UN CANDIDAT DE ERC COBRAVA 106.000 EUROS A L'ANY COM A CARREC DE CONFIANÇA DEL TRIPARTIT

ERC, en un comunicat, ha anunciat que Miquel Sellarès tancarà la llista a Barcelona que encapçala Alfred Bosch. El cap de llista d’Esquerra ha celebrat la incorporació de Miquel Sellarès a les llistes en considerar-lo "un patriota de pedra picada, un bon amic meu i encara més amic de les llibertats del país, és la millor persona per a rubricar aquesta llista".

Miquel Sellarès cobrava amb el tripartit un sou d’alta direcció -més de 106.000 euros a l’any- com a màxim responsable de la Fundació Centre de Documentació Política, segons va denunciar CiU en el debat dels Pressupostos de la Generalitat del 2010.

El sou de Sellarès, tot i no ser un càrrec oficial, superava el de secretari general d’una conselleria -el número dos de cada departament- que estava en 93.000. Els consellers, en l’època del tripartit, cobraven 127.000 euros a l’any i els secretaris generals de la Presidència o del Govern 126.000.

També un informe de la Sindicatura de Comptes de Catalunya indicava que s’havien detectat irregularitats en la gestió durant l’exercici de 2009 de la fundació Centre de Documentació Política (CDP), que presidia Sellarès, i afirmava que "falta la justificació de la motivació de la despesa als rebuts de restaurants".

E-NOTICIES

DOSSIERS, INFORMES, ESPIONATGE ...I MÉS SOUS

 

L’any 2004 Miquel Sellarés va ocasionar una important crisi en el tripartit català que llavors presidia Pasqual Maragall, en filtrar-se un informe no oficial que havia encarregat el propi Sellarés, que llavors era Secretari de Comunicació de la Generalitat, protegit i proposat per Carod Rovira, en el qual s’analitzava les simpaties dels mitjans de comunicació amb el tripartit, un informe que podia ser decisiu a l’hora de repartir subvencions i prestacions econòmiques a la premsa catalana. L’escàndol va ser majúscul i donada la gravetat dels fets el govern català no va tenir més remei que cessar a Sellarés i substituirlo per Enric Marín.

L’afició pels dossiers i els informes ve des de lluny, en el seu propi llibre "Un pas endavant. La història dels Mossos que mai no s’ha explicat" (pàgina 23) el propi Sellarés afirma que va començar a fer dossiers als catorze o quinze anys, encara que llavors es limitava a pegar en una llibreta retallis de premsa d’accions militars i policials en llocs més o menys remots, però tot és començar. Als disset anys es va anar a Israel, a un kibbutz, on va poder pegar uns quants tirs d’entrenament; va realitzar el servei militar a Àfrica, va fer política antifranquista i va acabar entrevistant-se amb membres d’ETA. També es va encarregar dels serveis de órden de les dues manifestacions catalanes més famoses de la transició (11 de setembre de 1976 en Sant Boi i 11 de setembre de 1977 a Barcelona).

No només domina el tema dels informes i els dossiers, també el de l’espionatge, Sellarés reconeix en el seu llibre que quan va ser el màxim responsable de la policia autonòmica (entre 1983 i 1984) va manar seguir i espiar al llavors governador civil de Barcelona Ferran Cardenal, i es defensa d’això argumentat que a ell també li feien el mateix: "Per això davant aquella ofensiva (d’espionatge a la seva persona), no em vaig quedar de braços creuats, sinó que vaig entrar en el que considerava un joc normal entre poders. Malgrat no tenir els mateix mitjans cotraataqué i em sento especialment orgullós que (Ferran) Cardenal mirés enrere cada vegada que sortia d’algun lloc".

El seu pas pels càrrecs institucionals ha estat sempre curtet i sortint per la porta de darrere, la seva verborrea inoportuna i els seus escàndols per accions poc legals li fan un personatge poc agradable per als governants. Es va barallar amb Tarradellas, amb qui no compartia el paper dels mossos d’esquadra, es va barallar amb Pujol sortint del partit (encara que va entrar i va sortir diverses vegades) i va acabar barallat amb el conseller en cap del primer tripartit Josep Bargalló (a pesar que va ser Esquerra Republicana qui li va proposar per al càrrec de comunicació).

També han estat àmplies les militàncies politiques de Sellarés, encara que sempre en el bàndol del nacionalisme més radical. Sobretot en Convergència Democràtica de Catalunya, encara que en el seu moment va intentar una espècie de cop d’estat per convertir al partit de Pujol en el PNC (Partit Nacionalista de Catalunya). Va militar en Nacionalistes d’Esquerra, i posteriorment se li ha situat proper a Esquerra Republicana de Catalunya

Vist el vist, ens podríem preguntar que viu actualment aquest senyor, doncs la resposta la podem trobar en el diari Expansió: "Qui li resumeix a Montilla el que surt en els periòdics?" on podem comprovar que Sellarés cobra 8.800 euros mensuals de la Generalitat simplement per llegir el periòdic i reexpedir a les actuals autoritats catalanes els corresponents resums diaris de la premsa. També podem llegir en e-notícies "Sellarés cobra 106.000 euros de la Generalitat. L’ex-secretari de comunicació cobra un sou "vitalici" al capdavant de la seva fundació". I per complementar, en vozbarcelona.com: "Sellarés rep altres 60.000 euros de Carod Rovira per fomentar l’independentisme". Sembla que aquest senyor no camina gens malament de diners.

