LA CATALUNYA QUE VOL CIU
NPD-CATALUNYA NORD DONA SUPORT A LES CANDIDATURES DE PLATAFORMA PER CATALUNYA A LES ELECCIONS MUNICIPALS
Diumenge que ve tindran lloc a Catalunya les eleccions municipals. El moviment identitari Plataforma per Catalunya, presidit per Josep Anglada presenta 108 llistes, és a dir més de 2000 candidats, homes i dones al servei del seu poble enfront de la immigració-invasió.
En nom dels catalans del nord, la Nouvelle Droite Populaire dels Pirineus-Orientals manifesta el seu recolzament en aquestes eleccions, al combat de resistència identitària de Plataforma per Catalunya front a la colonització immigrant de Catalunya
El nostre combat és el mateix: Visca Catalunya! Visca Europa!
NDP- Pirineus orientals
PLATAFORMA PER CATALUNYA: UN VOT PER LA TEVA IDENTITAT
EL MULTICULTURALISME MATA
Article d'opinió publicat al diari digital Som Noticia amb que el que coincidim en una part important de la seva denuncia.
El multiculturalisme mata. Fer conviure en un mateix lloc comunitats que res no tenen a veure les unes amb les altres, i que fins i tot són antagòniques, no pot provocar res més que conflictes socials i la substitució de la identitat pròpia de la zona per un poti-poti social i cultural descohesionat. Els multiculturalistes són els principals enemics de la diversitat. Les seves idees comporten la substitució de les identitats pròpies de l’àmbit geogràfic receptor de l’allau immigratòria per aquest aiguabarreig que difícilment se sap com culminarà, però que el que és segur és que ens farà viure anys de conflictes i problemes. Amb sort, després de dècades es crearà una identitat nova, però amb quin guany? Una identitat nova sorgida per l’eliminació de l’anterior després d’una llarga època de conflictes. Això és diversitat? Diversitat és estimar totes les identitats del món. Cada cultura té el seu àmbit geogràfic on ha nascut, ha crescut i on s’ha desenvolupat. El tracte de tu a tu, el respecte a la casa dels altres, en definitiva, una convivència noble i pacífica sí que és defensar la diversitat. El que no ho és, i ara parlo de casa nostra, és amuntegar un munt de nacionalitats i cultures diferents arreu del país. El multiculturalisme a Catalunya és la mort de la nostra nació. És d’estúpids pensar que encabir immigrants en barris sencers de casa nostra i convertir-los en guetos és defensar la diversitat. Si una cosa és, és la mort de la catalanitat, és anar en contra de la diversitat al món, és matar una identitat.
El multiculturalisme és un invent del poder, i un discurs que l’esquerra ha fet seu. A l’actual sistema capitalista li convé aquest gran moviment migratori, perquè els beneficia econòmicament. Convertir Europa en un gran mercat. Aquest és el seu interès. I per això els defensors de les identitats, els defensors de la diversitat, som els seus enemics, som la principal nosa, i per això necessiten de l’esquerra i el progressisme, així com també dels partits més de “dretes”, per promoure la multiculturalitat. CiU i PP sempre han estat al costat del poder econòmic. Aquí, tot i que intenten amagar-ho, també podem ficar-hi sense por el PSC. Tanmateix, com és que els grups d’extrema esquerra són violents defensors d’un invent del poder econòmic per defensar els seus interessos i acèrrims enemics de la gent normal que no vol veure com li destrossen i li furten la casa? Segurament perquè, a part d’haver-hi entitats ultrasubvencionades pel poder polític, com moltes de les que es veuen en les plataformes autoanomenades “antifeixistes”, l’extrema esquerra té un odi immens cap a la societat occidental, a la que no perdona haver rebutjat el seu sistema de dictadura del proletariat i d’instal·lació de gulags. Aquí potser exagero, però l’antitradicionalisme i el rebuig de la majoria dels valors occidentals per part de l’extrema esquerra és digne d’estudi psiquiàtric.
Als defensors de les identitats, als amants de la diversitat, només ens queda combatre aquesta ideologia totalitària amb totes les nostres forces. Els grups que s’autoanomenen “antifeixistes” sortiran al carrer, convertits en beneits útils del capital, per amenaçar i cohibir els qui no ens dobleguem davant del règim; els partits polítics tradicionals i els mitjans de comunicació serviran els seus amos i intentaran criminalitzar-nos, però igual que un dia es va derrotar el nazisme i l’estalinisme, tornarem a vèncer, perquè no deixarem de lluitar. Matem el multiculturalisme abans no ens mati a nosaltres. Som-hi!
Jordi Colomer
Font:
LLEIDA PER ALS LLEIDATANS
El cap de llista per Lleida ciutat, Josep Antoni Ortiz, va marcar els punts en els que el partit identitari basa les seves propostes electorals, que estan decididament posicionades en prioritzar les necessitats de la gent autòctona, que han treballat tota la seva vida per aixecar Catalunya indistintament del lloc d'Espanya del qual provenien, que es veuen ara desplaçats per nouvinguts que amb pocs anys de treballs precaris, tenen més prestacions socials que la majoria de la gent d'aquí. Amb el lema "Lleida per als Lleidatans", volem deixar més clar encara, que lluny de les discussions polítiques de segles anteriors sobre posicionaments caducs, Plataforma per Catalunya (PxC) té per objectiu tornar el que és seu al ciutadà, la seva identitat lleidatana, que les onades de multiculturalisme han fet de la nostra ciutat, una mena d'aparador de les cultures del món en els nostres carrers, i dels lleidatans, una autèntica espècie en vies d'extinció.
font: Plataforma per Catalunya
LES CONTRADICCIONS DEL PP A CATALUNYA
EL PP NI PARLA CLAR NI CATALÀ
La Vanguardia recorda a García Albiol que cap altre govern ha permés la entarada de més immigrants irregulars que el de José María Aznar
El columnista de La Vanguardia Antoni Puigverd ha recordat al candidat a l’alcaldia del PP a Badalona, Xavier García Albiol, que cap altre govern ha permès l’entrada de més immigrants irregulars que el de José María Aznar.
Puigverd ha acusat García Albiol d’amagar aquesta dada. "Ja fa temps que vostè agita les aigües de Badalona carregant damunt les fràgils espatlles dels immigrants les culpes de tota la problemàtica d’aquests anys tan durs. Es presenta com un xèrif de l’Oest: el més dur, l’únic que parla clar. Tan clar que ha silenciat l’única veritat indiscutible d’aquest assumpte. Els irregulars contra els quals promet lluitar van entrar en massa quan governava Aznar: cap altre govern ha batut aquell rècord d’entrada de sense papers", ha indicat en el seu article al rotatiu del Grupo Godó.
FONT: e-noticies
BERTOMEU PUIGGRÓS, RECORDS D'UN MUNTANYENC CATALÀ
Publiquem un article recentment aparegut al magnífic bloc muntanyenc Montaña y Tradición i a la seva vegada rescatat del bloc de l'autor, Romanticismo y Tradición, que ens recorda al jove muntanyenc català Bertomeu Puiggrós, caigut a les muntanyes fa ja 36 anys.
Al muntanyenc absent
J. M. Villalba Ezcay
(In memoriam Bertomeu Puiggros)
"El fred i la tenebra cobririen el món
i l'ànima s'enfonsaria en la
nit
Si els déus no enviessin de tant en tant
A joves així, per reanimar.
La marcida vida dels homes d'avui"
Friedrich Hölderlin
Der Tod von Empedocles 1838
Dies enrere vaig anar gentilment convidat a una "Taula Rodona" per AGRU I.C. c. en el seu 10º aniversari. El, tema, "Cos i Anima del Muntanyisme", va motivar un acte a alt nivell, amb escollits ponents, molt agradable, amè i profund i ,al final, vam ser obsequiats amb un llibre de muntanya: una edició molt cuidada, de luxe, amb profusió de croquis i magnífiques fotografies, resum de les gairebé dues-centes sortides, de llarg a llarg de disset anys, d'un muntanyenc caigut: Bertomeu Puiggros.
És el "compte rendu", amb dades i croquis d'exemplar minuciositat, des de la primera sortida als nou anys amb el pare, fins a la penúltima en 1975 en la Nord del Pedraforca.
