèrè, combatent identitari bretó, autor del llibre "L’Europe aux cent drapeaux" i un dels teòrics moderns de les tesis federalistes de l’Europa de les pàtries carnals. Militant des de molt jove de la causa bretona, va ingressar sent estudiant de Dret polític en l’Associació d’Estudiants Bretons fundant en 1934 el Ar Brezhoneg er Skol, organització per a la defensa de l’ensenyament en bretó aconseguint en molt poc temps que 346 municipis bretons adoptessin el manifest en el qual propugnava la creació de centres laics d’ensenyament en bretó. Vicepresident en 1939 de la Unió Regionalista Bretona, va rebre en 1940 l’encàrrec per part de Olier Mordrel, lider de Breiz Atao, la direcció de la revista Peuples et Frontieres dedicada a l’estudi i difusió de les identitats europees. En aquestes dades va treballar per al Ministeri d’Afers exteriors de França sent un important defensor de la causa basca. Durant la segona guerra mundial va treballar activament per la creació d’una Europa sobirana i social estructurada de forma federal en comunitats identitàries al costat d’altres compromesos militants bretons i francesos, dirigint el diari La Bretagne i exercint tasques de direcció en el Comitè Consultiu de Bretanya i l’Institut Cèltic de Bretanya.
A causa d’això, en 1944 va ser arrestat per col·laboracionisme i internat en un camp de concentració per passar posteriorment a la presó de Quimper. Condemnat en 1946 a treballs forçats i inhabilitació perpètua, va poder fugir a Gal·les on gràcies a l’ajuda del partit Plaid Cymru va poder residir una temporada, com a professor universitari i fundant al costat d’Alain Heussaf, un altre veterà combatent identitari bretó, la revista Breton News i el Comitè Bretó de Gal·les. Després de la seva expulsió de Gran Bretanya en 1948, va poder trobar refugi a Irlanda on li va ser concedida la nacionalitat irlandesa. En 1955 va poder per fi tornar a Bretanya, participant en la fundació del Moviment d’Organització de Bretanya (MOB). En 1961 al costat de Heussaf i el president del Plaid Cymru funden la Lliga Cèltica. Implicat en la lluita armada del Front d’Alliberament de Bretanya, va ser dirigent del Strollad ar Vro i president d’honor del Partit per l’Organització de la Bretanya Lliure (POBL) i en els seus últims anys va fundar l’Institut de Documentació Bretona i Europea, actual Fundació Yann Fouèrè. Va ser un dels impulsors de la Unió Federalista de les Comunitats Ètniques Europees i un incansable defensor de l’Europa de les Identitats i d’una estructura política federal europea, reservant per a Bretanya la posició de comunitat política autònoma dins de França o directament de l’Europa federal que propugnava.

Tots els que avui lluitem per les comunitats etniques europees i les seves identitats saludem al vell europeista Yann Fuouèrè.

Com diu Padrig Montauzier un altre veterà lluitador bretó, els pobles europeus han perdut a un gran defensor de la Llibertat.

II APLEC DE PLATAFORMA PER CATALUNYA A MONTSERRAT

PXC informa i convoca diumenge que ve 23 d’octubre el seu II Aplec d’afiliats i Simpatitzants a Montserrat, acte que organitza la delegació d’Anoia. PXC ha tornat escollit dos dels símbols més importants de Catalunya, com són Montserrat i el Timbaler del Bruc, per passar una jornada festiva i de germanor. Una trobada familiar en l’avantsala de la campanya de les eleccions generals, on estarà present Josep Anglada.

Cronologia de l’acte:

10h-Trobada i foto de família de tots els assistents a l’esplanada del monestir de Montserrat.

11h-Assistència voluntària a la Missa Conventual.

12’45h-Visita i foto de família de tots els assistents a l’estàtua del Timbaler del Bruc, símbol de la resistència catalana a l’invasor. Al poble del Bruc (Anoia)

13’45-Dinar de germanor en un restaurant amb vista a Montserrat.