Font: Germinans germinabit

tota una peça el fitxatge d’ERC

 

 

EL AJUNTAMENT DE BARCELONA PROHIBEIX ACTUAR ALS CASTELLERS DE LA SAGRADA FAMILIA

El lector de e-notícies Josep, en una carta enviada al diari, explica que "els Castellers de la Sagrada Família tenim un problema. L’excelentíssim regidor del nostre Districte ens ha reconegut que, contra la seva voluntat i sentin-t’ho molt, no ens pot autoritzar que celebrem la nostra IXª Diada tal com hem fet els últims vuit anys: amb un cercavila, una actuació a la nostra plaça i un dinar de germanor".

"Si ens provoca vergonya i decepció que la màxima autoritat del Districte hagi de prendre decisions en contra de la seva voluntat, ens revolta que, a sobre, li carregui el mort de la decisió a un altre servidor públic que té per sota, adduint motius tant grotescos com que aquell dia hi ha tres activitats més a la ciutat (ni tant sols al districte) i que la Guardia Urbana no pot destinar dos efectius al lloc de l’actuació", lamenten.

"Li hem ofert, a canvi de poder actuar a la nostra plaça, no fer ni l’innocent cercavila (cal dir que el solem fer per sobre de l’acera i per carrers peatonals per no molestar al trànsit), ni el dinar popular", assenyalen.

"Aquesta actitut és un greu menyspreu per centenars de persones que, en un barri on hi ha dèficit de participació, cohesió ciutadana i teixit associatiu, treballen per tirar endavant un projecte cultural, integrador, que fomenta la unió de l’esforç individual de cadascú per assolir reptes col·lectius", consideren.

"Aquest mateix regidor, en un acte electoral celebrat a l’abril, va prometre no posar mai per davant de l’interès general dels ciutadans la gestió municipal. Només ha trigat cinc mesos en incomplir", recorden.

E-NOTICIES

LES JOVENTUTS IDENTITARIES PER CATALUNYA COMENCEN LA SEVA MARXA

El 8 d'Octubre de 2011 Plataforma per Catalunya va iniciar oficialment l'engegada de les seves Joventuts. L'acte, celebrat en el teatre “cal Ninyó” de Sant Boi de Llobregat, ha comptat amb 150 participants. Vanessa Segura va ser l'encarregada de la presentació i en primer va fer ús de la paraula el regidor de Sant Boi, David Parada, qui va donar la benvinguda a tota la joventut del municipi i ha expressat les ganes d'aquest municipi per continuar treballant conjuntament amb les joventuts.

Va seguir l'acte l'entrada de les 12 banderes de les JIxC entre un fort aplaudiment dempeus de tots els assistents.

Una vegada acabat, la presidenta del congrés va procedir a presentar a tot el públic assistent el logotip oficial de les joventuts dissenyat per David Parada i també es va procedir a presentar un organigrama nou que encara ara ha d'anar creixent amb la finalitat d'afrontar amb més èxit els propers actes que es vagin fent en un futur.

L'organigrama està encapçalat pel president dels Joventuts Identitàries, Francesc Gesa i seguit de la destacada figura de Ilona Armengol, de vicepresidenta 1ª. Carlos Oliva de vicepresident 2º, Mònica Lora, secretària dels JIxC. La secretaría de Barcelona amb Jordi Barba Sibina, la secretaría de Girona amb Sergio Conce, la secretària de Tarragona amb Anabel Nieto i la secretària de Lleida amb Albert Pitarque. L'organigrama es ramifica en diferents delegacions comarcals i municipals.

Després d'acabar de presentar l'organigrama, el vicepresident 2º, Carlos Oliva va presentar un discurs en el qual va agrair al president i als altres companys la confiança dipositada en la seva persona i va explicar el que s'havia fet fins avui en les joventuts, quins havien estat els obstacles, per acabar explicant el que es vol aconseguir de les joventuts en un futur.

Seguidament, la presidenta del congrés va presentar el nou carnet d'afiliat de les Joventuts, un carnet juvenil i potent. En aquell instant va demanar que el vicepresident 2º, la vicepresidenta 1ª i el president de les JIxC, pugessin a l'escenari per demanar al mateix temps que pugessin Josep Anglada, August Armengol i Robert Hernando, amb la finalitat de donar-los el carnet d'afiliat d'honor de les Joventuts amb el número 1, 2 i 23 respectivament.
El congrés va continuar amb el discurs de la vicepresidenta de les JIxC, Ilona Armengol que va fer una ponència basada en el significat que té ser de les joventuts i en la necessitat bàsica de defensar ja des de ben joves uns ideals per al nostre futur.

Després, va tocar el torn de la ponència del president de les Joventuts Identitàries per Catalunya, Francesc Gesa, que va fer un discurs agraint a totes les persones que han recolzat al projecte de les joventuts orientat en la pèrdua de valors dels joves, en la dificultat que tenen els joves d'avui dia per trobar feina i construir una família, així com la necessitat de dir prou i lluitar pel futur de la joventut.

El congrés ho va clausurar el president de PxC Josep Anglada, qui va assegurar que “qui té joventut pot conquistar el futur, i avui aquí, podem afirmar orgullosos que PxC té futur”. El líder identitari va felicitar als joves identitaris per “haver triat com a símbol d'aquestes Joventuts un símbol tan català i tan europeu com és la la creu de Sant Jordi”. En aquest sentit Anglada va dir que “la creu de Sant Jordi representa els millors valors de la Catalunya i l'Europa de l'Edat Mitjana que va saber lluitar amb valentia i derrotar als musulmans que volien envair la nostra terra”.