El títol "Els Muntanyes que vaig estimar - Records d'un muntanyenc caigut", em va causar profunda impressió. Quant amor, quanta veneració, quin tresor de fidelitat, quant d'esforç material per enaltir el record per part d'uns pares, d'uns companys de Grup, d'una Entitat...!
Quina classe de jove, quin muntanyenc havia de ser est, per inspirar tal afecte i tal veneració?
No li vaig conèixer abans, només sabia -dos anys enrere- del seu trànsit, caigut en acció, com a soldat de la roca!
Però a través dels seus escrits, dels seus afectes, del relat de les seves ascensions, he anat coneixent-li i respectant-li i, com sigui que dins de dotze dies es compleix el segon aniversari de la seva marxa d'entre nosaltres, desig que mi pobra ploma escrigui alguna cosa poc valuós però molt sincer en memòria seva.
Contemplo, mentre escric, la seva fotografia... Ulls grans, acostumats a les llunyanies, al sol brillant i encegador de les geleres, a la fondària violeta dels abismes. Una mirada neta i arrogant, dirigida com no?- a l'alt, una cara juvenil malgrat els seus forts i varoniles trets i de la negra barba.
Endevino un ànima ardent, idealista en pugna amb la matèria, una flama que crema sense consumir-se...!
Un esperit així només pot habitar en el cos d'un muntanyenc, avui. Abans hagués vestit la acerada armadura sota la blanca capa del Templer.
Com a peu a la seva efígie, hi ha una frase seva, diamantina i colpidora: "El muntanyisme... era quelcom tan sagrat que, per força, els homes que el practiquessin, havien d'ésser una mena de mig sants"!.
Segueixo llegint les seves coses i sentint cada vegada major respecte per aquest místic de la muntanya; entre unes altres, aquella meditació solitària sobre la neu i sota els estels, aquella nit de Desembre de 1970 en la Agulla de l'Estany.
Quantes coses compartim! .Quantes coses iguals hem fet!.
Portar amb si els enregistraments per sentir als clàssics en la platea de la puresa!. Rachmaninoff, d'Indy, l'Alpina de Richard -Strauss, Liszt, Purcell, César Franck, la Walkyria, el Parsifal, Tristán... El seu sentit de la bellesa, del color, de l'harmonia, de la serenitat romànica, trassumpte tot això de la delicadesa d'un ànima escollida, admiradora de la bellesa d'aquesta sagrada Marca Hispànica. !
També trobo en ell un fi sentit de l'humor quan crida "grip" a la seva caiguda en el Avenc del Club, i quan fa la "primera mundial amb guix ortopédico al Matagalls". Però gens pot dissimular un sentit de la vida tan transcendental i heroic que, en les altes hores de febre i deliri -en ocasió de la seva estada en clínica sota xoc- li fa proferir aquestes exclamacions pròpies de situacions de trinxera que ell no havia viscut en la realitat.
I el seu gest horroritzat en topar-se amb les motocicletes de trial en els Pics de la Vaca, és trassumpte dels nostres -els de la vella guàrdia de fa anys- davant la profanació muntanyenca dels Bàrbars d'Occident de l'Edat Mecànica.
Sí!. No només aquest brut món urbà de les planicies no era para ell, sinó que la muntanya, els espais oberts, el cel i el sol, eren el seu únic i veritable habitat.
Per a ell, les altures eren aquella tan bella estrofa de Shelley:
"Some world '- where music and moonlight - and feeling - are one".
Allí en aquest el seu món, on sensibilitat, música i clar de lluna són una sola cosa, s'oblidava d'aquesta terra baixa d'avui, de l'onada deslligada d'instints, de l'exaltació de la grollera matèria, de la glorificació de l'apetit animal, de la bestialidat de les pantalles, de la humiliació i la profanació de les essències sagrades de la nostra Santa Mare Europa sota les rodes i les hèlixs dels nous mongols...!
L'home tendeix a l'alt, els seus mitjans són miserables, les cordes de violí estan fetes amb budells de gat, però Bach existeix, i la Gran Fugida existeix malgrat les nostres limitacions.
En un temps els sants i els màrtirs pujaven cantant a la sorra des dels hipogeus, per ascendir a través de les gargamelles de les feres, a la glòria de Déu, davant els ulls d'unes multituds cridaneres i babejants no gaire diferents de les d'avui. I aquelles santes catacumbes austeres són avui solament claveguerons i embornals.
Hi ha una obra catalana, només comparable en magnitud, i per a mi superior a "Guerra i Pau" de Tolstoy: és aquesta meravella de delicadesa i catalanitat que es diu "Incerta Gloria" de Joan Sales que, tristament, molts catalans vociferants ignoren, com ignoren els immensos tresors d'humanisme d'aquesta divina terra que no és meva per naixement. Entre la immensitat de màrtirs i d'imatges d'aquesta riquíssima obra, només comprensible per uns quants triats amb sensibilitat i cor, hi ha una frase que ve al dit al muntanyenc, a l'escalador espiritualitzat, al que els filisteus critiquen per temerari, quan aquests mateixos no critiquen al neuròtic de ciutat que aporta el seu tribut a la massacre de la carretera en l'holocaust vulgar i setmanal:
"Ningú no exposa la seva vida si no creu en alguna. cosa per la qual val la pena morir, i aquesta cosa que pot ésser sinó l'Esperit?".
Amic Bartomeu: llegint els teves descripcions, esguardant els dissenys d'escalades i ascensions que tan be coneixo, he reviscut la meva llunyana joventut. D'ara endavant, conservaré com quelcom molt preciós i valuós el llibre del teu inapreciable historial de xicot muntanyenc, sensible i senyorivol; el llibre amb aquella maravellosa fotografia de encapsalament amb els dues amics damunt de la superfície gelada d'aquell estany de les Monges que tots coneixem tan be, al sud del Montarto.
I trobo que no hauries de dir "Les Muntanyes que vaig estimar"; jo diria "Els Muntanyes que estimo", car, per a nosaltres els escaladors i muntanyencs tots, no parles en preterit, car sempre t'escoltarem en present!.
Tota la netedat de la teva vida, tot l'idealisme dels teus actes, tota aquella "incerta glòria", aquella "The uncertain glory of an April day" shakesperiana del teu darrer jorn, de la teva darrera ascensió, han estat pagades a un preu molt alt: cap de bestiar ni ningú en aquest món, pot compensar el dolor i la solitut dels teus pares. Jo els diria, molt humilment, molt respectuosament-car jo també vaig portar a la muntanya al meu fill quan era molt petit - que, en el mateix cas voldria per al meu que el Senyor Deu Totpoderós em donés un xic de la seva noblesa, del seu esperit cristià i d'aquella resignació cristiana, d'aquella sobrietat excelsa que ennobleix i dignifica els grans dolors, que ella han fet gala.
I, molt calladament, els recordaria aquella estrofa, vellades del 1913, de "Le Patriote Chretien": Heureux ceux qui sont morts – Dans un dernier haut lieu - Hors de tout l'appareil – Donis grans funérailles".
Vaig sentir una estranya angoixa en saber que, al exemplar del Butlletí d'AGRUECC inmediatament anterior al teu traspàs, havies fet inserir, com en una premonició sobrenatural, com un avis que sols els predestinats com el teu podin sentir, aquell petit poema meu que vaig escriurer a la memòria d'un altre jove germà escalador que caigué – fa ja molts anys- als Agulles, el primer.
No anaves errat en el teu amor, no!. És allà dalt on som com calç, on s'hi està be, com a aquells versets de l'Evangeli segons Sant Marc, 9, 3-6: "I s'els endugué dalt d'una muntanya alta. I aleshores, Pere digué a Jesús: Mestre, dóna bo d'estar aquí. Si voleu, faré tres cabanyes".
"Sic iter ad astra!". Aquest és el camí de l'alçaria, la via a la Casa del Senyor que ens digué: Vaig a *desposa-vós un lloc i, així, a on Jo estigui, podreu estar-hi també vosaltres".