Més informació: www.pxcatalunya.com

ALERTA NATALITAT CATALANA

"En sis poblacions catalanes de més de vint mil habitants, el nombre de naixements de mare estrangera l’any 2010 ha superat al de naixements de mare de nacionalitat espanyola. Salt, Roses, Manlleu, Palafrugell, Lloret de Mar i Vic són, per aquest ordre de més a menys, els municipis on les mares d’origen immigrant són majoria. El rècord ho té Salt, on tres de cada quatre nascuts són fills de mare estrangera.
En grans poblacions com a l´l’Hospitalet de Llobregat i Santa Coloma de Gramenet, el nombre de fills de mare estrangera supera el 45%, mentre que a Barcelona és només del 30,8% i a Sabadell del 23,3%. Sorprèn més que en municipis de la Catalunya vella com Figueres (49,2%), Olot (43,3%) o Sant Feliu de Guíxols (39%), el percentatge sigui tan alt. Unes dades que confirmen el pes de la immigració.
Les xifres sobre la natalitat a Catalunya, donades a conèixer ahir pel Institut d´Estadística de Catalunya (Idescat)". "L’anàlisi de la nacionalitat de les mares demostra que s’han reduït en un 14,6% les d’origen equatorià, en un 12% les bolivianes i en un 8,6% les xineses. En canvi, han augmentat en un 10,4% les mares romaneses i en un 3,5% les mares marroquines. En nombres absoluts, continua el creixement de les mares estrangeres (arriba ja al 29%) i en particular, de les marroquines. Si l’any 2000 va haver-hi 2.110 mares marroquines, en el 2005 van ser 5.067 i en el 2010, 8.482.
Quan aquests naixements s’agrupen per comarques, sorprèn que la Segarra és l’única que registra un 51,5% de naixements de mare estrangera, més fins i tot que les dues comarques empordaneses. En l’altre extrem se situa el Berguedà, on només una de cada cinc mares és d’origen estranger."
"El Alt Pirineu, Aran i les comarques centrals incrementen encara el nombre de naixements, però la major part de les comarques registren descensos, sent els més rellevants els de les Terres de l´Ebre (-4,5%) i Ponent (-2,9%)."
 "En el Baix Empordà el nom més repetit és Mohamed, amb 28 nascuts, per davant de Malak, amb 18, i Marc, amb 16. En l’Alt Empordà, el primer lloc és per a Adam, amb 25, i el segon per a Mohamed, amb 20."

Font: La Vanguardia

Pel que respecta a València, segons les ultimes dades de la Generalitat:

L’any passat van néixer a la Comunitat Valenciana un total de 53.127 bebès, dels quals 39.516 van ser de mare espanyola i 13.611 d’estrangera, la qual cosa reflecteix que l’evolució dels naixements de mares estrangeres a la Comunitat ha experimentat un augment progressiu des de l’any 2000, quan representaven el 4 per cent.

Segons l’àrea geogràfica de procedència de la mare, en 4.082 casos (7,7%) van ser d’Amèrica central i del sud, 3.196 (6%) d’Àfrica del nord, 3.008 (5,7%) d’Europa de l’est; 1.248 (2,4%) d’Europa occidental o Amèrica del nord; 588 (1,1%) d’Àfrica subsahariana, i 586 (1,1%) d’Àsia.

Per països, el Marroc es posa al capdavant amb 2.521 naixements, que representa el 20,8%; seguit de Romania amb 1.895 (15,6%), Equador amb 1.028 (8,5%), Colòmbia amb 805 (6,6%), Bolívia amb 569 (4,7%), Algèria amb 537 (4,4%), Argentina amb 449 (3,7%), França amb 342 (2,8%), Regne Unit amb 323 (2,6%), i Bulgària 303 (2,5%).