Anglada va acabar el seu discurs reconeixent que per a ell era un dia molt especial. “Avui veig que la nostra lluita tindrà continuïtat per molts anys, i que quan nosaltres ja no estiguem aquí, Catalunya tindrà qui la segueixi defensant i qui segueixi lluitant per ella amb valentia i lliurament”, i va afegir que “quan arribi el moment, us podrem passar amb orgull i responsabilitat la sagrada torxa del combat"

LA AUSTERITAT DE LA CASTA: COBREN DIETES DE DESPLAÇAMENT MALGRAT EL COTXE OFICIAL

Fins a deu diputats catalans gaudeixen d'una dieta en concepte de transport, tot i comptar amb cotxe oficial, segons informa El Pís. El complement salarial, al qual tenen dret tots els membres del Parlament, s'eleva a un mínim de 21.000 euros, que augmenta segons el lloc de residència del diputat.

Les dietes per desplaçament les cobren els 135 diputats, excepte els set membres de la Mesa del Parlament.

Però d'aquests, deu parlamentaris disposen de cotxe oficial: el president Artur Mas, la vicepresidenta Joana Ortega i els consellers Felip Puig, Lluís Recoder i Josep Maria Pelegrí. També gaudeixen d'aquest doble privilegi els presidents de grup: Oriol Pujol (de CiU), Joaquim Nadal (PSC), Alícia Sánchez-Camacho (PP) i Joan Puigcercós (ERC).

La dieta, importada del Congrés, té condicions especials: en ser una indemnització, està exempta de tributar. Els diputats hi tenen dret, encara que hagin renunciat al seu sou de parlamentari. No poden cobrar dos sous públics, però sí dietes complementàries.

L'import de la dieta que cobren els parlamentaris es divideix en quatre esglaons, segons la llunyania de la residència: els 53 diputats que resideixen a l'àrea metropolitana de Barcelona perceben 21.605 euros anuals; els 23 diputats que viuen fins a 80 quilòmetres de distància cobren 28.090 euros; fins a 190 quilòmetres, hi ha 50 diputats que reben 30.156 euros, a partir d'aquesta distància, es rep 30.411 euros i només hi ha dos parlamentaris que el rebin.

El conseller que més diners percep és el d'Agricultura, Josep Maria Pelegrí. En tenir fixada la seva residència a Lleida, li corresponen 30.156 euros anuals. La resta de membres de l'Executiu, que viuen a Barcelona o a l'àrea metropolitana, tenen assignats 21.605 euros.

Font: e-noticies

UN LLIBRE PER A LLEGIR

El 9 d'octubre es commemora l'entrada del rei En Jaume a la ciutat de València, arrabassant aquesta ciutat als musulmans i guanyant-per a Europa. Edicions Midjungards commemora aquesta jornada traient el interessantísim llibre "Del quien de los valencianos", recentment publicat.

"Aquest llibre també es dirigeix ​​a tots aquells catalans - del Principat, les Illes, del Rosselló i la Sardenya-que víctimes de la imatge mutilada del poble català encunyada per un micro-jacobinisme democràtic, ignoren que al sud del Sénia la seva estirp va realitzar una epopeia que la va portar a conquistar i poblar el més profund migdia. (...) en conseqüència, l'objecte d'aquest treball és, en última instància, constituir un altre escut, per feble que sigui, per a la supervivència del nostre poble i de la nostra cultura, creació única del nostre ésser."

 

Del Proemio del llibre

[e-mail]

http://emidjungards.blogspot.com

I CONGRÉS DE LES JOVENTUTUTS IDENTITARIES PER CATALUNYA

El proper dissabte, dia 8 d’octubre, a les 17,30h, es celebrarà el I Congrés de les Joventuts Identitàries per Catalunya (JIxC).

L’acte tindrà lloc al teatre “Cal Ninyo”, situat al carrer Joan Bardina, nº 46 de Sant Boi de Llobregat.

Al congrés és farà la presentació de les noves Joventuts Identitàries de Plataforma i es tractaran tots els eixos tant polítics com socials en que es basaran aquestes joventuts.

L’acte serà clausurat pel president de Plataforma per Catalunya (PxC), Josep Anglada.

 

 [e-mail]

ACTE DE PLATAFORMA PER CATALUNYA A BARCELONA

Centenars de catalans van acudir diumenge passat a la plaça de Sant Jaime per recolzar al partit identitari català Plataforma per Catalunya en dret a la llibertat de manifestar-se a causa de la prohibició del Tribunal de Justícia Catalana d'una manifestació que la formació identitària pensava convocar a Salt, a causa que aquesta manifestació podria alterar l'ordre públic davant les possibles reaccions de la comunitat immigrant que a Salt és superior a la població autòctona. Durant el seu discurs, el president del partit Josep Anglada va explicar l'elecció del lloc de la concentració: “el motiu d'haver-ens reunit a la plaça Sant Jaume, és perquè aquí s'amaguen els vividors, els traïdors al poble de Catalunya i tota la casta política parasitària d'aquest país”, afegint que “tots els partits, des  de CiU a ERC, des  del PP al PSC, són còmplices de la islamització de Catalunya” i va remarcar que en aquestes properes eleccions serà el moment de dir NO a la casta del 3%, NO a la casta del Cas Palau i NO a la casta de la corrupció”, per afegir que “serà el moment de dir SÍ a una Catalunya que recuperi la seva dignitat i una Catalunya on els drets siguin primer pels de casa i no per als immigrants”.