I tú, Bartomeu, el meu amic molt estimat, ets ja a Casa, plegant cordes i guardant ferros a la motxil.la, demanant plaça al Refugi i guardant-nos lloc a la taula amb el Guardià, car són vells i feixucs i no grimpem tan dépressa com tú!.
http://meditacionesdelascumbres.blogspot.com/
http://romanticismoytradicion.blogspot.com
PROHIBEIXEN UN VIDEO DE PLATAFORMA PER CATALUNYA A INSTÀNCIES DE SI
La Junta Electoral de Zona d'Igualada ha prohibit l'espot de campanya de Plataforma per Catalunya a instàncies d'una denuncia presentada per Solidaritat Catalana per la Independència. Els membres de la Junta han acordat "per unanimitat requerir al representant d'aquesta formació política perquè de forma immediata i amb advertència de parar-li els perjudicis que pertoquen en dret, retiri immediatament aquests vídeos per contenir frases racistes".
L'audiovisual, que ha estat retirat i al que ha tingut accès e-notícies, comença amb tres noies saltant a la corda. Deduim que són "catalanes", ja que de fons sona la cançó "Baixant de la font del gat". Elles van vestides amb minifalda, i les mostren molt somrients i contentes d'estar jugant al parc.
Aleshores sona un tret. La pantalla es fa fosca i surten les paraules "Igu-al-ada", com si es tractés d'una ciutat àrab. Llavors apareixen tres noies però vestides amb burca i son música àrab de fons. Just després, apareix el candidat de PxC per Igualada, Robert Hernando. I la frase és contundent: "Tu pots fer que aquest malson no sigui una realitat. Per Igualada, Plataforma per Catalunya".
font: e-noticies
És normal, un dels candidats de Solidaritat per la Independència a Igualada es diu Hassan...ja sabem a quins "catalans" defenen els de Solidaritat.
PXC AL VALLÉS ORIENTAL:PxC VOL LA CATALUNYA DE LA BUTIFARRA I EL PÀ AMB TOMAQUET I NO LA DEL CÚS-CÚS I ELS KEBABS
"La globalització ens ha portat a haver de tancar empreses i sectors com el tèxtil que van donar de menjar als nostres avis"
"el primer que farem és suprimir el programa d’acolliment a nouvinguts"
"als inventors de la multiculturalitat solament cal agrair-los guetos i problemes socials, si el preu de defensar als meus ha de ser que em titllin de racista, allà ells, jo seguiré lluitant"
"Plataforma per Catalunya exigirà en tots els ajuntaments que els alcaldes i regidors es baixin el sou un 25% i els diners que s’estalviï vagi a parar a una fundació per ajudar a la gent de casa que ho necessiti"
Aquest dijous, 28 d’abril, Josep Anglada ha assistit a la presentació dels candidats de Plataforma per Catalunya (PxC) al Vallès Occidental, esdeveniment que ha tingut lloc a la ciutat de Terrassa acompanyat del seu Secretari General Robert Hernando. Una comarca que presentarà en les properes eleccions locals 13 candidatures, algunes d’elles en ciutats tan importants com Terrassa, Sabadell, Rubí o Cerdanyola.
Va obrir els parlaments el delegat local i candidat per Rubí, Josep Maria Enguix, que en el seu discurs va recordar que “Plataforma per Catalunya ha presentat 108 candidatures a tot Catalunya, 13 de les quals al Vallès Occidental, cosa que per al nostre president i per a nosaltres és un somni i per a molts altres serà sens dubte un mal somni” i va concloure “Un 85% de la població de la comarca tindran l’oportunitat de votar a PxC, la qual cosa suposa un total de 750.000 persones”. El va seguir Rafael Herrera, candidat per Santa Perpètua de Mogoda, que va afirmar “Sóc una persona que sempre ha estat vinculada als moviments veïnals de la meva població, ara lluitaré amb totes les meves forces perquè els primers siguem els de casa”. Seguidament va intervenir Oriol Gómez, candidat per Barberà del Vallès, que va dir que “A Barberà s’iniciarà un nou projecte i un millor control de la immigració, el primer que farem és suprimir el programa d’acolliment a nouvinguts”, per deixar pas a l’estrat al candidat de Polinyà, Corbacho, que va sentenciar “Ha arribat el moment de canviar les coses, s’han anat moltes empreses del poble i l’alcaldessa cobra 60.000 € a l’any mentre algunes famílies normals han de passar amb 20.000 a l’any”.
I entre els aplaudiments del públic assistent va pujar al faristol Mònica Pérez, candidata per Cerdanyola, que va presumir de la seva condició de mestressa de casa i com no podia ser d’una altra manera, dels seus dos fills, Mònica va comentar que “Em presento per PxC perquè és l’únic partit pel qual em sento representada de debò”. Va deixar pas a la candidata de Viladecavalls, Marisa Sans, que és diplomada en Ciències Empresarials i va reconèixer “Em sento molt orgullosa del partit que represento i del meu president perquè és l’únic polític que diu les coses clares i en català. La immigració suposa un greu perill per a la identitat cristiana de Catalunya”. Amb l’ambient ja calent pujava a l’estrat el candidat per Sabadell, que és Pascual Campoy que va dir “vaig conèixer a PxC pel mailing de les autonòmiques i quan no pensava votar a ningú vaig tenir clar que era el meu partit i em vaig afiliar i aquí estic ara intentant lluitar per la gent de casa de Sabadell”. Va deixar el seu lloc en l’escenari al candidat de Badia, Raül Ortiz, de 32 anys, que va fer un resum de la situació de la seva localitat “Tenim una taxa d’atur d’un 22% i això no hi ha qui ho suporti, la immigració només ens ha portat atur i delinqüència, a Badia fa falta la veu de PxC com l’aigua de maig”.
L’última tongada de candidats del Vallès Occidental l’obria la candidata per Castellar del Vallès Fuensanta López , de 26 anys, va reconèixer que “tant els meus companys com jo arrisquem molt en presentar-nos per PxC però algú ha de dir el que tots pensem, perquè tenim l’obligació moral de fer-ho”. Va seguir Manel Agut, de Ripollet, que va deixar clar que “pertanyo al sector de la construcció i la immigració se l’ha carregada treballant a preus molt baixos, la crisi al final la paguem sempre els mateixos” .Va proseguir la candidata per Sant Llorenç Savall, María Dolores López que va recordar “als inventors de la multiculturalitat solament cal agrair-los guetos i problemes socials, si el preu de defensar als meus ha de ser que em titllin de racista, allà ells, jo seguiré lluitant”.
Miquel Vigorós,de Montcada, es va disculpar per motius de salut i Joaquim Rosique, candidat de Terrassa, va acabar el torn dels candidats locals com a amfitrió de l’esdeveniment explicant el següent “Segons el nostre alcalde unes 84.000 persones de Terrassa estan en risc d’exclusió social i mentrestant l’alcalde cobra 90.000 euros a l’any, el primer que exigirem quan entrem és que l’alcalde es baixi el sou immediatament, aquí hem sofert també un tripartit que ha demostrat que allí on governen són com una plaga de tèrmits que arrasen amb tot” i va concloure dient que d’aquí unes dècades els llibres d’història diran que “Josep Anglada va començar la reconquesta de Catalunya”.
I va arribar el moment que tots esperaven entre aplaudiments i vítores, Anglada pujava al faristol per pronunciar un memorable discurs i anunciar entre altres coses que “Plataforma per Catalunya exigirà en tots els ajuntaments que els alcaldes i regidors es baixin el sou un 25% i els diners que s’estalviï vagi a parar a una fundació per ajudar a la gent de casa que ho necessiti” i va prosseguir “estic molt content de tornar a Terrassa, estic molt feliç que gairebé 3.000 veïns vostres ens donessin el seu vot en les passades autonòmiques i em sento profundament orgullós del treball de la delegació del Vallès Occidental, sens dubte una de les que més i millor han treballat” i en clau europea Anglada va voler deixar clar que “ La globalització ens ha portat a haver de tancar empreses i sectors com el tèxtil que van donar de menjar als nostres avis, Zapatero mendiga diners per als bancs al govern xinès a canvi que els xinesos puguin obrir comerços al nostre país sense pagar impostos assestant un cop mortal al comerç tradicional de casa, de tota la vida” recordant que “Holanda, França, Itàlia, Suècia, Àustria, Finlàndia, Flandes, Suïssa, tots aquests països i algun més ja tenen moviments identitaris forts, Catalunya és la regió més europea d’Espanya i estem obrint el meló d’un moviment que ja triomfa a tot Europa perquè és l’únic que defensa la nostra identitat per sobre de la de l’Islam” i entre aplaudiments Anglada va dir una frase que va encendre a un públic enfervorit “La Catalunya que nosaltres defensem no és la de CiU que va de nacionalista i el seu secretari d’immigració, Àngel Colom, demanava 1.400.000 immigrants més per a Catalunya en els propers anys, la nostra Catalunya és la dels nens autòctons, la de la botifarra i el pa amb tomàquet i no la del cuscús o els kebabs”.
