HISTÒRIC EXIT DEL PARTIT IDENTITARI FPO A VIENA. ANGLADA(PXC) FELICITA A STRACHE

El president de PxC i candidat a la presidència a la Generalitat, Josep Anglada, ha enviat una carta personal al seu amic Strache felicitant-lo i recordant-li que "no està sol, que en som molts més i extremadament més valorats del que els adversaris voldrien".

COMUNICAT DE PRENSA DE PLATAFORMA PER CATALUNYA (PxC)

Vic | Redacción.- El Freiheitlichen Partei Österreichs, FPÖ, de Hans Christian Strache va aconseguir un resultat arrasador en les eleccions a l’alcaldia de Viena celebrades ahir diumenge 10 d’octubre.

Amb un 27,5% dels vots la formació identitària és la gran vencedora d’uns comicis en què la resta de partits perden vots i suport popular. L’SPÖ segueix sent la força més votada a Viena, amb un 44,12%, malgrat haver obtingut 4,97 punts menys i la pèrdua de la majoria absoluta; el conservador ÖVP frega el ridícul en quedar en un 13,24% (-5,53% ), mentre que els Verds no aconsegueixen la credibilitat electoral i s’han de conformar amb el 12,23% (-2,40%). Cal ressaltar que aquestes tres formacions s’havien posat com a obscè objectiu frenar l’ascens del FPÖ, el mateix, de sempre ... cordons sanitaris, fronts populars i tota classe de joc brut i antinatural.

Aquest 27,5% de vots per a l’FPÖ suposa duplicar els vots de les eleccions anteriors i té una clara lectura política: l’FPÖ pot aspirar a ser el partit més votat d’Àustria, donat que el seu líder Hans Christian Strache es converteix en el polític amb més carisma i projecció del país alpí.

Els eslògans emprats per l’FPÖ durant aquesta campanya electoral, "Per una Viena social" i "Sang vienesa", resumeixen els eixos ideològics de la formació nacionalista austríaca: defensa dels drets socials de la població autòctona afectada per la globalització i resposta identitària enfront l’amenaça demogràfica de la immigració.

Exactament igual que al 1613, quan Viena va rebutjar l’avanç islamista, avui la capital del Danubi és la referència per a tots els europeus compromesos amb la defensa de la nostra identitat i la nostra civilització.

En la reunió del Comitè Internacional de PxC, del dilluns 11, s’ha tractat aquest assumpte en profunditat. El president del partit, Josep Anglada, ha volgut expressar la seva satisfacció pel triomf del seu col•lega Strache, tenint en compte que PxC i l’FPÖ, en el mes de maig, van mantenir una reunió al més alt nivell, en la qual es va signar un acord de col•laboració i d’intercanvi d’experiències i coneixement.

Josep Anglada ha manifestat: "Hem de celebrar que els partits identitaris que defensem els valors europeus, enfrontant-nos a la salvatge invasió extracomunitària, i l’islamisme radical en particular, siguem reconeguts pels bons ciutadans dels nostres respectius països. Ja és hora de desmuntar la gran fal•làcia que ho manipula tot en nom del ’políticament correcte’ i en el d’altres fosques i delictives figures traïdores a la nostra seguretat i al nostre benestar ".

El president de PxC ha enviat una carta personal al seu amic Strache felicitant-lo i recordant-li que "no està sol, que en som molts més i extremadament més valorats del que els adversaris voldrien".

PxC

Vic, 12 d’octubre de 2010

ELS IMMIGRANTS VOTARIEN PEL PSOE I EL PP

La majoria opina que hauria de tenir dret a votar

Un 75,7% votarien a les eleccions autonómiques

El 32,1% ho faria pel PSOE

Nou de cada deu immigrants no espanyols residents a la Comunitat Autònoma de Catalunya desconeix l’existència de CiU i Esquerra. Tot i això, més de tres de cada quatre opina que hauria de tenir dret a votar, i majoritàriament es decanten pel PSOE i el PP. Aquests resultats es constaten a l’estudi La percepció de la realitat social i política de Catalunya dels ciutadans d’origen estranger. En concret, i preguntats per si podrien citar espontàniament cap partit català, el 54,4% no en sap dir cap, però el desconeixement és molt més gran pel que fa als partits catalans. El 34,7% coneix el PSC-PSOE, i el 26,2% sap citar el PP. Només un 12,7% cita CiU, i un 7,8%, Esquerra. Un 92,2% sap que José Luís Rodríguez Zapatero és el president espanyol, però només un 28,6% és sabedor de la identitat del president de la Generalitat, José Montilla. Només un 17,4% coneix Artur Mas, i un 8%, Joan Puigcercós. Tot i aquest desconeixement de la política, el 77,3% dels enquestats considera que hauria de tenir el mateix dret a vot que es persones de nacionalitat espanyola, i un 75,7% afirmen que votarien a les autonòmiques. Preguntats per quin partit voldrien que guanyés les properes eleccions autonòmiques, un 32,1% contesta que el PSC-PSOE. El PP és el segon en les preferències, amb un 5,8%. CiU només quedaria en tercer lloc, amb un pobre 3,7%, mentre que Esquerra obtindria el suport de l’1,5% dels enquestats. ICV-EUiA només obtindria un 0,4%. Un 45,5% no es pronuncia i a un 10,8% li és indiferent.

font: http://taranis.wordpress.com/

noticia: http://somnoticia.cat

STOP IMMIGRACIÓ SENSE CONTROL. GRUP EN FACEBOOK

Globalització, capitalisme, immigració sense control.

Les bosses de pobresa desequilibren un país, la cultura,

 l’economia i més si els governs bolquen diners públics

 per l’ajuda d’aquests.

La discriminització positiva desempara als autòctons

  http://www.facebook.com/pages/STOP-IMMIGRACIO-SENSE-CONTROL/109483332423130?ref=ts

9 D'OCTUBRE 1238: VALÈNCIA TORNA A EUROPA

9 d'Octubre, any 1238. Les tropas del Nord continuen conquerint els territoris als invasors africans. El Rey Jaume I arriva a la Ciutat de València.

València torna a Europa.

Nº 32 DE LA REVISTA IDENTIDAD

 

Sumario

Editoriales

Cataluña cambiará el 28 de noviembre
Lo que va de Obama a ZP

Crónica
Así será el curso político 2010-2011
¿Sobrevivirá este país a la agonía de Zapatero?

Problema
Crisis en las relaciones hispano-marroquíes

Europa
La Alemania real: Thilo Sarrazin

Análisis:
Gitanos: Francia marca el camino
Israel Supporters, Mauel Leal
Pros y contras de facebook


Eventos
Identidad en la reunión nacionalista de Tokio

EPC
Eso que llaman el Nuevo Orden Mundia

Opinión
Sin Mordaza al Parlament, David Parada

Libros
Plataforma de Michel Houellebecq

Entrevista
Sammi Alaá, la resistencia iraquí en Europa

www.revistaidentidad.com

 

JOSEP ANGLADA (PXC) ÉS VALORAT PER MÉS PERSONES QUE ALICIA SÁNCHEZ-CAMACHO(PP)

Josep Anglada és valorat per més persones que Alícia Sánchez-Camacho, mentre que Plataforma per Catalunya, PxC, ja forma part del ventall visible d'opcions electorals essencials, segons el Baròmetre preelectoral del GESOP

COMUNICAT DE PREMSA DE PLATAFORMA PER CATALUNYA (PxC)

Vic | Radacció.- Tal com manifesten les enquestes realitzades pel Gabinet d'Estudis Socials i Opinió Pública, GESOP, una empresa altament especialitzada en qüestions relacionades amb l'entorn social i polític de Catalunya i altres àmbits de la resta d'Espanya, Josep Anglada, president de Plataforma per Catalunya, va per davant d'Alícia Sánchez Camacho en matèria de valoració de líders polítics aspirants a la presidència de la Generalitat, per part dels votants catalans que constitueixen l’univers entre el que s'ha realitzat l'encàrrec demoscòpic que ha publicat El Periódico de Catalunya aquest dilluns 4 d'octubre.