Anglada va reclamar “una Catalunya amb treball, una Catalunya amb bons serveis socials i una Catalunya sense mesquites i sense burques.

Durant la celebració de l'acte grups marginals han intentat sense èxit provocar als assistents i silenciar els discursos, realitzant diferents actes violents pel que han estat detingudes dues persones i identificades diverses desenes. Així mateix a la tarda SOS Racisme i diferents associacions d'immigrants s'han manifestat contra aquest acte, mentre que una desena de persones ha convocat als mitjans de comunicació mentre netejaven la plaça amb lleixiu per mostrar el seu rebuig cap a la formació identitària. Per a aquests grups, la Justícia hauria d'il·legalitzar el partit i no permetre l'expressió de les seves idees emparant-se en què la llibertat d'expressió no hauria de ser il·limitada, i anuncien que mantindran fins al dia de les eleccions una campanya per parar la PxC i evitar que aconsegueixi vots.

BENVINGUTS AL PARADÍS MULTICULTURAL CATALÀ: POETA I FILÒLEG VALENCIÀ "PRESUMPTAMENT" ASSASINAT A BARCELONA PER DUES MARROQUINS

El passat 29 de setembre va ser assasinat Salvador Iborra i Mallol, que va naixer a València l’any 1978. Poeta, filòleg, periodista i docent valencià amb residència a Barcelona. Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de València, va ser corresponsal del Diari de Balears i docent al institut Jaume Mimó de Cerdanyola del Vallés. Autor de diferents poemaris va guanyar el Premi Jaume Bru i Vidal de Poesía de Sagunt l’any 2009. Morí assasinat "pressumptament" per dues joves marroquins que habien robat la bicicleta a un amic en ple barri Gòtic de Barcelona.

Benvinguts al paradís multicultural català...

Passades les 1.30 hores de la matinada del dijous, el poeta Salvador Iborra, de 33 anys, xerrava en el bar Thales amb Xavier, amic i cambrer del local, en el Barri Gòtic de Barcelona. A ells es va sumar després Donielo Parés, de 61 anys. L’home regenta un aparcament al costat del bar. "Jo li guardava cada dia la bicicleta a Xavier per evitar que la hi robessin", va explicar ahir. Després de baixar la persiana, Parés va acudir al bar per retornar-li la bicicleta a Xavier i es va quedar una estona parlant amb ells.

"Després els nois es van anar a casa de Salvador, que volia donar-li un llibre al seu amic", va explicar ahir Parés. Els homes van deixar la bicicleta en la porta. En sortir del pis, havia desaparegut. "Van fer un volt pel barri per intentar recuperar-la, però no la van veure", va lamentar Parés. Com era tarda, l’amic d’Iborra es va donar per vençut i es va marxar.

Llavors va ser quan el poeta, ja solament, va trobar a dos homes amb la bicicleta, davant de la seva casa, en el número 12 del carrer de Palma de Sant Just. Al reprenderles, presumptament, es va iniciar la baralla que va acabar amb Iborra apunyalat mortalment. Els Mossos d’Esquadra van detenir entre el dijous a la nit i ahir per i el matí als presumptes autors del crim, Saodi M. i Zakaria I. M., de nacionalitat marroquina, els dos amb nombrosos antecedents per robatoris amb força.

Es dóna la coincidència que Iborra vivia en la mateixa escala que els dos homes acusats de donar-li mort. Els detinguts ocupaven l’entresòl 1ª de l’edifici. Iborra vivia en el 2º 1ª. Ahir un treballador maldava per tancar la porta del pis ocupat, que els Mossos d’Esquadra van tirar a baix, segons els veïns, per detenir a un dels acusats. Dins, un parell de matalassos tirats enmig del desordre.

"Ja n’hi ha prou", repetia ahir Parés, angoixat. L’home, amic del poeta, va protestar per la inseguretat al barri. Com ell, diversos veïns van coincidir en la queixa. "Una persona molt intel·ligent, de gran humanitat, s’ha anat per sempre", va lamentar, mentre atenia l’aparcament on treballa.
En la porta de la casa del poeta mort hi havia ahir una desena de veles, un ram de clavells blanc i diversos grapats de festucs.

Font: El País

DEL CORREDOR MEDITERRANI I ALTRES ASSUMPTES QUE AFECTEN AL NOSTRE POBLE

Article publicat al bloc valencià Va de Bo-València Identitaria

Blanc i en ampolla. En l’estreta ampolla de dos Estats de matriu centralista- malgrat el seu aparent i costosíssim formalisme descentralizador-i origen jacobí. Dèiem que José Blanco, representant del govern central, ho ha dit clar: França i Espanya han signat un acord per donar la prioritat al corredor central en clar perjudici del corredor mediterrani. El govern del PSOE, i les comunitats de Madrid, Castella-la Manxa, Extremadura i Aragó governades pel PP, que no han deixat de pressionar al govern per donar prioritat al corredor central aposten clarament per l’eix ferroviari Sines-Badajoz-Puertollano-Madrid-Aragó-París. Aquesta competència porta a una situació difícil per a la Unió Europea que haurà d’aprovar les subvencions per al projecte que consideren més prioritari i important, i que amb l’actual crisi econòmica, podría postergar un dels dos projectes bastant temps. No obstant això, segons el parer dels experts logístics, tot apunta al fet que el corredor mediterrani tindria moltíssim menys cost econòmic i una considerablement major projecció logística i econòmica que beneficiaria a tot l’Estat. La veritat és que el corredor mediterrani travessaria territoris que representen el 50% de la població i del PIB estatal, el 60% de l’exportacions, i el 70% de la riquesa turística de l’Estat espanyol, que en els mateixos hi ha 11 ports i 8 aeroports, i que el 80% dels contenidors de l’Estat passen pels ports de Madrid i Barcelona.