En quant a les Illes, l’INE donava aquests resultats

El 30 per cent dels 5.560 naixements que va haver-hi en Balears en el primer semestre de 2010 van ser de mare estrangera, deu punts per sobre de la mitjana estatal, on el 20 per cent de les dones que van donar a llum durant aquest període eren estrangeres, segons es desprèn de l’Estadística de Moviment de Població elaborat per l’Institut Nacional d’Estadística.

Al Roselló la natalitat autòctona continúa baixant mentre la natalitat magrebí és del 60%...

Aqui tenim el resultat de les polítiques anti-catalanes de CIU, PP i el tripartit...

LA CONQUESTA DE MALLORCA

Després de la derrota dels musulmans en les Navas de Tolosa (1212), Jaume I emprèn l’expansió del regne per la Mediterrània. Procés inscrit en el marc global de la política dels regnes cristians peninsulars, es va constituir en part fonamental pel programa propiciat pel monarca a partir de 1228

per reafirmar el seu poder i recuperar el prestigi i l’autoritat de la Corona, per a la qual cosa va proposar una empresa militar col·lectiva que beneficiés a tots, amb el rei com a motor i com a cap suprem d’aquest projecte.

Davant dels atacs dels pirates mallorquins, els mercaders de Barcelona, Tarragona i Tortosa van demanar ajut al monarca per acabar amb l’amenaça. Així, en una reunió a Barcelona el 23 de desembre de 1228 li van oferir les seves naus, mentre que els nobles catalans van acordar participar a l’empresa a canvi del botí i dominis territorials.

Encara que un grup de cavallers aragonesos va participar en la campanya a causa de les seves obligacions amb el rei, la conquesta de Mallorca seria una empresa fonamentalment catalana i catalans serien també posteriorment la majoria dels seus repobladors.

El 5 de setembre de 1229 partia de Salou, Cambrils i Tarragona la flota cristiana amb rumb a Mallorca, formada per més de 150 naus, la major part d’elles catalanes. Les diferents fonts parlen d’uns 800 cavallers i milers de soldats.
Les tropes de Jaume I van desembarcar en Santa Ponça i van vèncer els musulmans a la batalla de Portopi el 13 de setembre de 1229. A la localitat de Santa Ponça s’eleva una creu commemorativa de l’esdeveniment i se celebren durant les mateixes dates representacions del desembarcament.

Encara que la batalla va ser guanyada per les tropes cristianes, aquestes van sofrir baixes d’importància com les de Guillem i Ramón de Montcada. Després d’aquest enfrontament el camí fins a la capital de l’illa, Madîna Mayûrqa, es va presentar lliure d’obstacles per a les tropes invasores que es van preparar per al setge a la ciutat.

 

Després de durs combats Jaume I va aconseguir tomar Madina Mayurqa el 31 de desembre de 1229. L’últim governador, Abú Yahya, va morir i els cristians van incendiar la ciutat i van passar a ganivet a la població. La matança va ser tan gran que els milers de cadàvers no van poder ser enterrats i les tropes van ser delmades per una epidèmia de pesta. Els nobles que van participar a la conquesta van planejar quedar-se amb el botí i no repartir-lo entre la tropa, però la revolta de les tropes davant d’aquesta situació va fer que finalment accedissin a repartir-lo entre els seus homes. El saqueig de la ciutat va durar fins al 30 d’abril de 1230.

Els musulmans que van aconseguir fugir van poder organitzar-se a la Serra de Tramuntana i resistir durant dos anys, fins a mitjan 1232, fins la conquesta total del territori.