La diferència és d'un 3,1 davant d'un 2,8, comptant amb que Anglada apareix en aquest escenari autonòmic per primera vegada amb el seu partit Plataforma per Catalunya, mentre que tots els altres hi són 'des de sempre' o provenen d'escissions d'organitzacions que també ho estaven. D’altra banda, el que també es palesa en escrutar l'enquesta és comprovar com Anglada ja és conegut per el 54,3% de la gent, mentre la dirigent del PP ho és pel 71,1%, tot i comptant l'aclaparadora maquinària propagandística i mediàtica del principal partit de centre dreta espanyol.

En el mateix treball consultiu, també es plasma que el 0,8% de catalans prefereix a Josep Anglada com a president, una posició que millorarà al llarg de la campanya electoral, ja que és prou conegut que tants anys de propaganda manipuladora perquè la ciutadania no es fixi en el fenomen invasiu de la immigració que pateix la nostra comunitat [sigui Catalunya o la resta d'Espanya i d'Europa] ha calat.

Encara que cada vegada menys, a la vista de la realitat, les bones persones se senten estigmatitzades si declaren o manifesten públicament que no podem transigir davant tal problema i que la immigració il·legal i la islamització que ens angoixa s'han de neutralitzar urgentment.

La naturalitat amb la que el missatge de Plataforma per Catalunya és rebut per la societat, i els testimonis dels ciutadans autòctons que viuen en carn pròpia l'oprobi i el risc de la política demencial que han aplicat en cada moment de les seves etapes de govern el PP, el PSOE, o CiU i el nefast tripartit social-comunista a Catalunya, auguren que en el moment de dipositar la papereta a l'urna, en el moment suprem d'exercir lliurement la Democràcia, seran molts més els que se’n recordin de Josep Anglada i de Plataforma per Catalunya: els primers que fa temps ja van diagnosticar l'hecatombe que vivim i els únics que actuaran en conseqüència.

Els votants no volen que se'ls s'enganyi més, no volen barroeres imitacions oportunistes: prefereixen l'original que encarna Plataforma per Catalunya.

Cal destacar que el mateix dilluns dia 4, en sessió del Comitè Electoral de Plataforma per Catalunya, es va analitzar aquest estudi. El president Anglada va animar als seus principals quadres a "potenciar més i millor la marca 'Plataforma per Catalunya -i les sigles PxC-', ja que encara que és positiu el reconeixement explícit que es fa de la seva persona, és molt important que els votants no tinguin dubtes el dia 28 de novembre, tenint en compte la diversitat de logotips i noms de partits que concorren al damunt de les taules amb les seves paperetes ".

Anglada va explicar que "en aquests gairebé dos mesos que queden per a la cita electoral s'ha d'insistir molt en el que és Plataforma per Catalunya i la seva digne llista de candidats de totes les comarques catalanes -cosa que molts partits que es presenten no poden dir-, junt amb el Programa de PxC, el que ha d'arribar al cor dels bons ciutadans que estimen la seva terra de veritat ".

PxC

Vic, 6 d’octubre de 2010

 

font: www.pxcatalunya.com

 

 

 

LA CATALUNYA REIAL I LA CATALUNYA OFICIAL

 

La Catalunya Reial i la Catalunya Oficial

 

Parafrasejant a Charles Maurras (1868-1952), hem volgut transferir la seva idea d’una France réelle a casa nostra. Què vol dir Real?. Doncs es refereix a la realitat, al caràcter ètnic, territorial (comarques, regions) i espiritual d’un poble. Però també fa referència a l’estat d’opinió de la població, al que pensa la gent que, gairebé mai, correspon al que els governants o els mitjans de comunicació ens volen imposar. D’aquí el qualificatiu de real en contraposició a oficial.

 

En el cas de Catalunya, la realitat es la següent: la gran preocupació ara mateix és l’Economia. En un context global de crisi, la repercussió a casa nostra es bastant evident: atur, precarietat laboral, tancament d’empreses i molts més problemes. Es nota a l’ambient, la gent està realment preocupada. Fins aquí, res que no passi enlloc més.

 

Passem a la immigració: aquí si que estem parlant d’un tema que ens afecta més territorialment, ja que Catalunya es troba saturada d’immigrants com pocs altres llocs i més tenint en compte la laxitud de les nostres lleis en aquest aspecte. Els problemes que se’n deriven poden arribar a ser més visibles que els econòmics només a simple vista: prostitució, robatoris, assalts violents, fanatisme religiós, marginació de la dona, mutilacions corporals, cobrament de subvencions per la cara, bandes violentes, barris degradats...sembla un film d’horror, oi?. I que fa la Catalunya oficial?. Posar més llenya al foc parlant de tolerància, acollida i donant ajuts a tothom qui vingui aquí. Es necessari un canvi en aquest sentit ja que si no, els problemes poden arribar a ser molt grossos. Només cal mirar les banlieues franceses o els barris degradats de les ciutats nord-americanes. Per no parlar de l’ integrisme islàmic amb el perill que això comporta. A certs llocs de les comarques tarragonines (només?) ja hi ha una policia religiosa que vetlla perquè ningú no incompleixi les lleis religioses. Igual que a l’Afganistan dels talibans; igual que la Inquisició durant el passat.

 

I què hi ha del problema nacional?. Es un tema espinós, ja que últimament sembla que hi ha un desencaixament prou evident. La opinió majoritària es que els catalans som diferents i tenim personalitat pròpia. Igual que la té un basc, un gallec o un castellà. I això, agradi o no, es així. Per llengua, per tradició, per mentalitat, tot grup ètnic es diferent, i la Península Ibèrica es un conglomerat de pobles amb unes varietats regionals tan riques com pocs altres llocs d’Europa en un mateix espai. El problema ve quan sorgeix el centralisme borbònic importat de França que anul.la la identitat dels pobles i els sotmet a una burocràcia anihiladora. Per tant, des del  punt de vista identitari, ningú pot defensar un model d’ Espanya tal com el que tenim avui en dia, ja que es defensar un estat centralista i que es mira al melic. No, els catalans no som insolidaris amb la resta de pobles ni ataquem a ningú per no parlar el català, ni segreguem a les comunitats lingüístiques catalana i castellana tal com afirmen alguns medis, podríem dir, ultraliberals, des de Madrid.