L’acte va finalitzar amb la signatura de llibres per part de Josep Anglada ja que molts assistents es van portar a casa el reeixit llibre del president de PxC “Sense mordassa i sense vels”.
PxC
Terrassa, 29 d’abril de 2011
Font:PXC
CENT VUIT CANDIDATURES PER CATALUNYA
Plataforma per Catalunya (PxC), liderada per Josep Anglada,presentarà 108 candidatures en tot el territori català de cara als properes eleccions muncipals del proper 22 de maig.
Des del partit que va fundar a Vic Josep Anglada s'han mostrat molt satisfets per a presentar més de cent llistes i treuen pit per superar "altres partits ja parlamentaris", ja que ha presentat una candidatura més que "la fallida excoalició de Laporta, Solidaritat Catalana (SI), que només n’ha presentat un total de 107 i moltes d'elles tan sols han estat possibles a força de coalicions, cosa que no succeeix en el cas de PxC".
Dels 108 candidatures que ha presentat PxC, 11 són en la demarcació de Lleida, 6 en la de Girona, 18 a Tarragona i 73 a Barcelona. S'han presentat 31 en la Catalunya Central, on destaquin localitats com Manresa, que te ja un regidor, Igualada, Olesa de Montserrat, Berga, Sant Fruitós del Bages, Calaf o la ciutat de Vic, en la qual Anglada opta a l'alcaldia. A Girona destaca Olot on ja és te un regidor i poblacions com Palafrugell, Roses o Salt, amb Jordi Bonet com a cap de llista.
Per Tarragona destaquin el gran nom de candidatures dels Terres de l’Ebre com Tortosa, Amposta o Sant Carles de la Ràpita i les llistes del Baix Penedès com Calafell, Bellvei o el Vendrell.
A més, PxC presenta llistes en ciutats grans com l’Hospitalet, Badalona, Terrassa, Sabadell, Mataró, Sant Adrià del Bessós, Santa Coloma de Gramenet, Sant Boi, Rubí, Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès, Granollers o Cornellà i tres dels quatre capitals de província, Lleida amb Josep Anton Ortiz, Tarragona amb Daniel Portes i Barcelona amb Miquel Tarín.
Font: e-noticies
ANGLADA: ELS TREBALLADORS CATALANS NECESSITEN UNA FORÇA POLITICA QUE ELS DEFENSI
“L'atur va seguir creixent al març i probablement ho faci també a l'abril. Mentre Zapatero es reuneix amb la banca i els grans empresaris per mantenir els seus privilegis i guanys mentre proposa retallades i més retallades en matèria social”, amb aquesta frase Josep Anglada es va referir a l'actual política del govern socialista i al fet que “Zapatero s'ha oblidat dels seus votants, ara es troba més a gust amb gent com Botín”, va afegir el president de PxC aquest diumenge de rams a la ciutat de Vic.
Per al líder identitari “El PSOE ha traït a la classe treballadora per convertir-se en veu dels mercats i de l'alta finança, no li importa que el 79% dels espanyols estigui contra el retard de l'edat de jubilació, el que li importa és complir amb el que li ordena el gran capital. El PSC també s'ha oblidat dels treballadors catalans, dels seus problemes i de les seves necessitats, ara només s'ocupa dels immigrants i dels treballadors estrangers”, i va afegir “ara més que mai són els treballadors i les classes populars d'aquest país les que necessiten una força política que els defensi, i aquesta força només és Plataforma per Catalunya”.
HABITATGE: ELS IMMIGRANTS REBEN UN 77% DELS AJUTS
La Generalitat ha fet pública la relació de persones que han gaudit de les ajudes per al lloguer el passat 2010, signada per la cap de l'àrea d'Ajuts Socials a l'Habitatge, Núria Bonada.
De les 500 subvencions que apreixen al llistat, un 77% corresponen a inmigrants i un 22% per a persones autòctones. D'aquesta manera, 386 de les ajudes van destinades a persones vingudes de fora i 114 per a nascuts a Catalunya.
El total de les ajudes és d'1.350.000 euros dels quals 1.042.200 han estat destinades a inmmigrants, mentre que 307.000 euros s'han repartit entre persones nascudes a Catalunya.
FONT: e-noticies
INTERVENCIÓ DEL SECRETARI GENERAL DEL FPO AL V CONGRÉS DE PLATAFORMA PER CATALUNYA
"Catalunya és una part molt important i molt bella d’Europa! I per a vosaltres els catalans el lema ha de ser: Catalunya i els catalans primer! Llocs de treball per als catalans! Serveis socials per als catalans! Habitatges per als catalans!"
Benvolguts amics de Catalunya de Flandes i de França!
En primer lloc us envio a tots una cordial salutació del meu país, Àustria, i del nostre líder HC Strache.
No parlo castellà i, lamentablement, tampoc català. Però el meu cor batega per Catalunya i per la Plataforma per Catalunya, perquè sou gent molt bona, persones que esteu lluitant per la vostra terra i pel vostre poble. Teniu el meu suport i la meva amistat.
Com ho exigeixen els bons modals, vaig a parlar-vos en un idioma que enteneu. Demano disculpes si no parlo amb fluïdesa.
Europa està en una cruïlla: La globalització, la centralització de la política europea, la multiculturalitat, els sistemes financers a la vora del precipici, els lobbys que governen en contra dels seus pobles, la Unió Europea que camina en l’adreça equivocada
Existeix una àmplia bretxa entre les elites polítiques i els pobles d’Europa. Hi ha cada vegada menys democràcia i més vigilància. Les cultures europees s’estan esvaint, alhora que se li obren les portes de bat a bat a l’islam i la immigració.
Els patriotes europeus diem a això: no, no i no!
Sóc un polític d’un partit patriòtic que creix cada dia. Podem ser aviat el primer partit d’Àustria, si ho aconseguim arribar al govern Josep Anglada serà un dels nostres primers convidats a Viena!
Nosaltres estem establerts fermament a Àustria des de fa cinc dècades, vosaltres esteu al començament del que va a ser, sens dubte, un gran creixement polític
El Partit de la Llibertat d’Àustria (FPÖ) defensa el mateix que la Plataforma per Catalunya:
• El concepte de sobirania nacional com a alternativa al govern central proposat pels buròcrates de Brussel·les i grups de pressió que dominen la UE.
• Som el bastió polític contra la islamització d’Europa i de defensa de la cultura europea i cristiana.
• Som l’alternativa patriota al centralisme i al internacionalisme. Estem compromesos únicament amb les nostres pròpies creences polítiques i amb els nostres electors. No depenem ni de la gran indústria ni de Brussel·les
Observem que els sistemes polítics de l’Europa de la postguerra estan en crisi, a Alemanya, a França, Anglaterra, Itàlia o Bèlgica, es prepara el terreny per a grans canvis.
Es tracta del fracàs de la globalització, del rebuig a l’expansió de l’islam i la immigració, de la defensa de la nostra pròpia cultura, i de la recerca de l’estabilitat monetària i la prosperitat.
La qüestió és si els parlaments i els governs electes, van a recobrar la competència per a la presa de decisions, amb independència del sector financer i bancari, de les multinacionals i dels grups de pressió no electes democràticament.
En La Unió Europea, en el Tractat de Lisboa, en l’ús actual de l’euro, el rumb a seguir està imposat per elites no democràtiques. Un rumb no d’acord amb els interessos de les nacions europees sinó amb el del la finança i les grans multinacionals.
Això afecta a la prosperitat dels nostres pobles. El sistema social i les pensions estan col·lapsant, cada vegada es perden més llocs de treball. No obstant això els milers de milions de guanys de les multinacionals i els bancs augmenten enormement! I a sobre els governs surten en ajuda del món financer i subsidien les pèrdues amb els diners dels contribuents. A la nostra costa! A costa dels treballadors d’Europa! Això és mesquí!
El gran problema per a Europa és també la immigració! Massa immigrants no europeus, de països islàmics, de Sud-amèrica d’Àfrica i de Xina contribueixen a la destrucció dels nostres serveis socials, del nostre benestar, i a la destrucció de la nostra cultura.