Els ministres Blanco, per l’Estat espanyol, i Mariani, pel francès ja han decidit. Es defensarà davant la UE des d’aquests governs de forma prioritària la importància estratègica d’un eix ferroviari central que passant per Madrid-com no- travesse els Pirineus. O siga, el central i no el mediterrani. Una situació que condemnarà a les economies valenciana i del Principat però que també castigarà a l’economia espanyola en el seu conjunt, fet que demostra que o bé es defensen interessos ocults que no coneixem o bé que a Madrid no semblen entendre la gravetat de la situació econòmica actual. La qüestió està també a saber que pensarà Rajoy sobre aquest tema, estarà d’acord amb els seus principals “barons” i “baronas”?, s’arriscarà a enfrontar-se amb el seu gran feu de la Comunitat Valenciana?, Es convertirà Fabra en nacionalista i s’enfrontarà al poder central?. Ho veurem en propers capítols d’aquest serial polític que ens faria gràcia sinó fora perquè en lloc de prendre decisions en benefici de tots s’especula en una situació de gravetat econòmica que tant afecta al nostre Poble.

No obstant això, no és solament aquesta qüestió, a la nostra terra s’estan sofrint moltes altres agressions des del poder central ab la complicitat de les seus sucursals: sentències contra la nostra llengua i plans escolars de trilinguisme que solament tenen el propòsit d’ofegar la immersió lingüística , mentre que a més són precisament els territoris de parla catalana (comunitats autònomes de Catalunya i València) els més afectats per la invasió migratòria, fet que també, al costat de la caiguda de la natalitat dels autòctons que es gravarà en poc temps per la crisi econòmica, posa en una situació la nostra llengua, cultura, i manera de vida, que de no remeiar-se prompte, estaran en perill d’extinció en molt pocs anys.

Importants problemes d’un nus al que ens han portat que haurà de ser tallat si volem sobreviure com a Poble. De moment segueixen tranquil·lament en el poder els polítics que ens han ficat en aquesta situació de la qual semblen no poder o no voler eixir. En les properes eleccions veurem si hi ha noves forces, independents d’interessos centralistes, dels bancs, dels poders financers i el políticament correcte, però sobretot veurem si realment el poble vol eixir d’aquesta situació o participar en el lent suïcidi col·lectiu, econòmic, cultural i existencial al que ens ha portat la patètica casta política al servei d’interessos enemics del nostre poble.

Les actuals comunitats de Catalunya i València no han de resignar-se a romandre com dues entitats enfrontades per absurdes diferències artificials i interessades. Hem de lluitar conjuntament per la nostra identitat i els nostres interessos si no volem veure’ns engolits pel mundialisme capitalista uniformitzador que té com a representants al PSOE i PP des del Estat central. Fa falta.

SCHUBERTIADA A VILABERTRÀN: MÚSICA CLÀSICA EN TERRES DE CATALUNYA

Felicitem als organitzadors de la XIX edició de la SCHUBERTÍADA. Al petit poble de Vilabertran (Empordà, a pocs kilòmetres de Figueres), cada temporada es celebra aquest espectacle de música clàssica. Aquest any (17 agost-9 setembre), ha triomfat amb una seleccionada programació i un notable éxit de públic. Per a els amants de la bona música es una oportunitat per gaudir d´excel.lents artistes en un entorn cultural de luxe (la canònica de St. Maria, originària del 1060). Aquest any hem vist actuar, entre d´altres, al baríton Nokolai Borchev, la pianista Khatia Buniatishvili, la soprano H. E. Müller o la també soprano Mojca Erdmann i la Orquestra de Cambra de la Schubertíada, sota la direcció del mestre Ros-Marbà. Repetim les nostres felicitacions als organitzadors per la seva constància i els animem a continuar amb aquesta línia de qualitat i prestigi.

En la mateixa línia de música clàssica recordem, breument, la programació més emblemàtica de la recta final de la temporada 2011 a la capital catalana:

La Strauss Festival Orchestra actuarà en els grans concerts d´any nou al Palau de la Música Catalana (25 i 31 desembre i 1 i 2 gener) i al Gran Tedatre del Liceu (26 desembre).

L´Orquestra Simfònica Estatal Russa serà al Palau de la Música Catalana (23 i 29 octubre, 3 i 7 desembre).

També aconsellem:

L´espectacle dels cors i orquestra de l´exèrcit rus a L´Auditori (17 desembre i 7 gener).

Torna Cirque du Ciel: Teatre Coliseum (20 desembre-8 gener).

FA 1300 ANYS

Avui fa 1300 anys

Aquest any fa 1300 anys que Tàrik ibn Ziyad, general berber, va envair la Península Ibèrica, han estat 1300 anys d’enfrontaments entre dues comunitats, els musulmans varen entrar com invasors i com a tals es varen comportar.