Pel que fa a la recent polèmica sobre les curses de braus, direm que, com a identitaris, som amics de la Natura i estem en contra de maltractar els animals. Altra cosa es que això s’instrumentalitzi tant des de Barcelona com des de Madrid. I sobre la independència només hi veiem una solució: una Europa confederal des de Lisboa fins a Vladivostok on totes les ètnies hi siguin reconegudes i tinguin, no tant sols el dret, sinó el deure de preservar la seva personalitat.

APOGEU I RESORGIR DELS PARTITS IDENTITARIS EUROPEUS: DEMÀ TAMBÉ A CASA NOSTRA?

Durant els últims anys, Europa assisteix a una generalització i apogeu d'un comportament electoral que premia als corrents polítics identitaris i socialnacionalistas, opcions dirigides per una generació política diferent, amb missatges més clars i solucions als problemes que es planteja el ciutadans mig europeu, i que representen una tercera via a la vella dicotomia esquerra-dreta d'un sistema polític en crisi. Els resultats electorals en la majoria dels països europeus confirmen l'arribada de noves polítiques a Europa.

La política del bipartidisme importat dels Estats Units en la qual es reparteixen el poder alternativament una dreta democristiana o liberal i una esquerra socialdemòcrata amb petits espais per a partits liberals està arribant a la seva fi.

 L'arribada de grans contingents d'immigrants extraeuropeus que amenacen la identitat, estabilitat social i laboral així com la seguretat ciutadana especialment dels treballadors, comerciants i petits empresaris, la caiguda de la natalitat europea i la crisi de la família, la corrupció política generalitzada, la sensació de l'existència d'una casta política allunyada del ciutadà mig i dels seus problemes, enriquida i corrupta, venuda als poders financers que fan i desfan l'economia en el seu propi benefici sense que existeixi una autoritat estatal que defensi els interessos d'una població desemparada, són problemes més agreujats encara si cap en els últims anys.

Aquesta és la raó per la qual cada vegada un major nombre de ciutadans, fastiguejats de polítics, que lluny d'aportar solucions participen en el procés d'enfonsament que sofreix Europa decideix canviar el seu vot i per la qual fer-ho per opcions que defensen al ciutadà mig autòcton, la seva identitat, els seus interessos i la seva estabilitat com a membre d'una comunitat. És el fracàs de les polítiques d'integració, del multiculturalisme o de les aliances de civilitzacions. D'aquesta manera, la política de comunitat reemplaça la de societat i es reivindica una Europa per als Europeus recuperant un missatge de polítiques socials per als europeus autòctons. El votant mig dels partits identitaris europeus és europeu autòcton, jove i pertanyent a una capa social transversal en la qual hi ha treballadors  manuals, tècnics, obrers de la construcció, professionals autònoms, executius, petits empresaris i comerciants. A la premsa del sistema li va cridar l'atenció en el seu moment que el partit més votat als barris d'obrers autòctons de les grans ciutats franceses fos el Front Nacional, convertint-se en el primer partit obrer en vot obrer i substituint l'esmentat vot al deixat en anys anteriors al Partit Comunista Francès, el qual suport públic a les polítiques de benvinguda i integració dels immigrants van ser determinants en el seu enfonsament electoral. També és significatiu saber que el FN en concret, i en general aquest tipus de partits, tenen el seu major nombre de votants a les franges d'edat que oscil·len entre els 18 i els 45 anys, tenint un clar exemple a Àustria, on l'any 2008 el FPO i el BZO van aconseguir el seu màxim històric de vots fregant el 30% de suport popular en unes eleccions on votaven per primera vegada els joves entre 16 i 18 anys.
No és d'estranyar doncs, que en una Unió Europea que suporta un 20% d'atur entre els joves menors de 25 anys - a Espanya supera el 40%-, que és incapaç de controlar o frenar una invasió migratòria procedent dels països del tercer món els resultats del qual han estat augments de la delinqüència, assassinats, robatoris, violència sexual, fraus, insuportable augment de la despesa social que amenaça el sistema de pensions i els sistemes avançats socials europeus, però la pitjor conseqüència del qual pogués ser la pèrdua definitiva de la cultura i identitat europea, i per ende la desaparició irremeiable d'Europa tal com l'hem conegut al llarg de la història, sumida en previstos mestissatges informes que facin de l'individu un ésser desarrelat no-comunitari i manejable sumit en un grau d'esclavisme que perfectament es podria imaginar vista la direcció en la qual van les polítiques mundials, reaccioni i miri en altres direccions polítiques: les del foment de les comunitats orgàniques basades en la naturalesa, la tradició i la història, la de la defensa de l'ecologia, els interessos dels pobles europeus i la d'una economia orgànica, sana i justa que sorgeix de la voluntat i idiosincràsia de la nostra tradició més ancestral.
Europa ho va poder comprovar en les passades eleccions al Parlament de l'UE, el Front Nacional es recuperava a França, augmentant set punts el percentatge de votants i col·locant-se en un gens menyspreable 11,4% malgrat el 7% que li atorgaven les enquestes dels mitjans de comunicació del sistema, el British National Party passava del 4,9% al 6% entrant per primera vegada en el Parlament Europeu amb dos representants malgrat que se li augurava en les enquestes que amb sort aconseguiria un. A Àustria, el FPO augmentava set punts i es col·locava en un 13,1%, els etnonacionalistas flamencs del Vlaams Belang es quedaven en un 10,7% i el danès Dansk Folkeparti arribava al 14,8%. La Lega Nord es consolidava com a primera força política del nord d'Itàlia amb un 10,2% i assistíem a l'entrada en el Parlament de diferents forces identitàries dels antics països de l'Est, com els búlgars d'Ataka i el seu 12% o el Partidul Romania Mare i el seu 8,6%. Sorprenents també van ser els resultats dels Perussuomalaiset (Verdaders Finlandesos) amb un 17% o el LAOS grec que amb 7,2% col·locava dos diputats a Brussel·les. D'altra banda, encara que en partits no exactament identitaris, alguns polítics d'aquestes ideologies van ser elegits en altres països com Holanda, mentre que en el centre i sud d'Itàlia, espai on es troben les organitzacions culturals i de militància existencial més importants d'Europa, alguns diputats identitaris van poder entrar, tal com ja ho havien fet en les estructures parlamentàries nacionals, en les llistes de partits no estrictament identitaris encara que amb orígens socialnacionalistas.En el nord de l'esmentat país, i ja el present any, la identitària Lega Nord va ser la gran vencedora de les eleccions presidencials italianes aconseguint percentatges del 35% en el Veneto-augmentant els seus suports en un espectacular 134%-, o del 26% a Lombardía i establint-se fortament en regions tradicionalment esquerranes com Piamonte (17%), Emilia-Romagna (13,4%) o Ligúria (10,2%). A Hongria la formació nacionalista identitària Jobbik apareixia en l'escena electoral amb un 17% i 48 diputats, i no podem deixar d'anomenar a altres formacions com el Fremskrittspartiet, un dels partits més votats a Noruega, que encara que com el PVV holandès de tendència liberal, basa gran part dels seus plantejaments en postures identitàries i contràries a la immigració. Mentre, a Suïssa, de tots són coneguts els èxits de l'UDC, partit helvètic més votat que amb un missatge nacionalista contrari a la immigració i a la presència islàmica, va aconseguir l'any 2007 un 29% dels vots i 62 escons.
L'última gran notícia, ha estat durant aquest mes de setembre l'arribada per primera vegada al parlament suec d'un partit identitari. És el cas dels Sverigedemokraterna que amb un clar missatge de defensa de la identitat i interessos suecs passa d'un 2,9% a un 5,7% i aconsegueix 20 escons en perjudici dels partits conservador i socialdemòcrata que baixen els seus resultats.
Es tracta d'una línia ascendent que forçosament haurà d'arribar a altres països europeus on els efectes de la crisi del sistema i de la pèrdua d'identitat que comporta el procés d'immigració són encara si cap més greu com Portugal on el Partido Nacional Renovador realitza un treball en l'esmentada direción o Espanya, país en el qual es podria esperar una sinergía dels diferents partits identitaris amb una estratègia comuna. A Catalunya, l'emergent partit identitari Plataforma per Catalunya de Josep Anglada, que ja compta amb diferents regidors en importants poblacions de Tarragona i Barcelona, i amb el suport d'importants partits identitaris europeus com el FPO austríac, el VB flamenc o la Lega Nord italiana, es troba a les portes de fer realitat per primera vegada la presència de diputats identitaris en una estructura parlamentària del nostre país. En poc temps sabrem si hi ha a les nostres terres una voluntat de frenar el procés de destrucció en el qual ens veiem embolicats i participar al costat dels nostres germans de la resta d'Europa en un canvi necessari que asseguri la nostra identitat i manera de vida.