 

El repartiment de les terres i béns de l’illa va ser total i es va realitzar segons el pactat anteriorment en les Corts i segons el que es va disposar en el Llibre del Repartiment. El rei Jaume I va dividir l’illa en 8 parts, la meitat va passar a formar la medietas regis i l’altra meitat la medietas magnatis. Madina Mayurqa va passar a anomenar-se Ciutat de Mallorca, ja que Jaume I va dotar a la ciutat d’una municipalitat que incloïa a tota l’illa. Posteriorment la ciutat va viure una època de prosperitat econòmica per la seva privilegiada situació geogràfica per comerciar amb el Magreb, Itàlia i la resta de la Mediterrània. Després de la conquesta de la ciutat, la mesquita va passar a ser emprada com a temple cristià i al voltant de 1300 va començar la construcció de la Catedral de Santa María, popularment coneguda com La Seu.

www.masmallorca.cat

SERRA ES VA POSAR UN SOU DE 200.000 EUROS A CAIXA CATALUNYA

Narcís Serra cobrava, com a president de CatalunyaCaixa, un sou anual de 200.000 euros incloses dietes. Serra va justificar llavors la decisió perquè la seva presidència era "executiva" i no pas honorífica a diferència dels seus predecessors. Tanmateix, no tenia dedicació exclusiva, cosa que li permetia compaginar aquest sou amb d'altres relacionats o no amb l'entitat.

El president de Dexia, Jean-Luc Dehaene, ha renunciat a totes les compensacions corresponents al 2011. El també exprimer ministre belga ha pres aquesta decisió després de dimitir, a conseqüència de l'acord entre França, Bèlgica i Luxemburg per rescatar per segona vegada l'entitat, que ja va rebre 6.400 milions d'euros de fons públics el 2008.

Serra, d'altra banda, estava també a Gas Natural, primer a proposta de la mateixa Caixa Catalunya però després a títol personal quan va deixar de ser-ne president. Per aquest càrrec va cobrar el 2008 uns 150.000 euros i com a conseller del grup Applus percebia uns 120.000 euros.

Al marge de la caixa, Serra ocupa alguns càrrecs a Telefónica, com a vicepresident del consell assessor de Catalunya, i als consells d'algunes filials, com a Internacional, Xile i Sao Paulo. Aquests càrrecs, que no tenen cap relació amb la caixa, suposen unes retribucions conjuntes d'entre 300.000 i 350.000 euros.

Quan Serra va ser substituït per Fernando Casado, aquest va pactar un sou anual de 600.000 euros, però quan aquesta xifra es va difondre haver protestes, perquè l'entitat ja havia rebut 1.250 milions de fons públics del Frob, i estava en marxa un expedient per reduir la plantilla. Finalment, es va acordar que cobraria el mateix que Serra, 200.000 euros, i també sense dedicació exclusiva. Aquest fet va propiciar la sortida de Casado de la caixa.

En qualsevol cas, la retribució de Serra a CatalunyaCaixa era clarament inferior a la d'altres directius. Adolf Todó, director general, i que ha estat designat president executiu de CatalunyaBanc, cobra 800.000 euros anuals.

Todó va entrar a Caixa Catalunya cobrant 600.000 euros, i el consell va aprovar el 2010 un augment del 14%. Té un blindatge de cinc anys de sou si abandona l'entitat, és a dir, uns quatre milions d'euros.

A l'exercici del 2008, els ingressos totals dels membres dels diferents òrgans de la direcció de la caixa van experimentar un augment del 41% i es van acostar als set milions d'euros, en concret 6,954 milions, enfront dels 4,936 milions del 2007 . La quantitat també va superar els 5,081 milions del 2006.

Aquestes retribucions s'han produït en una entitat que té en marxa un pla de reestructuració per prescindir de 1.300 empleats, i que va rebre una injecció de capital públic de 1.250 milions d'euros per capitalitzar el procés de fusió amb Caixa Tarragona i Caixa Manresa.

Després, com no ha aconseguit complir els requisits mínims de reserves de capital establerts per les autoritats espanyoles i europees, ha hagut de traspassar el seu negoci financer a un banc, CatalunyaBanc, que rebrà 1.718 milions d'capital públic, la qual cosa proporcionarà a l'Estat el 90% del capital de l'entitat.