Ho dic molt clarament: Europa no és musulmana sinó cristiana!
Les cultures d’Europa es manifesten a les nostres grans ciutats com Berlín, Viena, Londres, París o Barcelona. Però aquestes ciutats no són ciutats de la Sharia, ni de la Mitja Lluna ni del fonamentalisme religiós, sinó ciutats compromeses amb els principis de la civilització europea i la tradició cristiana i així hem de conservar-les.
És nostre deber garantir que els pobles autòctons d’Europa tornin a aconseguir treball i una política social justa.
És nostre deber fer tot el possible perquè torni a augmentar la natalitat als pobles autòctons d’Europa.
És nostre deber garantir que Europa torni a ser una Europa de la pluralitat i de les seves moltes pàtries i no uns "Estats Units d’Europa".
És nostre deber d’impedir que les elites financeres i els seus cacics segueixin comprant la política, i aconseguir que els nostres pobles tinguin de nou la paraula.
És nostre deber d’assegurar-nos que se li presti ajuda a la gent i no als especuladors dels bancs com ha passat a Grècia i a Irlanda
És mesquí: Els bancs estan cada vegada més grossos i la gent està cada vegada més pobra. Hi ha molts banquers i especuladors que haurien d’estar entre reixes. S’ha de posar fi al que s’enriqueixin a costa del nostre benestar!
Al meu país dic: Àustria primer! I aquí: Catalunya i els catalans primer!
També a Europa arribarà aviat "el dia de la ira" com en el nord d’Àfrica. "Dies d’ira" contra els governs que són en realitat marionetes de les elites financeres i internacionalistes.
Benvolguts amics! La Plataforma per Catalunya és un grup d’homes i dones justs que estic segur que sortiran victoriosos d’aquesta lluita política. Homes i dones catalans motivats per defensar al seu país i a la seva gent! Mantingueu el rumb! Aneu pel camí correcte!
Catalunya és una part molt important i molt bella d’Europa! I per a vosaltres els catalans el lema ha de ser: Catalunya i els catalans primer! Llocs de treball per als catalans! Serveis socials per als catalans! Habitatges per als catalans!
És els diners dels VOSTRES impostos i ha de ser utilitzat per a LA VOSTRA gent!
Desig a la Plataforma per Catalunya i al meu amic Josep Anglada tot el millor per a les properes eleccions!
Amigues i amics de Plataforma per Catalunya! Estic orgullós d’estar avui aquí amb vosaltres!
Visca Àustria!
Visca Catalunya i la Plataforma per Catalunya!
Visca la Llibertat i la democràcia!
Visca l’Europa dels pobles lliures!
Harald Vilimsky
Secretari General del FPÖ
Intervencions de Robert Spieler (NDP), Hilde de Lobel (VB) i Harald Vilimsky (FPO):
"EUROPA S'ENFRONTA A LA INVASIÓ MÉS PERILLOSA MAI CONEGUDA":DISCURS DE ROBERT SPIELER (NDP) EN EL CONGRÉS DE PLATAFORMA PER CATALUNYA
Amics i camarades,
Us faig arribar la salutació de la França nacionalista i europea! Saludo l'extraordinari combatent de la Resistència catalana i europea que és Josep Anglada i a la Plataforma per Catalunya, que és un exemple per tots els combatents europeus, de determinació i coratge
Avui, l'invasor està davant les nostres portes. Ja són milions els que estan presents a la nostra terra. Desenes de milions es preparen per envair-nos. Demà, hauràn de tornar a la seva casa ! Demà els obligarem a tornar a la seva casa!
Hem d'assenyalar als responsables d'aquesta situació: el liberalisme mundialista i el capitalisme cosmopolita
Han anat a buscar immigrants a Àfrica, pensant que podrien trobar mà d'obra dòcil, que no se sindiqués, i que permetés als patrons baixar els salaris. Avui, és la pròpia substància dels nostres pobles europeus la que està amenaçada per aquesta immigració de poblament. Però els responsables són també els polítics d'esquerra i de dreta que no han sabut, no han volgut, no s'han atrevit a oposar-se als anomenats lobbys anti-racistes que han fet tot el possible per afeblir les defenses immunes dels nostres pobles.
Europa s'enfronta a la invasió més perillosa mai coneguda. Fa tretze segles Carlos Martel va parar als àrabs en Poitires, a França. Tenim l'exemple dels reis catòlics, Isabel i Fernando, i el dels combatents europeus que sota la direcció del rei polonès Sobieski, van rebutjar als turcs davant els murs de Viena, fa tres segles.
Us ho dic tal com ho penso.
Si l'invasor africà fos budista o cristià, el problema seria el mateix. L'islam és incompatible amb els valors europeus, però la presència massiva d'africans en el nostre sòl, sigui el que sigui la seva religió, és incompatible amb la identitat dels nostres pobles europeus.
La majoria dels quals ocupa la nostra terra, contra la voluntat dels nostres pobles, i amb la complicitat i una classe política col·laboracionista, haurà de tornar a la seva casa
Que ningú em digui que això és impossible. En 1962 un milió de francesos van haver de deixar la seva terra, Algèria, en poques setmanes, obligats a abandonar-la. Com els van amenaçar els guerrillers algerians, tenien dues opcions: la maleta o la tomba. Però bé, nosaltres els donarem l'opció de triar entre la maleta o…. la maleta.
Aquest combat per l'alliberament d'Europa, ha de realitzar-se aquí, a Europa, i no a Afganistan, a Iran, a l'Iraq, en Palestina o a Israel. Els nostres soldats no han de morir pels interessos de Washington o de Tel Aviv !
Volem una Europa poderosa, una Europa respectuosa amb les nacions que la componen. No volem l'Europa arrogant dels nans de Brussel·les. No és acceptable que, en nom del capitalisme mundialista, es destrueixin milions d'ocupacions a Europa, per culpa de la invasió massiva de productes fabricats en països en els quals no es respecta les més mínimes normes socials. És pel que exigim la protecció aranzelària de les fronteres europees i la sortida d'aquesta lògica ultra liberal mortal per als nostres pobles
Tenim també la imperiosa tasca de repoblar Europa. Europa està en traces de suïcidar-se demogràficament i és impossible que puguem reconquistarla amb les actuals tases de natalitat catastròfiques que portaran a països com els nostres a perdre d'aquí a 50 anys un terç de la seva població
Si, hem de resistir i reconquistar en tots els fronts !
Visca Catalunya! Visca Europa lliure ! Visqui la Victòria !
Robert Spieler
Robert Spieler, veterà polític identitari francés va ser diputat del Front National. Avui és delegat general de la Nouvelle Droite Popular.