Demà també a casa nostra?


[e-mail]

LA GENERALITAT CATALANA PUBLICA UNA GUIA PARA LA ADAPTACIÓ A LES NECESSITATS RELIGIOSES DELS TREBALLADORS

La Generalitat de Catalunya acaba de publicar una guia de recomanacions sobre la gestió de la diversitat a les empreses, redactada per la seua Secretaria per a la Immigració. Segons aquest document, el món del treball s’ha d’adaptar a les “necessitats” religioses dels treballadors, ja que el país ha canviat en el darrer decenni, acollint 1,5 milió d’habitants nous. Aquesta guia, impulsada pel govern d’esquerra català, recomana una « negociació del calendari festiu » per reflectir la “presència de treballadors de diverses confessions religioses”. Concretament, es podria arribar a repartir la feina amb un sistema de torns, i escollir els períodes de vacances segons la religió. Aquest funcionament reforçaria la “diversitat” i la “pluralitat sociocultural” del territori, segons el document, que reconeix que aquesta proposta s’origina en el « fet migratori ». La guia sud-catalana, que cita la Charte de la Diversité en Entreprise francesa impulsada el 2004, admet que la « diversitat » és « més visible a les categories professionals poc qualificades », tot i que està augmentant entre els executius, especialment a través de l’islam. La guia considera que « les persones no són iguals però (…) haurien de ser tractades de manera equitativa

font :http://www.la-clau.net/

TENSIÓ PER LA MESQUITA DE TORRENT

Un centenar de veïns increpa els representants del centre islàmic, els regidors i el president de l’AVV Nicolás Andreu i exigeix que el temple es traslladi a un altre barri de la ciutat

 

Va començar amb esbronc i va acabar amb esbronc. L’acte informatiu convocat per l’associació de veïns Nicolás Andreu per explicar el projecte del centre islàmic de traslladar el seu temple a un recinte de majors dimensions al barri va ser tot menys això. Ni el representant de la comunitat musulmana, Elabidine Zine, ni els regidors ni el propi president de l’associació no van poder explicar-se. Des dels primers minuts van ser increpats per més d’un centenar de residents que van mantenir més de dues hores de reunió a crits i amb dures acusacions a tots.
La presentació es celebrava per a que els representants del centre islàmic i del consistori expliquessin el projecte i els veïns poguessin formular les seves preguntes. En lloc d’això, des de les primeres intervencions el diàleg no va ser possible i cap d’ells no van poder acabar les seves intervencions. El regidor d’Urbanisme, Santiago Martí, intentava fer-se oir i apel·lava a la Constitució Espanyola i a l’ordenació jurídica per argumentar que "a Espanya tots tenim els mateixos drets, independentment de la nacionalitat que tinguem" i que la llicència d’obres al centre islàmic s’havia concedit perquè el projecte complia els requisits.

Fortes acusacions
Per contra, els veïns assistents van reiterar el seu rebuig de la mesquita i van culpar la comunitat islàmica de tots els problemes del barri: brutícia, conflictes de convivència i fins i tot falta de places escolars. "A l’ajuntament els interessa tenir-los aquí acolmenats en aquest barri, haurem de posar-nos a la porta perquè no entrin" i fins i tot "perilla la nostra salut" van ser algunes de les frases que van arribar a pronunciar a crits els assistents més exaltats. Alguns van preguntar al representant del centre islàmic si "sabent que aquest conflicte es repetirà dia a dia, any rere any" pensaven seguir endavant amb el projecte. D’altres intentaven aclarir detalls del projecte i no era possible. "Jo no tinc gens en contra dels musulmans i no em molesten que s’instal·lin aquí. Només vull tenir garanties que un local per a tanta gent compleix condicions i no causarà problemes. Però amb tant crit és impossible", va comentar a Llevant-EMV un assistent.
Una altra veïna va mostrar la seva preocupació perquè la teulada de la nau on té previst instal·lar-se el temple -ja ha començat l’obra- és d’amiant i perquè l’acció dels operaris "ha causat esquerdes a les finques".
Després de gairebé dues hores i mitja, va baixar la tensió encara que no es va arribar a cap conclusió ni es van apropar postures.