El revisionisme històric ens parla d’una cultura rica, d’una filosofia oberta, d’un gran llarg període de "culturització" peninsular gràcies als invasors musulmans, fent un paral·lelisme és com si volguéssim lloar el colonialisme, car uns invasors, aquest cop del nord, portaren la seva cultura als pobles que estaven àvids per rebre-la.

No ens enganyem, malgrat aquest revisionisme històric que vol lloar el període d’ocupació musulmana de la Península no ens hem d’encegar, va ser una ocupació, una tirania, una superposició d’una cultura invasora enfront d’un substrat romà-cristià-got, varen entrar a sang i a foc i amb aquestes armes s’establiren fins que foren expulsats després d’una llarga Reconquesta, i més tard amb l’expulsió dels moriscos (cinquena columna de musulmans falsament conversos que col·laboraren amb els pirates turcs i tunisians que atacaven les nostres costes als segle XVI) es va iniciar un període de recuperació dels pobles peninsulars.

El parèntesis d’ocupació musulmana no s’ha de veure com un període on les arts i la cultura fruïen pels més petits racons de les nostres contrades, en realitat va ser una època de foscor, on una exigua minoria vivia a cos de rei en palaus regats per mil fonts però on malvivia una gran majoria del poble sotmès a les ràtzies, a la por del perill "moro". En aquest espai de lluita i reconquesta Catalunya va avançar en la seva recuperació tot dignificant els espais reconquerits amb la subtilesa i espiritualitat de  l’art romànic, la Creu va ser arma per guanyar la llibertat i va esdevenir senyera abans que les nostres Quatre Barres omplissin els escuts dels nostres avantpassats.

Catalunya es va forjar en la lluita i aquesta lluita no va tenir aturada, vàrem lluitar contra l’Islam per alliberar la nostra terra, vàrem seguir lluitant contra els pirates barbarescs fins a la gran batalla de Lepant, catalans varen defensar Viena i Budapest enfront el turc i catalans voluntaris a la Gran Guerra foren crucificats als Dardanels al caure en mans dels turcs.

Catalunya i l’Islam fa 1300 anys que estem en guerra, enguany, que commemorem aquella data fatídica de l’any 711, hem de recordar que l’Islam a casa nostra sempre ha estat i serà un element d’enfrontament, d’invasió, d’odi i de lluita. Islam i Catalunya son dues identitats enfrontades, som aigua i foc, si una viu a casa nostra serà per sobre de l’altra. Recordem, fa 1300 anys ens varem envair, ho feren amb el foc i el ferro, ara ho fan amb el ventre de les seves dones i l’estupidesa dels nostres governants. O toquem novament a Sometent per foragitar aquesta nova invasió o sinó ens espera un llarg període de submissió, de lluita, de patiments.

 

 

Xavier Andreu

publicat a la web de Unitat Nacional Catalana

2 D'OCTUBRE: PLATAFORMA PER CATALUNYA CRIDA A LA MOVILITZACIÓ

En un comunicat als membres i simpatitzants la PxC crida a la mobilització el proper diumenge 2 d’octubre a les 12:00 h, a la plaça Sant Jaume de Barcelona, per defensar els seus llibertat d’expressió:

« Com saps, fa unes setmanes el Departament d’Interior ens va prohibir celebrar una manifestació a Salt contra de la construcció d’una macro mesquita salafista de quatre plantes al polígon de Torremirona de Salt. Prohibició que Plataforma per Catalunya (PxC) va recórrer i que va ser ratificada en una vergonyosa sentència pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), sota el pretext que la nostra marxa legal i pacífica podia d’una banda ferir els sentiments de la població musulmana de Salt, que va camí de la majoria, i per l’altra, que a causa de la violència que se’ls suposa el col·lectiu musulmà per part de les administracions (així ho dicta la sentència) podien succeir altercats de consideració durant la nostra concentració pacífica.

Plataforma per Catalunya va acatar la sentència, tot i no compartir-la, i aquell mateix dia va anunciar una concentració a la plaça Sant Jaume de Barcelona per defensar la nostra llibertat d’expressió. »

EL PARADÍS MULTICULTURAL DE CATALUNYA: AGRESIÓ MAGREBÍ A TREMP

Els Mossos d'Esquadra han detingut a quatre marroquins acusats de donar una brutal pallissa a la exnovia d'un d'ells, de 20 anys, que va haver de ser ingressada a l'hospital a causa dels cops rebuts, i a la seva actual parella en la població lleidatana de Tremp.
Segons ha informat avui la policia autonòmica, els fets van ocórrer divendres passat dia 16 a la nit, quan la jove i el seu actual nuvi anaven pel carrer i van ser abordats pels joves detinguts.
La pallissa que va rebre la jove va ser tan forta que va quedar inconscient i va haver de ser traslladada a l'Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona amb la mandíbula trencada, mentre que el seu company també presentava diversos cops, encara que de menor entitat, segons els Mossos.
Els mossos van muntar un dispositiu que va permetre localitzar, a l'altura de la localitat de Bellcaire d'Urgell, un cotxe amb quatre joves que coincidien amb la descripció dels agressors.
Els detinguts, d'entre 18 i 25 anys i veïns de Mollerussa (Lleida), van passar a la disposició del jutge, que va ordenar l'ingrés a la presó de tres d'ells, inclòs el exnovio de la víctima, mentre que una cambra, que segons Mossos no havia participat directament en la baralla i s'havia encarregat només de conduir el cotxe, va quedar en llibertat.
Aquests fets han causat una gran commoció en la població lleidatana de Tremp, on el nuvi actual de la noia agredida és molt conegut.
Amb la finalitat de denunciar aquest episodi de violència masclista, el consistori, juntament amb l'Associació de Dones Rosa d'Abril, va organitzar ahir trigui una concentració de rebot que va reunir a unes 300 persones, segons ha informat l'Ajuntament.