JOSEP ANGLADA ACLAMAT COM PRESIDENT AL V CONGRÉS DE PLATAFORMA PER CATALUNYA
Aquest 27 de març quedarà ja per sempre en el record de tots els afiliats i simpatitzants de Plataforma per Catalunya (PxC) . Ha tingut lloc a l’edifici El Sucre de la ciutat de Vic el seu V Congrés sota el lema “Generant il·lusió”. A l’acte van assistir unes 400 persones que van haver d’ocupar, a més de l’auditori, les sales confrontants. Donava començament el congrés amb la benvinguda als assistents del fins avui secretari general del partit, Joan Carles Fuentes, que cedia la paraula al president del Congrés, el regidor de Sant Martí de Riucorb, Eduard Pallerola, per inaugurar oficialment l’esdeveniment amb l’aprovació de l’ordre del dia. Seguidament va prendre la paraula el secretari d’Organització i d’Acció Electoral del partit, David Parada, que va fer un exhaustiu repàs de l’evolució de la PxC en els últims dos anys. Li va seguir als parlaments Ilona Armengol, que va llegir el manifest del Consell Executiu anomenat Gir Social; una ponència que senti les bases de la política social que ha de seguir PxC en un futur, basada en l’ideari identitari i donant prioritat absoluta a la gent de casa, però fent especial recalcament en les capes socials més desfavorides, en aquests moments de crisis en què “molts autòctons ho estan passant malament per culpa de la feroç especulació a la qual ha estat sotmès el poble català”. “PxC es dirigeix als electors de l’esquerra sociològica perquè els treballadors són els més perjudicats per l’actual política d’immigració”, va dir. La següent ponència la va exposar Marta Riera, regidora de l’Ajuntament de Vic. En la seva exposició es donava a conèixer el model de ciutat en el qual creu PxC. “Un model de ciutat intel·ligent i moderna, que no tiri els diners a intentar integrar a aquells que no es poden ni volen integrar, i els va recordar als immigrants que no estiguin contents a la nostra casa que tenen una llibertat si la volen usar: la llibertat d’anar-se”. Després de les ponències va arribar el torn de presentar el nou i modern organigrama que ha confeccionat PxC per afrontar amb èxit els propers anys en els quals el partit té reptes molt importants. La presentació per a la seva posterior votació la va fer Robert Hernando com a membre del Consell Executiu que en un esclarecedor Power Point va mostrar als assistents un organigrama de gestió amb més de 50 persones de tots els racons de Catalunya. Un organigrama que encapçala el President del Partit, Josep Anglada, i on destaca la presència del vicepresident, Xavier Simó, que acompanyarà en el càrrec al vicepresident primer August Armengol i al nou secretari general , el propi Robert Hernando. Ressalta també l’aparició de sis secretaries: la de Presidència, amb Marta Riera; la d’Economia, amb Daniel Ordóñez; la de Relacions Nacionals i Internacionals, amb Enrique Ravello; la Jurídica i Estatutària, amb Joan Garriga; la d’Organització i Acció Electoral, amb David Parada i la de Comunicació, amb Francesc Gesa. Els quatre secretaris territorials són: per Barcelona Miguel Ángel Noi, per Tarragona August Armengol, per Lleida Eduard Pallerola i per Girona Moisès Font. L’organigrama es ramifica en diverses sotssecretaries territorials, d’organització, de propaganda i els delegats comarcals. A més, es va anunciar la creació de tres nous òrgans de gestió. D’una banda, el Consell de Presidència, que formaran set persones: Josep Anglada, August Armengol, Xavier Simó, Robert Hernando, Marta Riera, Joan Garriga i David Parada. Per un altre, el Consell Executiu, que estarà format per 26 persones, tots els secretaris i sotssecretaris del partit i finalment l’Assemblea General Ordinària, que es reunirà semestralment i la formaran els membres del Consell de Presidència, el Consell Executiu i tots els càrrecs electes del partit a partir del 22 de maig. Acabada la presentació virtual del nou organigrama, el nou secretari general va fer un discurs en el qual va agrair la confiança dipositada en ell i va assenyalar: “PxC ho té tot per ser la tercera força política catalana en una dècada. Catalunya ens necessita, la gent de casa ens necessita i la gent de casa també són per descomptat els homes i dones que van venir a treballar d’altres punts d’Espanya, i ho són molt més de casa d’alguns que van de super catalanistes i després tradueixen el seu programa a l’àrab” i va recordar que “l’Islam està creixent a passos de gegant i els nostres polítics tenen la poca vergonya de finançar impresentables com el president de la junta islàmica catalana que recentment va dir que Zapatero tindria la seva 11-M particular, els polítics que financen l’islam a Catalunya són els traïdors a la terra, ells són els veritables botiflers” i va concloure dient que “ara hi ha molts que intenten copiar-nos però la política de PxC i de Josep Anglada com la meva ciutat natal pot ser imitada però mai serà Igualada” . Després d’un recés el president del Congrés va anunciar la presentació del nou Consell Executiu que va pujar a l’escenari entre aplaudiments. L’últim, el president, que es va dirigir al públic entre una salva d’aplaudiments: “Sens dubte est és el millor consell executiu de Catalunya, els més preparats i els que van a fer que Plataforma creixi”. A la presentació del Consell Executiu li va seguir la de tots els candidats de PxC per al proper 22 de maig que són a dia d’avui 95, l’últim a pujar a l’escenari va ser el President i candidat a l’alcaldia de Vic, que es va dirigir als candidats “ser candidat de PxC no és fàcil i de ben segur que us van a posar moltes pedres en el camí, però vosaltres sou homes i dones valentes i podeu estar tranquils perquè teniu el suport del poble, de la gent de casa, sou uns grans candidats i espero veure-us a tots el proper mes de maig als vostres ajuntaments”. En finalitzar l’emotiu acte de presentació dels candidats es van reproduir dos videos en pantalla que van aixecar passions entre els congressistes, el primer un sobre les municipals de maig i el segon una magistral il·lustració de la ja més que coneguda Sardana de l’Anglada que va posar a l’abarrotat auditori en peus. Però el congrés va continuar amb els discursos dels diferents líders identitaris europeus que van acompanyar a PxC al Congrés, el primer a prendre la paraula va ser el líder identitari del NDP francès Robert Spieler que va agrair la invitació de PxC i va fer un discurs basat en l’ideari identitari i explicant els perills que comporta per al poble europeu la invasió musulmana, en acabar Spieler el seu brillant discurs va pujar al faristol en representació del Vlaams Belang, Hilde De Lobel que va explicar com van ser els primers contactes del partit identitari flamenc amb PxC també va donar ànims als militants de PxC a seguir en la lluita contra la xacra de l’Islam i els va recordar que el seu partit va trigar bastants anys a rebre el reconeixement popular però que al final la veritat sempre triomfa i la veritat és que Europa ja no pot acceptar més immigració que es dedica a destruir la nostra identitat i la nostra història. Per acabar els discursos dels diferents líders internacionals va prendre la paraula el secretari general del FPÖ austríac, Harald Vilimsky, que va manar una salutació de part del seu líder HC Strache i va dir que quan el seu partit aconsegueixi el poder absolut a Àustria, que serà molt ràpid, al primer que convidaran a la celebració serà al president de PxC, Josep Anglada. Vilimsky va dir també que com a partit de referència al món identitari europeu se sent molt orgullós del treball realitzat per PxC i va dir als presents que van pel bon camí i que els enemics d’Europa han de saber que tenen una resistència forta, que encara queden persones a Europa disposades a lluitar per la seva història i la seva identitat. Concloses les intervencions, el president del Congrés, Eduard Pallerola, i la Secretària Menchu Martí van donar per conclòs amb un èxit aclaparant el V Congrés de PxC al que simplement li quedava la traca final, el discurs de tancament del President del partit, Josep Anglada. El recinte del Sucre va trencar en aplaudiments i vítores quan Anglada pujava a l’escenari, però l’ambient es caldeó molt més quan el líder identitari va prendre la paraula i va començar la seva intervenció: “PxC ha crescut molt des de l’anterior congrés i això és símptoma evident que les coses s’estan fent molt bé, que PxC és un partit basat a les seves bases i en la seva militància”. I va afegir: “Aquí estic per liderar aquest projecte i aquest modern organigrama de partit quatre anys més amb més força que mai, quan alguns pensaven que el cop moral que va sofrir PxC en quedar-se a les portes del Parlament podia ser un trauma, apareixem en les properes municipals amb gairebé un centenar de candidatures en les eleccions municipals, perquè el nostre partit té ànima, té militància i sentiment”. I un avís a navegants: “Malgrat que la Fiscalia intentarà ficar-me a la presó per dir el que pensen la majoria de catalans, ja us dic avui i aquí que amb mi no podran, que Josep Anglada, estigui on estigui va a seguir lluitant amb fetge i sang per aquest projecte tan gran i important per a Catalunya”. Va agrair la presència dels diferents líders europeus i els va recordar que “a Catalunya tenen un partit amic que es mira en el mirall d’ells per créixer i aprendre dia després de dia” i va acabar recordant a alguns que “el PP, que representen entre uns altres l’aprenent de bruixot Albiol al que recentment el propi alcalde de Badalona ha cridat la mala còpia d’Anglada, va anar el partit que va obrir les portes de bat a bat a la immigració i amb ella a la mà d’obra barata al nostre país, i són tan hipòcrites que ara ens volen fer creure que ells tenen la solució”. Va concloure el seu discurs recordant als immigrants que “els que no s’adaptin als nostres costums que tinguin clar que la seva única solució és anar-se, que aquí primer són els de casa, els segons els de casa i els tercers també i que la xacra de l’islam no pinta gens a la nostra terra i que els diners de les ajudes socials ha de ser tot i exclusivament per a ajudes a la gent de casa”. Anglada es va acomiadar ens aplaudiments dels presents amb les mans obertes a l’aire; les mans netes que simbolitzen els homes i dones de Plataforma per Catalunya. La jornada va acabar amb un menjar de germanor a la sala Sert de l’edifici El Sucre, on més de 200 persones van poder degustar un exquisit menú, en un ambient jovial i de companyonia absoluta entorn de la noble missió que tenen els homes i dones de PxC: la de preservar per als nostres fills i néts la identitat d’un poble, el poble europeu
Font: Alerta Digital
GENERANT IL.LUSIÓ
COMUNICAT DE PREMSA DE PLATAFORMA PER CATALUNYA (PxC)
Vic | Redacció. El partit liderat pel vigatà Josep Anglada, celebrarà el proper 27 de març el seu Cinquè Congrés del partit. El Congrés se celebrarà com ja sol ser habitual a l’edifici El Sucre de la ciutat de Vic.