Levante-EMV

NO A LA MESQUITA DE BADALONA, NO A LES MESQUITES DE CATALUNYA

Aquest dissabte la Plataforma per Catalunya n’ha convocat a Badalona una manifestació contra la construcció d’una mesquita a la seva ciutat. Ja ho vam fer a Premiá de Mar el 2002, quan aconseguim parar el projecte d’una mesquita local, ara estem fent el mateix. La PxC serà la veu dels que ningú no vol escoltar, la de la gran majoria dels catalans que s’oposa a la construcció de mesquites al nostre país, aquesta gran majoria de catalans als quals la classe política col·laboracionista amb la islamització ha donat l’esquena de forma vergonyosa. La classe política -del PP a ERC- que ha obert les portes de Catalunya a milers d’immigrants musulmans en nom de la "multiculturalitat i la tolerància" i que ara veu com li explota a les mans el seu nefast experiment d’enginyeria social. Només el nerviosisme que tenalla el PP ha obligat el seu president a Badalona, García Albiol, a sortir a la palestra dient amb la boca petita que ells també hi són contra la mesquita. No se sap què es perd abans si la vergonya o la memòria. García Albiol s’ha d’acordar de què el 2002 el seu partit res va dir contra la mesquita de Premiá de Mar; ha de saber que en la Comunitat Valenciana i a Madrid -ambdues governats pels populars-, s’autoritza la construcció de mesquites sense traves ni problemes; ha de saber que el seu Partit ha demanat l’ingrés de Turquia en la Unió Europea, el que suposarà que 70 milions de musulmans puguin instal·lar-se legalment a qualsevol país europeu inclòs Espanya. A García Albiol i a Sánchez-Camacho, que ara es posa la careta de la antiimmigració, ell volem recordar també com actua el seu Partit Popular on té responsabilitats de govern. Madrid i València són dos de les comunitats amb major percentatge de població immigrant; va ser el conseller d’immigració de la Comunitat Valenciana, el popular Rafael Blasco que va dir a propòsit del no empadronament d’immigrants a Vic: "la decisió de no empadronar els immigrants sense papers vulnera la legalitat i des del punt de vista ètic i moral és reprovable". Va ser Esperanza Aguirre, que ha destinat 7.397 milions d’euros per al Pla d’Integració per a Estrangers en la Comunitat de Madrid, la que va declarar "en la Comunitat de Madrid no hi ha immigrants perquè avancem, sinó que avancem perquè hi ha immigrants". Aquesta és la realitat del PP. Nosaltres hem estat clars i inequívocs des del principi en les nostres postures contra la immigració i la islamització. Si protestem contra el projecte de mesquita a Badalona no és per esgarrapar uns vots, per intentar confondre a l’opinió pública o per estar preocupats per les enquesta reals. Si som contra les mesquites és perquè: Donar espais públics a la comunitat islàmica és una discriminació cap als catalans que volem que es destinin a zones d’esbarjo, hospitals o biblioteques públiques. Perquè les mesquites no són només un lloc d’oració. És on s’imposen les consignes socials i polítiques. El món musulmà no distingeix entre vida social, religiosa o política, així les mesquites es converteixen en un niu d’islamisme i radicalisme. Perquè l’Islam és incompatible amb la nostra cultura europea basada en la tolerància, en la llibertat, en els valors democràtics i en la igualtat de l’home i la dona. Per tot això a Badalona, ni Catalunya, Espanya i Europa no hi ha llocs per edificar mesquites. A pensar de les trequinyueles d’última hora de l’Ajuntament badaloní governat pel PSC -tan preocupat com el PP per l’ascens de la PxC-, aquest dissabte hem dit alt i clar: no volem mesquites a la nostra terra. Els islamistes no passaràn!

Josep Anglada, President de Plataforma per Catalunya i candidat a la Presidéncia de la Generalitat

Font: http://josepanglada.blogspot.com/

ANGLADA (PXC):LA PRIMERA REGULARITZACIÓ MASSIVA DE IMMIGRANTS VA SER QUAN ESTAVEM GOVERNATS PEL PP

COMUNICAT DE PREMSA DE PLATAFORMA PER CATALUNYA (PxC)

Badalona.- El president de Plataforma per Catalunya (PxC) i candidat a la presidència de la Generalitat de Catalunya, Josep Anglada, ha assistit aquest dissabte a la tarda a la concentració convocada per la delegació de PxC a la ciutat de Badalona amb motiu de la protesta per la cessió de l'antiga caserna dels bombers a la comunitat islàmica per tal de celebrar el ramadà, i on l'Ajuntament té previst cedir l'espai als musulmans que resen de manera completament il•legal a la plaça Camarón de la Isla de la mateixa ciutat, on tots els divendres es congreguen a prop de 500 persones alterant la convivència del barri i els espais públics.
Anglada ha declarat “la seva oposició frontal, tant a la cessió de l'antiga caserna, com a permetre la gran concentració de gent a la plaça Camarón de la Isla”, i ha demanat al consistori que “no permeti saltar-se la llei i no voler entendre que Badalona necessita una actuació ràpida i contundent per lluitar contra la degradació dels barris i l'augment imparable de la delinqüència a la ciutat.

Encabat d'una brillant introducció per part de l'alcaldable de PxC per Badalona, Carles Francisoud, i davant d’unes de 500 persones, el líder identitari ha desemmascarat els que ara el copien, referint-se principalment al PP i García Albiol.
Anglada ha començat el seu discurs dient que “no han pogut parar-nos”. Les marrulleries de l'Ajuntament local, el silenci dels mitjans de comunicació oficials i la pressió mediàtica de res han servit davant la nostra ferma voluntat de dir alt i clar que “no volem cap mesquita a Badalona, ni cap mesquita a tot Catalunya”. El líder identitari ha seguit dient que “no hi ha lloc tampoc ni a Badalona ni a Catalunya per a les dones tapades amb vels, ni per als imams radicals, ni pel als predicadors de la guerra santa, ni per als qui volen utilitzar la nostra democràcia i la nostra llibertat per destruir-la”, i ha afirmat que “la islamització d'Europa no és avui una amenaça per al futur, sinó una realitat, una dramàtica realitat que s'estén dia a dia com la lava d'un volcà que ningú sembla saber com frenar”.

Anglada també ha volgut recordar que “la primera regularització massiva que es va fer a Espanya va ser quan estava governat el PP, sent el Sr.Rajoy ministre del interior, i la Sra. Alícia Sánchez-Camacho directora general”.
Anglada ha seguit dient que “el Sr. García Albiol hauria de recordar-se que l'any 2002 el seu partit res va dir contra la mesquita de Permià de Mar”. El Sr. Albiol, ha dit Anglada, hauria de saber que “a la Comunitat Valenciana i a Madrid –ambdues governades pels populars-, s'autoritza la construcció de mesquites sense traves ni problemes”. I hauria de saber també el Sr. Albiol i la Sra. Alícia Sánchez-Camacho que “el seu partit ha demanat l'ingrés de Turquia a la Unió Europea, la qual cosa suposarà que 70 milions de musulmans puguin instal•lar-se legalment a qualsevol país europeu inclòs Espanya”, ha continuat dient Anglada.

L'ONZE DE SETEMBRE, LA NOSTRA DIADA

Article d’opinió del Josep Anglada , President de PxC i candidat a la Presidència a la Generalitat

Una vegada més l’11 de setembre i com cada any, milers de catalans han sortit als carrers de les nostres ciutats i pobles per mostrar el seu orgull per la nostra història i per la nostra identitat. També -com cada any- la nostra decadent classe política ha tornat ha manipular aquesta data per usar-la a la seva conveniència: Motilla per tapar la seva desastrosa gestió del Nou Estatut, CiU per presentar-se com la quinta essència del catalanisme, ERC per reclamar una independència que mai no va existir, i el PP per intentar dissimular la seva distància i indiferència cap a tot lo realment català. Per evitar aquestes trampes el millor és fer un repàs històric sobre el significat d’aquesta data.

L’11 de setembre de 1714 les tropes de Rafael Casanova són derrotades per l’exèrcit borbònic, així acabava la Guerra de Successió a la Corona d’Espanya. L’esmentada guerra havia enfrontat a dos aspirants, Felipe d´Anjou -futur Felip V de Borbó- i l’arxiduc Carles d’Àustria. Va ser alguna cosa més que una guerra dinàstica: Felip V era procliu a una centralització d’Espanya, mentre que Carles d’Àustria defensava la tradicional pluralitat de la Corona hispànica, en la qual dins de la unitat, cada regne i cada territori conservava les seves especificitats legislatives, culturals i lingüístiques. Tota la Corona catalano-aragonesa, especialment Catalunya i el País Valencià, es van posar del bàndol dels Àustria, els seus partidaris van ser coneguts amb el nom de maulets; només uns quants catalans i valencians van ser partidaris de la nova dinastia borbònica: se’ls va anomenar els botiflers, i aquest terme ha quedat a la nostra llengua com a sinònim de traïdor i renegat.