Font: minuto digital

Gànguil: violència masclista...o violència racista?

EL CORRELLENGUA EN MOVIMENT

El Correllengua és un cicle d’actes organitzat en xarxa per associacions i persones d’arreu dels Països Catalans dedicades a la defensa i promoció de la llengua i cultura catalanes.

Es planteja com a proposta lúdica i festiva i reivindica i fomenta l’ús social de la llengua, difon la riquesa de la cultura catalana i intenta "enfortir la personalitat i autoestima com a poble" dels catalans, en paraules dels organitzadors.

Des del 1996, la CAL (Coordinadora d’Associacions per la Llengua catalana) és l’entitat que dóna suport a tots els actes del Correllengua que de celebren al Principat, la Catalunya nord, Menorca, Eivissa, Andorra i la Franja. Joves de Mallorca per la Llengua i Acció Cultural del País Valencià ho fan als seus respectius territoris. Entre les tres entitats, fan que el moviment arribi a més de 300 pobles, viles i barris.

Aquest any 2011, la CAL dedica el Correllengua a la figura del poeta i escriptor Joan Oliver (Pere Quart), en commemoració del 25è aniversari de la seva mort. Per aquest motiu, l’acte inaugural se celebra a Sant Llorenç Savall el 2 de juliol, vila estretament lligada a l’autor.

La cloenda del cicle serà, com cada any, a Perpinyà, el 5 de novembre. Aquest any, el manifest del Correllengua, nexe d’unió de tots els actes, ha estat escrit pel cantautor Cesk Freixas.

Després de l’acte d’inauguració, passat dissabte, 2 de juliol a Sant Llorenç Savall (Vallès Occidental), el 9 de juliol el Correllengua torna a la Seu d’Urgell (Alt Urgell) i  el 16 de juliol, va passar d’Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat)

Aquest any el Correllengua ha arribat a poblacions on fins ara no hi era, com ara Pallejà (el Baix Llobregat), Altafulla (el Tarragonès) i Madremanya (el Gironès)
i s’ha mantingut a Gràcia (Barcelona), Sants, Hostafrancs i la Bordeta (Barcelona), Castellar del Vallès (Vallès Occidental), Olesa de Montserrat (el Baix Llobregat), el Palau d’Anglesola (el Pla d’Urgell), Matadepera (el Vallès Occidental) i Montoliu de Lleida (el Segrià).

Durant stembre ha estat a Corbins (12/09), Vallirana 10/09, Madremanya (16/09), Cambrils (16/09) Torrelavit (17/09), Vacarisses (17/09)i Sant Martí de Tous (16/09).

El 24/09 arriba al País Valencià amb els actes programats a Gandía.

Continua a La Bisbal de l'Empordà (24/09), Vallromanes (25/09), Artés (25/09), Argentona (26/09) i Castellar del Vallés (30/09)

 

Font: Ara

Més informació: Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana

                       http://www.cal.cat

Per al País Valencià: Acció Cultural del País Valencià

                       http://www.acpv.cat

ESCOLA EN CATALÀ

La plataforma escolaencatala.cat està recollint signatures per presentar una Iniciativa Legislativa Popular al Parlament per tal de
blindar l’ensenyament en català i que deixin de tocar-nos el voraviu d’una vegada per totes. Els que esteu interessats només cal
que entreu a l’adreça que us envio, introduïu les vostres dades i la plataforma ja us enviarà els papers per a la signatura. Si us plau,
feu-ne difusió  màxima amb els vostres amics i familia, és important !!

Calen 50.000 signatures per poder-la presentar al Parlament però si tots hi col·laborem serà molt més fàcil. Gràcies a tothom.

http://www.escolaencatala.cat

ELS NOSTRES MILLORS AMICS...IMPURS!

Dues associacions islàmiques radicades a Lleida han demanat a l’Ajuntament de la ciutat que promulgui una normativa municipal per prohibir la presència de gossos tant en els autobusos urbans com en algunes zones freqüentades majoritàriament per musulmans, en ser considerats “animals impurs” per l’islam.

Les citades associacions són les mateixes que van presentar al·legacions contra l’ordenança municipal que va prohibir l’ús del burka. Consideren que el Consistori lleidatà ha de regular la presència de gossos en la via pública i en determinades instal·lacions municipals per “no ofendre als musulmans”.

Van més enllà fins i tot en considerar que la presència al costat d’ells de “animals impurs” vulnera la llibertat religiosa i el dret dels islàmics a viure conforme a les prèdiques alcoràniques.

Una font de la comunitat musulmana lleidatana va anunciar una propera reunió de membres d’aquest col·lectiu amb representants de la Corporació Municipal i destaquen el fet que una reivindicació com la qual proposen ja ha estat acceptada en algunes urbs europees com Londres, on està prohibida la presència de cans en els autobusos públics. Preguntat si permetran l’excepció amb els gossos-guies, es va mostrar rotund: “Un gos sempre és un gos”.