El president del Congrés serà el Secretari Territorial de Lleida i regidor a l’Ajuntament de Sant Martí de Riucorb, Eduard Pallerola.
En el Congrés es farà la presentació del nou partit d’àmbit nacional, es donarà a conèixer l’informe de gestió del partit, s’haurà d’aprovar el manifest del nou gir social cap a l’esquerra sociològica com a defensa política dels interessos morals i materials dels treballadors del país, principals perjudicats per l’actual política d’immigració, s’aprovarà el programa municipal, projecte de ciutat per a les properes eleccions municipals, es farà la presentació del nou organigrama del partit i s’elegirà al nou president per als propers quatre anys. En el mateix Congrés es presentaran els més de 100 caps de llista que concorreran a les pròximes eleccions.
El Congrés comptarà amb la intervenció de destacats líders europeus dels partits FPÖ austríac, el Vlaams Belang de Flandes i de la Lega Nord d’Itàlia.
El Nou President Electe de Plataforma per Catalunya farà el discurs de cloenda d’aquest Cinquè Congrés
La jornada acabarà amb un dinar de Germanor al mateix edifici El Sucre.
PD. Per a les reserves dels tiquets del dinar de germanor s'ha habilitat un número de telèfon d'informació: 93 886 08 70, i un número de compte corrent per realitzar la reserva tot indicant el vostre nom i cognoms.
PxC
Vic, 19 de febrer de 2011
MÉS VIOLÈNCIA ALS CARRERS DE SALT
Segons informa Alerta Digital, "Oscar Cruz Bernal ,el noi que va ser trobat ferit al carrer a Salt diumenge passat a mitjana del matí, va morir l’endemà, dilluns, com a conseqüència d’un traumatisme cranial. La víctima havia estat traslladada a l’hospital i, en tornar al pis on viu, al cap d’unes tres hores, va explicar a la seva tia, María Carmen Cruz, que la sang que tenia en la jaqueta era de l’home amb qui s’havia barallat, i que aquest li havia fet el bony que tenia al cap.
Segons la dona, abans que el noi arribés a casa del seu amic, a l’altura de la plaça dels Colors, va sentir un home d’origen magrebí que cridava: “Espanyols, fills de puta, cabrons …”, amb el que el noi li va contestar: “Si tens algun problema amb Espanya o els catalans, doncs veti a la teva terra, cabró”, va explicar la dona que li havia dit el seu nebot, ja partir d’aquí s’havia iniciat una baralla, al voltant d’una cambra del matí del diumenge
Per altra banda,segons informa també el mateix digital, “una jove de 20 anys ha denunciat un nou cas d’abús sexual als carrers de Salt. Tot apunta al fet que els autors ja són ben coneguts per la Policia Municipal de Salt i els Mossos d’Esquadra. Aquest abús es va cometre dimecres passat, al voltant de les quatre de la tarda al carrer Major de Salt. Segons va denunciar la jove, aquest dia plovia i era a punt d’arribar al seu domicili quan va ser assaltava per una desena de menors d’origen subsaharià.
Va detallar que, mentre uns l’agarraven per l’esquena, la resta li va grapejar tot el cos. Abans que es consumés el que ja semblava inevitable, la noia va poder fugir dels seus agressors i arribar al seu domicili. Posteriorment, es va dirigir a la comissaria de la Policia Municipal de Salt, on va presentar la denúncia. Gràcies a la descripció que va donar la noia, la policia va poder identificar a un dels assaltants, que va donar noms i cognoms dels seus còmplices, tots estrangers. Fins al moment no s’ha detingut a ningú.”
Què fan els representants dels catalans davant aquestes agressions?. De moment CIU segueix embolicada en les seves trames de corrupció, mentre alguns dels components de la coalició s’obstinen a integrar als seus "nous catalans". El PP ens parla d’integració, Laporta que rebrà una aportació de 130.000 euros suplementaris del Parlament s’uneix a ERC, també amics dels immigrants, el PSOE segueix d’esquena al poble i Cs...algú sap que fan o diuen els representants de Ciutadans?. El Parlament sembla un circ en el qual s’airegen els casos de corrupció i escàndols sexuals dels uns i els altres i es cambien de partir, mentre es reparteixen els diners públics. Mentre, Catalunya es converteix en la comunitat més endeutada i augmenta l’atur, i als carrers catalanes els catalans segueixen indefensos davant la delinqüència estrangera.
Davant aquesta situació, els catalans no ens deixarem enganyar un altra vegada pels de semapre. És necessari el suport a la alternativa identitaria que representa la Plataforma per Catalunya. Un partit de casa pels de casa.
EL SOMNI "CATALÀ" DE CDC
El digital e-noticies publica un article d’opinió de la secretaría de immigració de Convergència Democràtica de Catalunya-Nous Catalans arràn les dades del darrer estudi del CEO sobre la immigració.
Aquest estudi revela el que pensen els catalans sobre l’immigració.
Vegem que es el que pensa CDC:
Arran de les dades que s’extreuen del darrer estudi del CEO fet públic sobre immigració on s’indica que un 25% de la població de Catalunya es mostra molt intolerant envers la immigració, des de NousCatalans.Joves, primer moviment juvenil intercultural que treballa en el marc del Secretariat d’Immigració de CDC, pensem que més que mai s’han d’intensificar els esforços a la integració dels nous catalans. Els catalans de sempre hem de fer un esforç encara més gran d’acollida, de la mateixa manera que els nous catalans han de fer també un més gran esforç d’integració.
(...)
A més a més, Catalunya en no tenir, encara, un Estat propi, necessita estar més cohesionada que mai per poder fer front a les agressions que rep continuament de les institucions espanyoles. Tots aquells que volem l’Estat propi per Catalunya hem de ser els primers en fer un esforç d’acollida, en tractar de tu a tu els nous catalans, ensenyar-los la llengua, sense renunciar als nostres valors, al contrari, defensant-los i compartint-los amb els nous catalans que han de ser nous patriotes
(...)
Per això, enlloc de projectar sobre la immigració les causes de la crisi hem de contribuir a explicar-los, als immigrants, que el somni català i europeu que van venir a buscar en aquest país quan van emigrar encara és possible, i que és possible sempre i quan ells també ens hi ajudin.
(...)
Aquest somni català encara és possible, encara existeix i pot ser una realitat en pocs anys si aconseguim ser una sola societat i anar tots a una. Hem de dir als nous catalans que el catalanisme i independentisme els dóna la mà i els vol ajudar des del seu esforç i compromís amb el país
Font: e-noticies article d'opinió També necessitem als catalans nous
ELS CATALANS I LA IMMIGRACIÓ
Interessant article publicat al digital e-noticies El 49,3% dels catalans veuen el número d'immigrants "excessiu", mentre que un 36,2% consideren que la xifra és "elevada", segons un baròmetre del CEO. Per contra, un 12,1% afirma que la xifra de nouvinguts és "acceptable". Els catalans consideren que la immigració és el tercer problema més important que pateix el país.
D'altra banda, el 40% regularitzaria només als que tenen feina actualment, sigui quin sigui el temps que porten a Espanya. Un 27,2% és partidària de tornar-los al país d'origen i un 17,4% regularitzaria a aquells que porten anys vivint a Espanya, tinguin o no feina. Un 9,6% regularitzaria la situació en tos els casos.
A més, el 47,3% creu que les lleis que regulen l'entrada i permanència d'immigrants són "massa tolerants", mentre que un 30,4% creu que són "més aviats tolerants". Un 10,5% creu que són correctes i un 2,9% són massa dures.