Malgrat la seva inferioritat numèrica els partidaris de l’arxiduc Carles van lluitar amb valentia, i van oposar una dura resistència a l’exèrcit borbònic. La derrota de Rafael Casanova en la defensa de Barcelona l’11 setembre de 1714 va posar punt final a la contesa amb la victòria definitiva de Felip V. El nou rei, imbuït del centralisme uniformador francès i com a càstig als territoris derrotats va proclamar el decret de Nova Planta, que, simplificant, significava la uniformització legislativa d’Espanya i l’abolició de les lleis i peculiaritats dels territoris que li havien estat hostils, entre ells Catalunya; també és el moment en què el castellà comença a usar-se al nostre país. Abans d’aquesta data, Catalunya tenia els seus propis furs, usos i costums dins d’una Espanya plural, descentralitzada i respectuosa amb les seves diferències: l’Espanya que va defensar amb les armes Rafael Casanova i els seus maulets.

300 anys després la majoria dels catalans seguim identificats amb la vella idea d’aquells maulets: advoquem per una Catalunya arrelada, defensora a ultrança de la seva identitat, de la seva llengua, dels seus costums, de la seva història i del seu passat. Sense independentisme ni centralismes, una Catalunya dins d’una Espanya en la qual no hagi de demanar constantment permís a Madrid per continuar existint com a poble.

Tot seguint el fil d’aquest guió, no podem estar més d’acord amb l’historiador Joaquim Coll que publicava aquesta setmana un article a El Periódico en el que es pronunciava contra l’exhibició de l’"estelada" -tan semblant a la bandera de Cuba i Puerto Rico- en els homenatges a Rafael Casanova: la nostra bandera té quatre barres i cap estrella.

Una vegada més aquest 11 de setembre, els polítics de la Catalunya oficial han fet una nova mascarada amb l’excusa de la defensa de la identitat catalana; una identitat -tot cal dir-ho- amenaçada greument per la invasió migratòria que aquesta mateixa classe política ha consentit, organitzat i potenciat.

I abans de res, tal dia com avui: Visca Catalunya!

ÚNICA SOLUCIÓ: REPATRIACIÓ (O ÉS QUE N'HI HA UNA ALTRA?)

Article d’opinió de Josep Anglada, president de Plataforma per Catalunya i candidat a la presidència de la Generalitat Catalana

Repatriar és un verb que el govern conjuga malament i al qual des de fa quinze anys el poder mediàtic del centre-esquerre i del centre-dreta han atribuït una connotació pejorativa. Com l’exigir certificat mèdic als immigrants per autoritzar la seva permanència a Espanya, com expulsar els delinqüents indesitjables, com no empadronar a il·legals. I, tanmateix avui, la repatriació és la paraula que és més necessari tenir a l’ordre del dia.

L’Estat no té diners per mantenir el seu propi nivell de despeses i l’única solució consisteix a gravar amb més impostos a les classes treballadores dependents d’una nòmina, bloquejar les pensions dels jubilats, baixar els sous dels funcionaris, eliminar plans d’infraestructures i obres públiques i reduir les prestacions socials... Ja que l’Estat recapta el mateix (malgrat haver pujat l’IVA i gairebé tots els impostos entre 2009 i 2010) a la vista que l’activitat econòmica s’alenteix, per al pròxim curs polític ens esperen noves pujades fiscals.

Seria estúpid ignorar que avui la immigració massiva suposa una de les partides de despeses més asfixiants per a l’economia espanyola. De fet, la immigració ha redundat només en benefici d’alguns sectors econòmics pròxims als governs del PP i del PSOE (hostaleria, construcció i grans explotacions agrícoles) que han obtingut grans beneficis amb l’entrada massiva d’immigrants que mantenien a la baixa els salaris.. però la factura l’hem pagada tots.

I ara, en moments de crisi, quan avui mateix CCOO es pregunta si en realitat ja estem per sobre dels 5.000.000 d’aturats, la immigració és un llast insuportable per a l’economia i per a la hisenda pública espanyola. Sobre més de 6.000.000 d’immigrants (s’ignora el número total) amb prou feines estan cotitzant a la SS per sota d’1.300.00. La resta viu de l’economia submergida i dels ajuts estatals, autonòmics i municipals... que estem pagant tots.

És possible resoldre el problema de l’augment del deute públic sense apujar els impostos? És clar que ho és! N’hi ha prou amb disminuir la despesa. I és aquí on cal pensar tant en el present com en el futur: Espanya no creixerà en els dos pròxims anys prou com per generar ocupació i quan comenci a créixer -probablement entre el 2013 i el 2014- encara trigarà molt a fer-ho per crear un mínim d’ocupació capaç d’absorbir les monstruoses xifres de l’atur. Dit d’una altra manera: ens esperen quatre anys encara de gegantí esforç fiscal per pagar la presència d’una immigració que llastra la nostra economia i la nostra hisenda avui i que suposa un factor de ralentització de la nostra economia.

Diguin-me doncs si existeix una solució diferent a la repatriació dels excedents d’immigració per evitar futurs augments de la pressió fiscal! Per això, des de la Plataforma per Catalunya proposem la repatriació d’immigrants il·legals, immigrants que hagin comès delictes comuns, immigrants en atur de llarga durada, mentre demanem que s’acabi amb la política suïcida de les "regularitzacions per arrelament" i es limiti la reagrupació familiar a qui demostri fefaentment poder mantenir a la seva família.

Això o la immigració la continuarem pagant vostè i jo...

Josep Anglada i Rius

President de PxC y candidat a la Presidència de la Generalitat

www.pxcatalunya.com

http://josepanglada.blogspot.com/

REVISTA IDENTITAT CATALUNYA Nº 31

SUMARI

FSM: barallant per la derrota
L´hora de la Plataforma per Catalunya
Carl Lang, pes pesat de l´area identitaria a França

Subscripcions: www.revistaidentidad.com

ABANS QUE SIGA MASSA TARD

Article d'opinió de Josep Anglada, president de Plataforma per Catalunya i candidat a la presidencia de la Generalitat

"Alemanya s’està autodestruint a causa d’una generosa actitud amb els estrangers que arriben des de Turquia, el Pròxim Orient i l’Àfrica", les declaracions no les firma cap "ultra" "racista" o "xenòfob", sinó el directiu del Bundesbank i destacat militant del Partit Socialdemòcrata Alemany (SPD) Thilio Sarrazin.