L’origen del rebuig als gossos en l’univers islàmic es troba en els hádices (fets o dits de Mahoma recollits per altres persones que es consideren fonts fidedignes). Sobre aquest tema se citen dos. En el primer, Gabriel va prometre al profeta que aniria a visitar-li, però no va ser, i més tard li va dir que els àngels no entren en una casa en la qual hi hagi una imatge o un gos. En el segon, un tal Abdullah diu que “Al·là ha ordenat matar els gossos”.

Seran capaços els representants municipals de Lleida d’acceptar per un grapat de vots el que cap societat moralment sana admitría? El fons de l’assumpte és que estem tocant fons. I que la casta política i els apologetas de la multiculturalitat ens han arrossegat a aquest fons.

(Font: Alerta Digital)

Serà que el musulmans temen la tornada del gos Ganguil?

MAS COMENÇA A PLANTEJAR EL COPAGAMENT SANITARI

 

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha plantejat la introducció del tiquet sanitari com una de les mesures que prendrà el Govern per fer front a la situació econòmica.

En una entrevista a Canal Català TV, preguntat sobre la possibilitat d’introduir el copagament en l’àmbit sanitari, el president Mas ha assegurat que “és un error enfocar-ho com a copagament perquè porta implícita una certa injustícia social, ja que qui més ho utilitza són els pensionistes”.

El cap del Govern s’ha mostrat partidari “d’abandonar la idea genèrica del copagament i identificar quines mesures es poden posar que evitin l’abús sobre el sistema o el sobreús”.

El president ha recordat que “tots els països europeus tenen algun tipus de tiquet moderador o de barrera per evitar l’abús sobre el sistema” i ha afegit que “el Govern espanyol s’ho haurà de plantejar”.

Font: e-noticies

 

 Ganguil: El Govern no es planteja retallar subvencions als immigrants ni reduir la despesa social que genera l’immigració. La crisi i el deute de les institucions, dels bancs i de la irresponsabilitiat dels polítics la pagarem els  catalans amb el "ticket sanitari".

 

GANGUIL AMB L'ESPORT CATALÀ: FELICITACIONS A KILIAN JORNET I MIREIA MIRÓ

Felicitacions a Kilian Jornet i Mireia Miró perque aquest estiu s´han proclamat campions del món en la modalitat de cursa atlética de muntanya celebrada a la mítica Giir Di Mont (Itàlia), amb la participació de 650 atletes de 14 països.

CIUTADANS: SI A LES MINARETS PERÓ NO A L'IMMERSIÓ LINGUISTICA

El portaveu de Ciutadans (C´s), Jordi Cañas, ha assegurat que el seu partit accepta la construcció de minarets però no està d'acord amb la immersió lingüística en català. “Llibertat de culte, si: llibertat educativa, també; llibertat lingüísitca també”, ha resumit el dirigent

Per què no? Quin és el problema? Ha dit Cañas per a justificar la seva posició a favor dels minarets en les mesquites que es puguin construir a Catalunya. El diputat diu que a Madrid ja existeix i “no hi ha cap problema”

Segons el portaveu de C´S cal permetre la construcció d'aquests centres de culte “perquè  si no hi hauria centres de culte il·legals que són els que molesten als ciutadans i generen conflictes entre els ciutadans”

Cañas ha remarcat que si algun “considera que les mesquites no han d'estar a les nostres ciutats que ho digui amb absoluta claredat”. El diputat ciudadanista ha remarcat que és responsabilitat de l'administració que alguns d'aquests centres es converteixin en llocs d'adoctrinament salafista.
Font: e-noticies

Gànguil: Ciutadans és coherent con la seva lògica mundialista: atac a les llengües i tradicions autòctones i permisibilitat i “integracionisme” cap als immigrants. Tot darrere de la “ciutadania universal”.

11 DE SETEMBRE: DIADA DE CATALUNYA

Avui onze de setembre es conmemora la Diada en memoria de la resistència que la ciutat de Barcelona oposà a les tropes borbòniques durant 14 mesos de setge. La victria dels borbònics va dur per a les trres catalanes una nova política uniformitzadora que va començar amb la abolició dels furs. En la actualitat l'arrivada massiva d'immigrants extraeuropeus, els intents per soterra les costums, tradicions i lengua són també causes per a una resistència activa i per una lluita decidida per la nostra identitat per la qual cosa, l'onze de setembre continua estat d'actualitat.

També el partit identitari català Plataforma per Catalunya es suma aquest any als actes de reconeiximent dels patriotes catalans que van lluitar per la seva identitat al any 1714.

Josep Anglada ha declarat que “Plataforma per Catalunya és el partit que millor recull l'esperit de Rafael Casanova”. Anglada ha exposat els motius de la participació de Plataforma per Catalunya en aquesta Diada “la nostra formació defensa la identitat catalana, la llengua catalana i la història catalana, de la qual Rafael Casanova és un exemple de dignitat i heroisme”, afegint que “amb la nostra presència reivindiquem l'autèntic caràcter d'aquesta data, que gens té a veure amb l'independentisme, si no amb la defensa d'una Espanya plural, diversa i respectuosa amb la personalitat dels pobles que la componen. L'Espanya de Rafael Casanova i de Plataforma per Catalunya”. Res a veure amb “els independentistes que han manipulat i tergiversat el sentit històric de l'11 de setembre” i amb els “partits com el PP i C´s que són els còmplices necessaris i permanents de tots els atacs que rep Catalunya i el català des de Madrid, on regna el més recalcitrant menyspreu cap al que som com a poble català”.