El 34% creu que la immigració és negativa i un 6,7% molt negativa, mentre que un 27,3% no la veu ni positiva ni negativa. Un 29,2% considera que el fenomen és positiu. D'altra banda, el 69,5 dels catalans denuncien que els immigrants reben més del que aporten, dels quals un 30,8% consideren que "molt més". Només un 3% cure que reben menys del que aporten.
La crisi ecocnòmica és un altre dels aspectes a tenir en compte, ja que un 72,3% creu que la immigració serà un factor negatiu en cas que no es recuperi l'economia, mentre que un 11,3% ho veu com un factor positiu.
Finalment, hi ha una opinió majoritaria de que els immigrants abusen de l'atenció gratuïta sanitària i de que reben més ajudes en sanitat. També es considera que esl catalans haurien de tenir preferència a l'hora d'escollir escoles pels seus fills. Un 54% creu que l'educació empitjora a les escoles amb massa immigrants.
Font: e-noticies
ANGLADA (PXC): AMB 600000 ATURATS A CATALUNYA NO HI HA CAP IMMIGRANT QUE INTEGRAR. PARLEM DE RAPATRIACIÓ D'IMMIGRANTS
-Primer els de casa, va a seguir sent la nostra idea-força principal, que xoca amb la idea-força de la resta de formacions polítiques pels quals primer són sempre els de fora.
-per a nosaltres amb 600.000 aturats a Catalunya no hi ha cap immigrant que integrar, per això parlem de repatriació d'immigrants, cosa radicalment diferent.
-la immigració i la deslocalització industrial són dues conseqüències d'un mateix fenomen: la globalització. Assenyalem a la banca i l'economia especulativa com a grans culpables d'una crisi que no han de pagar les classes més populars i desfavorides i assenyalem com els nostres governants actuen d'esquena al poble i en benefici del gran capitalisme internacional
-els partits anomenats d'esquerra han abandonat la defensa dels interessos dels treballadors catalans, per ser marionetes dels poders fàctics internacionals i només tenir ulls per als drets dels immigrants, mai pels dels autòctons.
En una entrevista a mediterraneoaldia.com, el president de PxC, Josep Anglada, ha assegurat que “en aquesta eleccions estem en disposició de multiplicar per 4, 5 o 6 el nombre de regidors, la qual cosa suposaria un definitiu salt qualitatiu.
Plataforma per Catalunya va llançar un primer avís en les últimes eleccions al Parlament. 75.000 catalans van donar el seu vot al partit de Josep Anglada. La classe política tradicional ha vist com Anglada se'ls ha colat a casa.
Mediterraneoaldia.com entrevista a Josep Anglada, sens dubte el polític més important de l'escena identitària a Catalunya.
1.- L'indubtable èxit de PxC en les eleccions al Parlament marquen un abans i un després en l'escenari electoral català Són conscients el partits hegemònics del creixement de PxC?
Ho són. El resultat obtingut per PxC en les passades eleccions autonòmiques de novembre, dibuixa un nou escenari en la política catalana, una part de l'electorat s'ha atrevit a dir prou davant els abusos de la immigració, davant la ineptitud de la casta política i davant la deterioració política i institucional, els partits hegemònics tenen molta por al fet que el nostre missatge calés en la societat catalana, per això els mitjans de comunicació van fer caure sobre nosaltres el seu “mur de silenci”. Gens d'això va funcionar, més de 75.000 catalans van donar el seu vot a les candidatures de PxC, després d'aquesta data, els partits hegemònics saben que PxC s'ha instal·lat definitivament en el panorama polític del país.
Ara gens podrà evitar que una força identitària com la nostra creixi i es consolidi en els propers anys per entrar amb força en el Parlament català en 2014.
2.- Trobaran reflex els seus resultats de les eleccions autonòmiques en les municipals que se celebraran en escassos 3 mesos?
Per a això estem treballant. Sabem que el vot a PxC no va ser cosa casual, circumstancial o passatgera, sinó el reflex d'un profund cansament de la societat catalana, que no pot seguir admetent el vergonyós tracte discriminatori al que és sotmesa per la nostra decadent classe política, sempre disposada a donar més i més drets, més i més subvencions, més i més prestacions als immigrants, i calcigar els drets socials de la nostra gent.
Els catalans no van a seguir tolerant això, en les municipals de maig, el que estic dient es reflectirà clarament en els resultats que obtindrà la PxC.
3.- Que xifres manegen vostès com a ‘bones’ en el nombre de regidors a aconseguir? Més de 100?
En 2007 aconseguim 17 regidors, estem en disposició de multiplicar per 4, 5 o 6 aquesta xifra, el que suposaria un definitiu salt qualitatiu. La xifra concreta de regidors pot variar depenent de molts factors, tot el que sigui superar els 50 regidors serà un resultat important, ara estem barrejant una xifra que aniria de 60 a 80 regidors, però som conscients que podem arribar al centenar de regidors, fet que posaria tremendament nerviosa a la classe política “oficial”
4.- Ens pot avançar alguna idea força per a aquesta campanya a les municipals?
Primer els de casa, va a seguir sent la nostra idea-força principal, que xoca amb la idea-força de la resta de formacions polítiques pels quals primer són sempre els de fora.
Farem campanyes contra els aspectes de la immigració que més afecten a nivell municipal: construcció de noves mesquites, comerços xinesos que no respecten els horaris, inseguretat provocada per les anomenades bandes llatines. Però posarem l'accent en dos punts: les ajudes municipals han de ser només per a les famílies catalanes, i alhora serem implacables en la denúncia dels casos de corrupció municipal, que, per desgràcia, esquitxen als polítics catalans en totes les seves sigles.
5.- El PP de Badalona ha radicalitzat el seu missatge. Es deu a la presència de PxC?
Sense el menor dubte. El PP va ser el partit que va obrir les portes a la immigració massiva sota el govern d'Aznar i el responsable de la primera regularització d'immigrants. Allí on governa, a la Comunitat Valenciana i a Madrid, la seva política és de “portes obertes”, tolerància màxima i subvencions constants per a la immigració. Per què canvia el seu missatge a Badalona? Simplement per por de PxC, és una hipòcrita estratègia electoral de curt recorregut. Quan acabi la campanya el PP de Badalona, i de qualsevol altra localitat, farà el que li ordenin des de la seu de Gènova.
De totes maneres, encara radicalitzant-ho, la diferència entre el missatge del PP de
Badalona i el de PxC és clara. García Albiol encara parla d'integració d'immigrants, per a nosaltres amb 600.000 aturats a Catalunya no hi ha cap immigrant que integrar, per això parlem de repatriació d'immigrants, cosa radicalment diferent.
6.- Anuncien vostès un gir a l'esquerra Quines dades avalen aquest canvi de rumb? El seu èxit en les autonòmiques en el ‘cinturó roig ‘ de Barcelona?
Permeti'm que li matisi, el que hem anunciat és un “gir social”, és a dir anem a donar una gran importància als elements que ja estan a la nostra declaració programàtica, explicarem que la immigració i la deslocalització industrial són dues conseqüències d'un mateix fenomen: la globalització. Assenyalarem a la banca i l'economia especulativa com a grans culpables d'una crisi que no han de pagar les classes més populars i desfavorides i assenyalarem com els nostres governants actuen d'esquena al poble i en benefici del gran capitalisme internacional, això que ara es diuen “els mercats”.
També anem a denunciar com els partits anomenats d'esquerra han abandonat la defensa dels interessos dels treballadors catalans, per ser marionetes dels poders fàctics internacionals i només tenir ulls per als drets dels immigrants, mai pels dels autòctons. Sens dubte totes aquestes circumstàncies van a provocar un transvasament de vot de les zones tradicionals d'esquerra cap a PxC, fet que s'ha va constatar en el “cinturó vermell” de Barcelona en les passades autonòmiques, és només el principi. En el nord d'Itàlia el postcomunisme està desapareixent, tots els obrers voten als nostres amics de la Llega Nord, a França els antics “cinturons vermells” avui són el viver del vots pel Front National, el mateix passa a Àustria i a Flandes, i el mateix va a passar a Catalunya. PxC es va a convertir en el primer partit dels treballadors catalans.
Id-Press
tret de mediterraneoaldia.com
traducció: Gànguil