Després d’una llarga carrera professional dins del "políticament correcte", Sarrazin va començar a aparèixer amb freqüència en els mitjans alemanys per les seves declaracions cada vegada més discutides sobre els perills de la immigració massiva i la islamització a Alemanya. Des de fa una setmana la seva cara obre la primera pàgina de tots els rotatius germànics i les seves afirmacions han saltat a totes les tertúlies i debats polítics; el motiu: la publicació del seu llibre Deustchland schafftsich ab (Alemanya es desintegra), en el que afirma en veu alta el que molts alemanys pensen des de fa dècades: que la integració de les masses immigrants és una entelèquia, que la classe política local no té la menor voluntat de controlar el fenòmen migratori, i que, de seguir aquest ritme, Alemanya deixarà de ser el país dels alemanys en poques dècades: "No vull que el país dels meus néts i besnéts sigui de majoria musulmana, en el que es parli àrab i turc predominantment, en el que les dones portin el mocador islàmic i en el que la vida quotidiana estigui mercada per la crida del muecín", és l’advertiment que llança Sarrazin, que fa extensiva a la resta d’Europa: "A tots els països europeus els immigrants musulmans els costen a la societat més del que aporten a causa de la seva escassa activitat laboral i als beneficis socials que reben". Sarrazin arriba al fons assenyalar que el problema de la immigració no és només un conflicte cultural o social: Europa està davant d’una amenaça demogràfica que suposarà un canvi irreversible en la composició de la seva població si no es prenen mesurades urgentment. "Demogràficament, la fertilitat dels immigrants musulmans és una amenaça per a l’equilibro cultural del vell continent en un procés d’envelliment. La taxa de natalitat dels immigrants turcs és dues vegades més gran que la de la resta de la població".

La polèmica desencadenada a Alemanya amb el llibre de Sarrazin coincideix amb la visita del polèmic president libi, Muamar Gadafi a Itàlia. Durant la seva estada|estança a Roma el provocador líder àrab ha afirmat que "l’Islam serà la religió de tot Europa", afegint que "si la Unió Europa no em dóna 5.000 milions d’euros a l’any, Europa serà negra". Líbia és la porta d’entrada de la immigració subsahariana a Europa, circumstància que aprofita el premier libi per fer xantatge a l’a UE, a la que li exigeix aquesta quantitat de diners per "sustentar a un exèrcit que acabi amb la immigració, altrament Europa podria passar a convertir-se a l’Àfrica i ser un continent negre".

La immigració massiva i la islamització són el major problema a què s’enfronten les societats de l’Europa occidental. A Catalunya fem gust bé de què parlem, en pocs anys els nostres carrers s’han omplert de burkas, d’imants|imams, de locutoris, de vels i de mesquites. Els musulmans assentats a Catalunya tenen un ritme de creixement demogràfic molt superior a dels catalans autòctons, el que tindrà conseqüències irreversibles enmig i llarg termini.
Aquesta tardor la societat catalana està cridada a les urnes, i estem segurs que donarà una seriosa advertència|advertiment a la casta política que ha permès que això ocorri, als irresponsables que parlen d’"integració" de "multiculutralidad" o de l’"islam a la catalana".

La PxC va advertir d’aquests perills quan els partits majoritaris es desfeien en elogis les bondats de la immigració i obrien les nostres portes a cents de milers d’immigrants que avui deambulen pels nostres carrers.

La PxC pensa en la Catalunya del futur -no només en la dels pròxims quatre anys- i, igual com Sarrazin, no volem un país de minarets, vels, muecines i rètols en àrabs. Per això cridem tots els catalans a donar suport a la PxC en les pròximes eleccions autonòmiques. Abans que sigui massa tard

font: www.josepanglada.blogspot.com

 

ANGLADA (PXC): MONTILLA PAGARÀ CAR A LES URNES LA ISLAMITZACIÓ DE CATALUNYA

El president de Plataforma per Catalunya (PxC) i candidat a la presidència de la Generalitat, Josep Anglada, ha manifestat aquest divendres en un acte a Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat) que "Montilla pagarà car, a les urnes, la islamització de Catalunya

COMUNICAT DE PREMSA DE PLATAFORMA PER CATALUNYA

SANT FELIU DE LLOBREGAT, 03/09/2010; ANGLADA COMENÇA LA PRECAMPANYA ELECTORAL A SANT FELIU DE LLOBREGAT (BAIX LLOBREGAT)

El president de Plataforma per Catalunya (PxC) i candidat a la presidència de la Generalitat, Josep Anglada, ha manifestat aquest divendres en un acte a Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat) que "Montilla pagarà car, a les urnes, la islamització de Catalunya."

Sant Feliu de Llobregat.- Rotund i categòric i amb el to habitual que el caracteritza s'ha mostrat avui Josep Anglada durant la seva visita a Sant Feliu de Llobregat afirmant que "Montilla i el PSC pagaran car, a les urnes, la islamització de Catalunya."
El president de Plataforma per Catalunya (PxC) i candidat a la presidència de la Generalitat, Josep Anglada, ha celebrat avui el seu primer acte preelectoral a la localitat barcelonina de Sant Feliu de Llobregat per presentar oficialment a Miquel Vigorós com a candidat de PxC a l'alcaldia.

L'acte que s'ha celebrat al El Centre de la Unió Coral de Sant Feliu, s'ha quedat petit per allotjar les més de 100 persones que no s'han volgut perdre l'oportunitat d’escoltar al president del seu partit. Anglada, ha estat acompanyat pel vicepresident del partit i número dos per la circumscripció de Barcelona, August Armengol.

El líder identitari ha aprofitat l'ocasió per carregar contra Montilla i el PSC, afirmant que "la gent ja no suporta més les mentides de Montilla ni del PSC; no suporta que amb els impostos dels catalans Montilla i el PSC s'hagin dedicat a construir mesquites, a finançar associacions integristes i a subvencionar l'expansió demogràfica de l'islamisme."

El líder identitari ha anat més enllà i ha considerat que "la gent ja no suporta més ni a Montilla ni al PSC. La gent sap que votar Montilla i el PSC és votar un cavall de Troia, és votar els islamistes i és apostar per la islamització de Catalunya".

Per a Anglada, Montilla no rectificarà els seus errors perquè són molts. No farà com li ha tocat recentment a Obama de rectificar en vint-i-quatre hores les seves desafortunades declaracions a favor de l'islam. La gent a tot el món n'està farta de la contínua cessió dels seus dirigents, farta d'això que anomenen el bonisme i del políticament correcte. Una immensa majoria dels nord-americans està contra que es construeixi una mesquita a la zona zero i han obligat, amb el seu rebuig, el seu president a matisar. En la seva desafortunada declaració inicial, Obama va dir que el que va inspirar als terroristes de l'11-S "no va ser l'islamisme, sinó una greu distorsió de l'islam". Això és fals ha assegurat Anglada. És tractar d'enganyar. L'islam promou l'odi i la violència. L'Alcorà legitima el genocidi. "Mateu-los a tots allà on els trobeu", diu.

Ho explico, per activa i per passiva, al meu llibre'Sense mordassa i sense vels '. L'Islam va inspirar als terroristes de l'11-S i als de la matança d'Atocha de l'11-M. I als de Londres del 7-J. Com va inspirar els onze musulmans que reunint-se en una mesquita al carrer Hospital volien perpetrar una altra matança al Metro de Barcelona amb sis terroristes suïcides.

Anglada també ha assegurat que "Montilla no rectificarà mai, perquè ell i el PSC han quedat atrapats amb la seva miòpia ideològica i perquè es creuen que, en el futur, els musulmans els votaran, però els que no els votaran seran els catalans en les pròximes eleccions, perquè votaran Plataforma per Catalunya ".

El president de PxC, ha acabat dient que Plataforma per Catalunya "tendeix la mà a tots els exvotants del PSC que estan farts del desastre de gestió dels seus dirigents, del desenraonat malbaratament, del luxe en el qual viuen, de l'acumulació de càrrecs de la seva esposa i de la traïció de Montilla i el PSC als signes d'identitat de Catalunya afavorint la islamització”.

Montilla no rectificarà, li faran rectificar els catalans a ell i a tota la casta política podrida, a les urnes votant PxC.

PxC

http://www.pxcatalunya.com

EL PP INTENTA ACONSSEGUIR VOTS COPIANT A LA PXC EN MATERIA D,IMMIGRACIÓ

Tret del diari "El Mundo" 05/09/2010

"El PP de Catalunya s’ha proposat situar la immigració com un dels eixos del debat electoral, pel que ha editat uns fullets amb el lema ’Molts el pensem, només alguns ho diem’ i que planteja deu preguntes sobre immigració perquè l’elector mesuri el seu grau de coincidència amb les tesis dels populars.

El fullet, que es repartirà en diferents parades de campanya dels populars, conté un test de compatibilitat en que, després de respondre ’sí’ o ’no’ a les deu preguntes, l’elector pot comprovar en quin percentatge comparteix les seves idees sobre la immigració amb els populars.

Al llarg del test, els populars qüestionen si és necessari limitar el fluix|flux migratori a les necessitats del país, si els immigrants en situació irregular han de complir la llei igual que la resta, i si les polítiques d’integració han de ser compatibles amb el manteniment d’ajuts i beques a les famílies.

Una altra de les propostes passa per expulsar d’Espanya tots aquells estrangers que delinqueixin sistemàticament, així com per posar més policies als carrers. El PP català advoca també per prioritzar la immigració que comparteixi la cultura i els valors dels espanyols, així com per la qual els nouvinguts respectin les normes de convivència del país.

Dins del test tampoc no es defuig un dels debats ha anat al davant dels quals el PP en els últims mesos: s’interroga els electors sobre la necessitat de prohibir, per motius de seguretat, l’ús de penyores|peces religioses com el ’burka’ i el ’niqab’ que dificultin l’indentificación de les persones.

En finalitzar el test, els populars conviden a l’elector a calcular quantes preguntes ha respost afirmativament, per fer gust així el seu grau de concordança amb les proposada del PP català. "Si has contestat vuit o més respostes afirmativament, estàs d’acord en almenys un 80% amb el nostre projecte", conclouen.

El díptic compte també amb una portada en la qual, a més d’un retrat ’warholiano’ de la presidenta del PP de Catalunya, Alicia Sánchez Camacho, i el lema ’Parlant clar d’immigració’, es poden veure sengles imatges dels líders de PSC i de CiU, el president José Montilla i Artur Mas, en els quals es critica la seva política d’immigració.

Un altre fullet sobre immigració llançat pel PP català va aixecar una forta polèmica i fins i tot va obligar els seus dirigents a disculpar-se amb el poble romanès després que l’alcaldable popular per Badalona, Xavier García Albiol, i Sánchez Camacho repartissin díptics en els quals es vinculava immigració i delinqüència, i on podia veure’s una foto d’una pancarta que resava ’no volem romanesos’."

Una mostra més del cinisme del PP, un del principals partits responsables de l,arrivada descontrolada d,immigrants. Un missatge clarament electoralista en greu discordància amb les seves polítiques passades , presents i futures.

Foto: Rajoy amb la regidora del PP Fatima Mohammed Kadur amb vel.

Font: diari "El Mundo" 05/09/2010

PLATAFORMA PER CATALUNYA ES PRESENTA COM ALTERNATIVA IDENTITARIA A LA GENERALITAT

Plataforma per Catalunya (PxC) afronta aquestes eleccions amb la ferma esperança del suport dels catalans i crida a tots els seus militants a intensificar la mobilització que ja vénen desenvolupant i els anima a estar sempre a prop dels ciutadans, informant-los de les nostres propostes.

COMUNICAT DE PREMSA PLATAFORMA PER CATALUNYA (PxC) Vic.-

El poble català ha començat el compte enrere cap a les urnes. Un Montilla de capa caiguda està disposat a apurar fins a l'últim moment. Poques vegades, una consulta electoral ha tingut un contingut tan decisiu; mai els catalans no s'havien trobat en una situació tan crítica, atrapats per una crisi econòmica que posa en qüestió la viabilitat de les famílies i el benestar de les persones. Mai l'avenir com a poble dels catalans no s'havia vist tan compromès, per la gestió desastrosa d'una casta política podrida que ha consentit i finançat una immigració descontrolada en termes tan aclaparadors que pot parlar-se d'invasió, i que adquireix tot el seu dramatisme en la islamització creixent d'àmplies zones de Catalunya. Plataforma per Catalunya (PxC) afronta aquestes eleccions amb la ferma esperança del suport dels catalans. PxC és l'únic partit que parla de la realitat i ofereix solucions per als greus problemes creats pel nefast tripartit.

 El ser o no ser de Catalunya dependrà dels resultats de PxC en uns comicis decisius, que, per la gravetat dels problemes, superen la mera alternança democràtica, per exigir respostes alternatives. PxC crida a tots els seus militants a intensificar la mobilització que ja vénen desenvolupant i els anima a estar sempre a prop dels ciutadans, informant-los de les nostres propostes. Aquest és un esforç col•lectiu que assumim amb responsabilitat i il•lusió. En els últims mesos, la militància de PxC no ha fet cap altra cosa que créixer i la seva influència arriba ja a tots els racons de Catalunya. Amb un atur disparat, amb tancaments continus d'empreses, amb un deute públic desfermat de 22.604 milions d'euros. A Catalunya representa el 25% del deute públic emès per les comunitats autònomes, que posa en risc els compromisos mínims de la Generalitat, inclòs el sou dels funcionaris, i que ha convertit la Generalitat en la menys fiable de les institucions de cara a rebre préstecs, el balanç del govern de Montilla presenta un balanç penós, marcat, a més, per l'allunyament dels problemes reals dels catalans. Davant això, Convergència és, simplement més del mateix. No és ni tan sols una alternança, sinó una mera continuïtat de les polítiques i els errors del tripartit. El PP, sense discurs propi a Catalunya, practica allí on governa les mateixes polítiques de corrupció, malbaratament i subvenció a la islamització, que aquí critica.

 Només Plataforma per Catalunya s'ofereix com l'esperança per als catalans.

Només Plataforma per Catalunya representa una alternativa a la casta política podrida.

 Només Plataforma per Catalunya defensa els signes d'identitat de Catalunya davant la immigració descontrolada i la islamització fundamentalista, que ha fet que alguns paisatges de Catalunya s'assemblin molt als de l'Afganistan o el Marroc.

 Només Plataforma per Catalunya estableix la relació entre la crisi econòmica i la generació de grups parasitaris estrangers.

 Només Plataforma per Catalunya acudeix amb les mans netes i amb voluntat regeneradora, sense compromisos foscos ni xarxes clientelars.

 Només Plataforma per Catalunya representa la solució per a aquesta hora decisiva en la destí de Catalunya i una altra forma de fer política.

 Per això es dirigeix als exvotants de tots els partits, als qui estan farts d'aquesta casta política podrida, en una absoluta transversalitat. Junts, guanyarem el nostre futur.

PxC Vic, 2 de setembre de 2010

http://www.pxcatalunya.com